Benvinguda

Lloca: (1) Femella d’aviram, especialment gallina, que cova i cria els polls. (2) Dona Grossa i estarrufada o voltada de criatures. (3) Persona que adopta una actitud protectora envers els altres.

Sigueu totes benvingudes al meu blog. M’ha costat molt d’arrancar però finalment he aconseguit inaugurar-lo, ara només espero que continuï amb més o menys intensitat tanmateix com les nostres vides!
I perquè "lloques"? Doncs perquè em sento plenament identificada amb la primera definició del terme, amb menys intensitat amb la segona i bastant amb la darrera. Tant el meu cercle d’amistats íntimes com amb el cercle de les mares de l’escola amb les que comparteixo molts moments de la rutina diària és sovint que adoptem aquesta postura de “lloques” i a partir d’aquí sorgeixen infinitat de converses que són les que m’agradaria anar deixant il.lustrades al meu humil blog.
Esteu per tant convidades (i convidats) a deixar els vostres comentaris!

23 de desembre de 2009

Despentinem-nos!!!!

Hoy he aprendido que hay que dejar que la vida te despeine, por eso he decidido disfrutar la vida con mayor intensidad… El mundo está loco.. Definitivamente loco… Lo rico, engorda. Lo lindo sale caro. El sol que ilumina tu rostro arruga. Y lo realmente bueno de esta vida, despeina

- Hacer el amor, despeina
- Reírte a carcajadas, despeina...
- Viajar, volar, correr, meterte en el mar, despeina
- Quitarte la ropa, despeina
- Besar a la persona que amas, despeina
- Jugar, despeina
- Cantar hasta que te quedes sin aire, despeina
- Bailar hasta que dudes si fue buena idea ponerte tacones altos esa noche, te deja el pelo irreconocible…

Así que como siempre cada vez que nos veamos yo voy a estar con el cabello despeinado…

Sin embargo, no tengas duda de que estaré pasando por el momento más feliz de mi vida. Es ley de vida: siempre va a estar más despeinada la mujer que elija ir en el primer carrito de la montaña rusa, que la que elija no subirse.

Puede ser que me sienta tentado a ser una mujer impecable, peinada y planchadita por dentro y por fuera. El aviso clasificado de este mundo exige buena presencia: Péinate, ponte, sácate, cómprate, corre, adelgaza, come sano, camina derechita, ponte seria…

Y quizá debería seguir las instrucciones pero ¿cuando me van a dar la orden de ser feliz? Acaso no se dan cuenta que para lucir linda, me debo de sentir linda… ¡La persona más linda que puedo ser!

Lo único que realmente importa es que al mirarme al espejo, vea a la mujer que debo ser. Por eso mi recomendación a todas las mujeres: Entrégate, Come rico, Besa, Abraza, Haz el amor, Baila, Enamórate, Relájate, Viaja, Salta, Acuéstate tarde, Levántate temprano, Corre, Vuela, Canta, Ponte linda, Ponte cómoda, Admira el paisaje, Disfruta, y sobre todo, deja que la vida te despeine!!!!

Lo peor que puede pasarte es que, sonriendo frente al espejo, te tengas que volver a peinar.
SUERTE Y QUE DISFRUTES...

Copiat del blog de la tina, amb el seu permís.

16 de desembre de 2009

Classe de geografia

mamaSonia - a la Península Ibèrica hi ha Portugal, hi ha Espanya, hi ha Andorra, que és petit com un formatge de bola... a més en aquest cantó d'aquí (dibuixant) hi ha Catalunya...
jan - la península ibèrica és allà on viuen els porcs?
mamaSonia - ¿?¿?¿?¿ (reacció ràpida) Ah! els porcs ibèrics? dels que se'n fa el pernil de "bellota"?
jan - si (amb cara, de clar, pos que t'estaves imaginant?)
mamaSònia - si, clar, en una part de la península ibèrica hi viuen els porcs ibèrics

15 de desembre de 2009

els reis són els pares?¿?¿?

pregunta fatídica a la que ens anem acostat irremeiablement...
diria que aquest any encara colarà, però el dia D arribarà el dia menys pensat...
us deixo aquests 3 links:
Són les 3 propostes de "com dir-ho" que han guanyat un concurs que organitzava el web solohijos.com sobre el tema: ¿Quiénes son en realidad los Reyes Magos?

És una pàgina molt interessant, us recomano que us subscrigueu a la newsletter.

14 de desembre de 2009

escrivim la carta als Reis??

Queridos Reyes Magos:

Les escribo esta carta con un lápiz rojo de mi hijo, en el dorso de un recibo, sentada al lado de la lavadora entre un lavado y otro, y quien sabe cuando volveré a tener un poco de tiempo libre en los próximos 18 años.

He sido una buena madre durante todo el año.

He alimentado, aseado y cuidado a mis hijos todos los días.

He visitado al pediatra muchas más veces de lo que he visitado a mi propio médico aún encontrándome mal.

He vendido sesenta y dos papeletas de lotería de navidad del futbol de mi hijo, he cambiado cromos, comprado chuches.....

Llevo a mis hijos al cole, a las actividades extraescolares, les ayudo con los deberes, a preparar los exámenes, juego con ellos, les llevo al parque con sus amigos, a montar en bicicleta y patinar...

Recojo y ordeno su habitación, que queda como una leonera tras pasar por ellos allí un ratito, es increíble cómo se trasladan los juguetes de las estanterías al suelo porque ¡ninguno los ha cogido!!.

Les preparo la ropa, sus mochilas, el almuerzo para el recreo... para que todo esté listo y no les falte nada...

En fin, me esfuerzo en hacer que su vida sea lo más feliz posible, sin problemas ni preocupaciones.

Pensaba que quizás, visto que no les he pedido nunca nada, este año podrían traerme algunas cositas...
Aquí tienen mis deseos:

Me gustaría una barriga plana, de esas de las artistas de Hollywood, unos brazos que no dolieran y fueran lo suficientemente fuertes como para apartar a mi hijo del estante de las golosinas, mientras hace una rabieta en medio del supermercado.

También quisiera una cintura, ya que en algún sitio perdí la que tenía, hacia el séptimo mes de mi último embarazo.
También me gustarían unos cristales y paredes resistentes a las huellas y a las pintadas, un rinconcito secreto donde poderme esconder para hablar por teléfono.

En el aspecto práctico, quisiera una muñeca que hable y diga, "Sí, Mamá" para ayudarme en mi autoestima como madre, así como dos niños que no peleen, y tres pares de vaqueros que se abrochen sin necesidad de tanta fuerza.

También me gustaría una voz nueva, ya que mi voz parece estar fuera del alcance auditivo de mis hijos ya que por mucho que me esfuerce no parece que me escuchen.

Sería maravilloso si consiguiera que mis hijos ayudaran en casa sin necesidad de pedir un premio a cambio.

Si fuera tarde para encontrar todo esto, quisiera al menos el tiempo suficiente para mí, para cepillarme los dientes, peinarme decentemente, para maquillarme, ir de tiendas a la sección femenina y no sólo a la infantil.

Tiempo para tener el lujo de sentarme y comer la comida caliente, y no fría o sin que tenga que comerla antes o después de que mi familia cene. Me gustaría experimentar, qué se siente durmiendo una noche entera del tirón, sin interrupciones de ninguna clase...


Bueno, Queridos Reyes, la alarma de la secadora me indica que ha terminado su ciclo y mi hijo se ha dado cuenta que estoy aquí encerrada. Creo que quiere que le devuelva su lápiz. Que tengan un buen viaje y recuerden sacarse el polvo de sus sandalias antes de entrar. Pueden comerse las galletas que les dejamos en la mesa, pero cuidado con echar migas a la alfombra. Con cariño......


MAMA!!

P.D. Ah!... otra cosa, pueden anular todos mis deseos con tal de que hagan que mis hijos crezcan felices, sanos y se conviertan en personas de bien.



aquest any, els reis ja m'han avançat una part del regal... les meves amigues lloques em donen una estoneta d'aquesta pau tan necessària!!! gràcies wapes!!!
p.d. m'encanta la p.d. de la carta!!! i es que sóc una lloca total!!!

11 de desembre de 2009

Quan somrius...

nenes, anem practicant que la cançoneta és difícil i hem de quedar bé davant dels nostres polls i demés família lloquera...

Quan somrius

Ara que la nit s'ha fet més llarga
Ara que les fulles ballen danses al racó
Ara que els carrers estan de festa
Avui que la fred du tants records.

Ara que sobren les paraules
Ara que el vent bufa tant fort
Avui que no em fa falta veure't, ni tan sols parlar
Per saber que estàs al meu costat

És Nadal al meu cor
Quan somrius content de veure'm
Quan la nit es fa més freda
Quan t'abraces al meu cos
I les llums de colors
M'il·luminen nit i dia
Les encens amb el somriure
Quan em parles amb el cor.

És el buit que deixes quan t'aixeques
És el buit que es fa a casa quan no hi ha ningú
Són petits detalls tot el que em queda
Com queda al jersei un cabell llarg.
Vas dir que mai més tornaries
El temps pacient ha anat passant
Qui havia de dir que avui estaries esperant
Que ens trobéssim junts al teu costat.

És Nadal al teu cor
Quan somric content de veure't
Quan la nit es fa més neta
Quan m'abraço al teu cos.
I les llums de colors
M'il·luminen nit i dia
Les encén el teu somriure
Quan et parlo amb el cor.

Glaucs

4 de desembre de 2009

no us podeu perdre...

un nou blog per a la vostra lectura lloquera...

El post d'avui amb la carta de la Barbie és per llegir-lo...

25 de novembre de 2009

la informàtica i jo

INSTALANDO UN MARIDO(Correo electrónico para soporte técnico):

Querido Soporte Técnico;
El año pasado actualicé mi versión NOVIO 5.0 por MARIDO 1.0 y me di cuenta que se había ralentizado considerablemente el desempeño completo del sistema, particularmente las aplicaciones FLORES y JOYAS, que operaban de maravilla en el versión NOVIO 5.0.
Además, MARIDO 1.0 me desinstaló otros programas valiosos del sistema como, ROMANCE 9.5 y ATENCIÓN PERSONAL 6.5, e instaló programas indeseables como CHAMPIONS LEAGUE 5.0, La COPA del REY 3.0, FORMULA UNO 3.4, y la LIGA 4.1
CONVERSACIONES 8.0 jamás volvió a arrancar y LIMPIEZA DEL HOGAR 2.6 simplemente hace que el sistema se colapse. He tratado de solucionar la situación con los programas DISCUSION 2.6 y RECLAMOS 1.8, pero no están disponibles.
¿Que puedo hacer?
Atentamente…
Desesperada
----
(Respuesta del soporte técnico)
Querida desesperada,
Lo primero que tienes que tener en mente es que NOVIO 5.0 es un paquete de Entretenimiento, mientras que MARIDO 1.0 es un sistema operativo. Por favor, introduce el comando: ' YO CREÍ QUE ME AMABAS.EXE' e intenta descargar LAGRIMAS 6.2 y no olvides instalar la actualización de 'NO SOY TU MADRE' 3.0
Si la aplicación funciona tal y como esta diseñada, MARIDO 1.0 debería de ejecutar automáticamente las aplicaciones de JOYAS 2.0 y FLORES 3.5. Pero recuerda que un uso excesivo de las aplicaciones arriba mencionadas puede causar que MARIDO 1.0 ejecute por defecto GRUÑÓN 2.5, HAPPY HOUR 7.0, CERVEZA 6.1, CUBATAS 9.8…
CERVEZA 6.1 es un programa muy malo que va a derivar en la descarga de RONQUIDOS BETA. Cualquier cosa que hagas, por ningún motivo….. Pero por ningún, ningún motivo, instales SUEGRA 1.0 ya que ejecuta un troyano que eventualmente tomará control de todos los recursos del sistema.
También, no intentes reinstalar el programa NOVIO 5.0, ni utilices CUERNOS 3.4 ya que son aplicaciones que no soporta el sistema y colapsará la versión MARIDO 1.0. En resumen, MARIDO 1.0 es un programa genial, pero tiene una memoria muy limitada y no puede aprender nuevas aplicaciones rápidamente. Deberías deconsiderar comprar software adicional para mejorar el desempeño y la memoria. Te recomendamos COMIDA 3.0 y PICARDIAS 7.7

Buena Suerte
Servicio Técnico

19 de novembre de 2009

aquí informació, digui'm


Ara creureu que estic una mica pallá (que també és veritat) però us he de confessar una cosa: de vegades he pensat que porto una "i" d'informació dalt del cap.

Doncs resulta que tant si vaig sola (cosa poc usual últimament) com si vaig acompanyada (de gall o polluelos), tant si vaig per mataró city, com si estic a bcn o per casualitat he anat de viatge a qualsevol lloc del món, des de barbastro a nova york... matí, tarda o nit... des d'un cotxe, en moto o a peu... sempre hi ha algú que se m'apropa... i em pregunta una adreça

i clar, com que jo no sé dir que no... ja em veus donant instruccions, en català, castellà, francès o anglès (fins aquí arribo) de com arribar a aquell carrer, oficina de treball, botiga o hotel...

i jo sóc incapaç de fer-ho!!! prefereixo donar mil voltes, consultar trenta mapes o imprimir-me vuit-centes consultes al google maps o a la guia michelin, però preguntar a algú mai de la vida... clar, com que no em trobo a mi mateixa per donar-me informació...

Vale, ho reconec, potser no té cap interès bloggero, però ahir quan tornàvem amb la meva mare de bcn, un cotxe ens va preguntar pel c. lepanto i aquest matí, quan acompanyava en guillem a ca la iaia, un altre cotxe ens ha preguntat pel c. st.josep... els ho he indicat i he pensat... potser això els fa gràcia a les lloques...

us passa això a vosaltres???

18 de novembre de 2009

no us podeu perdre...

un nou blog per a la vostra lectura lloquera:
no us perdeu aquest post... per favor... aquest vespre "parlo" amb el meu home... jajajaja
comença dient:

El poder adictivo de los bebés
Por mucho que lloren o poco que duerman hay que reconocer que los bebés tienen algo que los hace completamente adictivos, algo que te hace perder la cabeza de tal manera que en cuanto tu bebé deja de serlo (algo que va ocurriendo gradualmente) te hace desear otro y otro…


17 de novembre de 2009

Canvi en el sopar de final de mes

Si noies, divendres passat, que per cert va ser molt divertit, vam decidir entre humus i falafel que canviariem el sopar-bocata de final de mes per un soparet amb una mica més de cara i ulls, ja de cara a Nadal i celebrant l'aniversari de la llocaPuig.

O sigui que vam quedar el proper dijous 17 de desembre, ja podeu anar apuntant-ho a l'agenda. Ens falta pulir hora i lloc i com organitzem l'amic invisible (pressupost, temàtica i si ho personalitzem o no)... seguiu llegint que he editat el post amb nova informació!!!

OJO OJO OJO!!!

Hem canviat el dia!!
Complicacions d'agenda vàries fan que ho post-posem per al
23 de desembre

Respecte de l'amiga invisible...

Heu rebut totes la vostra amiga invisible?¿?

En el sorteig cutre-salsitxero que he fet... he inclòs:

l'anna, la carmeBarrio, l'elisabet, l'evahernandez, l'eva puig, l'helena, l'íngrid, la irene, la marjolein, la marta, la mei, la noema, la roser, la sandra, la sonia, la virgi i la yolanda .

total--> 17

punto1 - ja es podria anar fent la reserva al chino fumeiro aquell de la plaça dels jutjats, valen Barrio?? avui que estàs tan contenta... no reservis la terrassa si de cas... el 23 a les 21:30, més d'horeta perque l'anna pugi marxar aviat :-)

punto2 - pressupost 10 euros, temàtica "algo mono" o sigui a veure si m'explico: regalem alguna cosa que ens agradaria que ens regalessin a nosaltres, posem-hi una mica de nosaltres mateixes, però també pensant en qui ho ha de rebre, no ens limitem a anar a un xino a veure que hi ha d'oferta... una cosa termomix ens la pot regalar la parella o un amic invisible de la feina... NO!!! que sigui un regal de lloca a lloca (i tiro porque me toca)

qui s'animi a fer-ho "con sus manitas" ja sap, jejejejej

però si us plau, que no sigui un "trunyo" :-)

13 de novembre de 2009

.


Per a la nostra estimada lloca Mei.
Està bé, fins i tot ja fa anar el correu!!! i ens ha fet arribar un missatge que diu:
Avui no vindré al sopar, encara estic una mica magullada, em fa mal tot el cos !!!!
De totes formes feu extensiu a totes el meu agraïment per tot el suport rebut
Gràcies, gràcies, gràcies
Descansa molt, reposa molt i recupera't ben aviat!!!!

11 de novembre de 2009

el gall-el gallo-the cock-le coq-der Hahn

aquí el teniu!! el gall!!!
ens el vam trobar aquest cap de setmana al corredor!!!
és guapo eh???
amb raó ens fa anar a totes de bòlit

10 de novembre de 2009

el all-i-oli, el all-i-oli

(s'ha de cantar amb la música de "la barbacoa" de georgie dan - jajajaja ja us l'he enganxat)

si noies, totes ho estaveu esperant!!!
aquí teniu la meravellosa recepta, secreto secretísssssimo, jajaja però com que és a ojímetro no us sortirà igual si no teniu les meves "manitas de oro"

INGREDIENTS
  • una cabeça d'alls
  • sal
  • oli del bo
  • paciència
  • tranquil·litat
UTENSILIS CULINARIS
  • un morter
  • una ma de morter
  • un ganivet
  • un eixuga-mà
PREPARACIÓ

En funció dels que siguem agafem uns quants grans d'all i els pelem (si en faig per a ús domèstic a casa meva, hi poso un parell de grans dels guapos), l'últim all-i-oli que erem al voltant d'uns 20 adults hi vaig posar tota la cabeça i es va acabar ràpidament (més n'hagués fet... tots "rebañant" el morter... esque...)

Tallem els alls a trossets petits i els aboquem al morter.

Un bon polsim de sal.
Agafem la mà de morter i anem aixafant els alls fins que obtinguem una pasta d'all i sal.
Comencem a afegir l'oli molt a poc a poc i en petites dosis i anem donant voltes amb la ma de morter, de manera que la pasta vagi absorbint l'oli i vagi creixent.
Va molt bé anar deixant caure l'oli en un filet (pràcticament gota a gota) pel costat del morter que fa una mica de sotet. L'oli va regalimant fins al fondo del morter i es va afegint lentament al projecte d'all-i-oli.
Alerta! millor no deixar de remenar en cap moment o sigui que abans de començar més val agafar una posició còmoda, posar el morter a sobre d'un eixuga-mà per a que no se'ns bellugui i asseure'ns col·locant el morter de manera que el braç no se'ns adormi, perque estarem una estoneta llarga donant voltes a la manivela :-)
Anem afegint l'oli d'aquesta manera, ben lentament, fins que la pasta ha crescut i veiem que ja n'hi ha prou (és un sentiment, no us puc dir si omplirà el morter o si seran dos dits...) normalment no creix gaire... l'all-i-oli fet així és contundent i amb una micona n'hi ha prou, tampoc compteu 3 cullerades de sopa per persona o sigui que el resultat final ha de ser de dimensions reduïdes.

Hi ha llegendes urbanes (o rurals) sobre si es canvia el gir de la remenada o de si algú mira mentre s'està confeccionant l'all-i-oli o de si la dona que el fa (perque sempre l'acabem fent nosaltres?¿?¿) te la mala setmana o no... no sabria dir el què... més aviat diria que son tonteries supines, però....

...el que si és veritat, és que de vegades, i no saps perquè, es gira... és un moment, potser t'has passat d'oli, potser ha passat una mosca, potser algú parlava de tu... i llavors més val deixar-ho, ja no hi ha res mes a fer... ni ou ni molla de pa ni la dansa de la pluja... l'all-i-oli s'ha tallat. En aquest cas, més val prendre-s'ho amb filosofia, deixar-lo tal qual: all, oli i sal, i fer-lo servir com un all-i-oli negat, és igual de bo.. l'únic que no té consistència...

Serviu-lo acompanyant a una costellada o botifarrada o qualsevol tros de carn a la brasa
o també es pot fer per acompanyar una fideuà...
o només amb unes torrades de pa de can bastons... però sempre en bona companyia i més val que a la tarda-vespre-nit no tingueu cap compromís... perque recordareu l'all-i-oli fins l'endemà com a mínim... jajajajaja

Ja em direu com ha sortit...

5 de novembre de 2009

Mamma mia!!!

Mamma mia, here I go again
My my, how can I resist you?

A l'escola dels nens, a l'hora de recollir-los posen aquesta cançó. I tothom, nens i nenes, mestres i pares i mares, sembla que es posin a ballar. Encara que guardant la compostura, veus un peu que es mou o un cul que remena...
És una cançó que posa de bon humor i que anima.

Aquest matí se m'ha encès la llumeta. Els nens encara dormien, i no era molt d'hora però encara no havíem de correr. He rebuscat pels CD del menjador si trobava una còpia d'ABBA Gold que em va fer el meu pare ja fa uns quants anys... SI!!! L'he posada al reproductor de CD i he anat a l'habitació dels nens.

Mamma mia, does it show again
My My, just how much I've missed you?

En Jan, a la segona nota, s'ha posat de peu (encara amb els ulls tancats) i s'ha posat a ballar. Sense pràcticament dir-li res, s'ha vestit sol i content.
En Guillem feia més el ronço, però s'ha deixat vestir sense rondinar.
La cançó s'ha acabat. Una altra vegada, mama, una altra vegada. Apa, una altra vegada.

Yes, I've been broken-hearted
Blue since the day we parted
Why, why did I ever let you go?

Han baixat a esmorzar contents, cantant i ballant.
Hem anat cap a l'escola amb una felicitat que no recordava de feia temps...

Ja us podeu imaginar què sonarà demà a casa meva cap a les 8 del matí, oi? Ja em perdonaran els veïns però suposo que es millor que els desperti ABBA que no la Sònia histèrica cridant, que fem tard que fem tard...

Mamma mia, now I really know
My my, I should not have let you go

2 de novembre de 2009

goji??

Me n'han parlat des de diverses fonts ... i m'hi he apuntat... tu...
No hi perdem res i si funciona...

Sembla que aquestes petites panses vermelloses són meravelloses, la llista de beneficis és interminable... Podem destacar que protegeixen de l'envelliment prematur, incrementen l'energia, redueixen el colesterol, prevenen el càncer, normalitzen els nivells de sucre a la sang, milloren la salut ocular, milloren la resposta immune, milloren la qualitat del son i redueixen l'insomni, protegeixen el fetge, milloren la memòria, ajuden a perdre pes, redueixen l'ansietat i l'estrés, milloren la digestió...

Ja sé que els miracles no existeixen, però des que en prenc el meu sistema digestiu funciona millor... Autosuggestió?? Benvinguda sigui!!!

Aquí trobareu molta informació.
A part d'Internet, es poden comprar als herbolaris.

30 d’octubre de 2009

Resum reunió lloquera d'Octubre

Petit comité ahir al vespre, només sis lloques!
Vam ser: l'Anna, l'Íngrid, la Marjolein, la Marta, la Roser i una servidora, la Sònia
No vam fer gaire soroll: vam xerrar dels nens, de les feines, dels tiquets del menjador... Però que bé va treure el cap una estoneta de casa, i oblidar-se de la roba per plegar, de la febre i dels mocs...
Us vam trobar a faltar a les que no vau poder venir, snif snif... a veure si la propera fem més soroll!!!
No oblidem que el 13 hem quedat per sopar i marxa loca!!!!

29 d’octubre de 2009

gran descobriment lloquero!!!

Finalment he descobert com pesar-me...

No puc creure que ho hagi estat fent malament fins avui!!!

27 d’octubre de 2009

25/10/2009 Cursa de les Dones. Classificació

Ei nenes!! molt orgulloses hem d'estar de la classificació!!! preneu nota:

De les 8117 participants, nosaltres hem quedat:

1. Roser (la campiona indiscutible!!): temps real: 25.58!!! n. 435 en total i n. 158 de la categoria veteranes A
2. Marjolein (31.04), n. 1336 en total i n. 173 de la categoria veteranes B, la vella!!
3. Marta (31.50), n. 1517 total i n. 510 de la categoria veteranes A
4. Ingrid (32.04), n. 1569 total i n. 685 de la categoria senior, la jove!!!
5. Irene (32.14), n. 1606 total i n. 543 de la categoria veteranes A
6. Virgi (32.54), n. 1744 total i n. 586 de la categoria veteranes A

i després les caminaires: molt bé:
7. Sònia (48.26), n. 4409 total i n. 1360 de la categoria veteranes A
8. Mei (48.28), n. 4411 total i n. 1361 de la categoria veteranes A
9. Carme B (48.28), nr. 4412 total i 1362 de la categoria veteranes A

De les escoles hem arribat en el lloc 5 amb 9 persones que han arribat a la finish.

Ens falta el temps de la Montse... a veure si la trobem... Ella hi va anar amb la family i no ens vam veure, amb tanta gent...

Menció especial per a les corredores honorífiques: l'EvaH, la Iolanda, la Sandra i la Lina, que es van apuntar però per una cosa o una altra no van poder venir diumenge a córrer. Us vam tenir presents!!!

26 d’octubre de 2009

25/10/2009 Cursa de les Dones. Hi vam ser!!!

Aquí les fotos:

Detall "Angeleta Ferrer" especial per a la diada

Les lloques en el tren

La Virgi preparada

Mei-Virgi-Carme-Roser anem a recollir xips

Amb tanta dona suelta, què no podia faltar??
mooolts de lavabos :-)

Anem a fer un pipi abans de sortir

Foto de grup abans de començar a córrer

Preparades per sortir??

Llestes??

Encara no??

Massatge a l'arribada,
quina moooorrraaaaaaaaaaaa!!


La cara de la Roser ho diu tot...

22 d’octubre de 2009

eduquem?¿?¿

sense paraules...

[Edito: sóc incapaç de trobar el blog d'on vaig treure aquesta imatge... és extrany perque jo sempre m'apunto la referència... perdoneu, intentaré no tornar-ho a fer]

19 d’octubre de 2009

Ser mare...

Ahir diumenge va ser el dia de la mare a l'altra banda de l'atlàntic... i he trobat aquest text en un blog argentí, que no puc deixar de compartir amb vosaltres...
Encara tinc el kleenex a la ma... buf que tova m'he llevat avui :-) es que he dormit mooolt
Ser madre es considerar que es mucho más noble sonar narices y lavar pañales, que terminar los estudios, triunfar en una carrera o mantenerse delgada.

Es ejercer la vocación sin descanso, siempre con la cantaleta de que se laven los dientes, se acuesten temprano, saquen buenas notas, no fumen, tomen leche…

Es preocuparse de las vacunas, la limpieza de las orejas, los estudios, las palabrotas, los novios y las novias; sin ofenderse cuando la mandan a callar o le tiran la puerta en las narices, porque no están en nada.

Es quedarse desvelada esperando que vuelva la hija de la fiesta y, cuando llega hacerse la dormida para no fastidiar.

Es temblar cuando el hijo aprende a manejar, anda en moto, se afeita, se enamora, presenta exámenes o le sacan las amígdalas.

Es llorar cuando ve a los niños contentos y apretar los dientes y sonreír cuando los ve sufriendo.

Es servir de niñera, maestra, chofer, cocinera, lavandera, médico, policía, confesor y mecánico, sin cobrar sueldo alguno.

Es entregar su amor y su tiempo sin esperar que se lo agradezcan.

Madre es alguien que nos quiere y nos cuida todos los días de su vida y que llora de emoción porque uno se acuerda de ella una vez al año: el Día de la Madre.

Un beso grande y un abrazo enorme a las colegas mamás. A quienes aún no lo son, mimen mucho a sus madres. A quienes tienen un Angel propio, el recuerdo más lindo y su sonrisa, en el corazón.

FELIZ DIA DE LA MADRE

16 d’octubre de 2009

Això és la guerra!!!

Però què us heu pensat, asquerosos polls?? No no i no, no us volem als caps dels nostres fills i filles.
Estem documentades, estem armades i estem emprenyades... Som moooooolt perilloses!!!!

15 d’octubre de 2009

preparant la cursa de les dones...

ahir vam tenir un "llenu" històric a la quedada de mares amb marxa

hem canviat el dia d'HUIR pel dimecres i sembla que ha estat un èxit rotund (això i que s'acosta el dia de la cursa de les dones): érem 9 lloques corrent pel passeig marítim a les tantes de la nit....


érem: l'helena, l'ingrid, la iolanda, la irene, la marjolein, la marta, la roser, la virgi i jo mateixa, la sonieta, mares corredores yeah yeah!!!!

deu n'hi do l'èxit que hem tingut a la cursa també... em sembla que som 14 les inscrites (ho consultaré a la roser, que és la gestora de les inscripcions...)

14 d’octubre de 2009

mitja jornada???¿?¿?¿ (i 2)

ho haviem deixat en....

....
....
15:35 p.m. agafo el bus de tornada a la guerra!!!
[pausa: 45 o 50 minuts més de tornada]

aquí ve la segona part:

16:15 p.m. arribo a mataró.
Passo per casa a deixar la bossa, canviar-me les sabates (tot el dia amb els talons no és bo per a la salut), agafar un parell de sucs i alguna cosa per al re-berenar, deixo programada una rentadora, investigo per la nevera si menjo alguna cosa (ho reconec: hauré dinat malament i davant l'ordinador, per molt que em proposi canviar d'hàbits) i... depenent del dia i de les extraescolars que hi hagi:
--> marxo corrents per ser a les 5 a l'escola i portar en jan a taekwondo o a dibuix
--> respiro una estoneta (amb la planxa a la mà o plegant roba) esperant que siguin les 6 i recollir els nens a l'escola
--> em quedo catatònica al sofà, hi ha dies que no puc fer res, l'estat és desastrós...

18:00 p.m. o una mica més tard, en funció de l'extraescolar que es tracti, aquest any pararé "loca" (que no lloca): n'hi ha que acaben a les 18, n'hi ha que acaben a les 18:15 i d'altres a les 18:30... no hi ha cap activitat que acabi a la mateixa hora...
doncs en funció de si hi ha coleguitas que surtin a la mateixa hora i tinguin plan o no, hi ha dies que tornem a casa, hi ha dies que anem a jugar a la placeta o d'altres a la biblioteca... de totes formes intentem que a les

19:30 p.m. estiguem de retorn cap a casa, per començar la rutina nocturna: fem sopar-banyadeta-soparet-dents-pipi-cap al llit... mama, podem jugar una estoneta a gormitis? bueno una estoneta petita; mama, podem pintar?; mama, ara ens abrallem una miqueta, vale, que per això som germans :-) No acaben mai la corda aquests nens!!!

20:30 p.m. anem tirant, acabem de sopar... rentar dents, fer pipiiiiiiiiiiiii.... vinga, que demà no hi ha qui s'aixequi... mama, podem mirar la tele? noooorrr, la tele el cap de setmana i algun dia que arribem molt d'horeta, a aquesta hora s'ha d'anar a dormirrrrrr

21:00 p.m. les deeeents, encara no heu acabat??? fer pipiiiiiiiiiiii

un petó, bona nit

21:12 p.m. bona niiit
21:15 p.m. deixeu de xerrar
21:18 p.m. a dormirrrrrr
21:32 p.m. que són quarts de deu passats!!!!!

21:47 p.m. encara no dormiuuuuuuuuuuuuu, va que al final m'enfadaré... un altre petóoooo

22:03 p.m. fa estoneta que no se sent res... serà que ja dormen... si!!!

[mentre he mantingut aquesta conversa, he estat fent sopar per al gall (i la menda), plegant i/o estenent roba, planxant (sembla que no pari de planxar i amb la de roba pendent de planxa que encara tinc), començant a sopar jo mateixa, desant la compra del sr.SuperMercatperInternet, endreçant la cuina... cosetes vàries per no avorrir-me... jajaja]

una mica de zapping, què deuen fer? és igual quedaré roque en cinc minuts...
una mica de ganxet mentre miro alguna sèrie o programa d'estrangers en el món

22:30 p.m. [hora promig, de vegades són les 21, de vegades me'n vaig a dormir i encara no ha arribat] Arribada del gall... hola què tal, com ha anat el dia...

zzzzzzzzzzz que bé que es dorm en el sofà amb el ganxet a la mà
apa, tanquem el galliner i a dormir falta gent, que demà serà un altre dia... bona niiiiit

13 d’octubre de 2009

ay madre!!!

Ahir al matí, en jan jugava amb la col·lecció d'animals.

Els nens tenen una col·lecció conjunta que cada any augmenta per Nadal: tenen el goril·la gran i el bebé, la girafa, l'ós panda, l'ós bru, el guepard... el tucà, el dofí... el cocodril, el cavall, la zebra, la tortuga... s'hi poden passar estona i estona jugant-hi: els posen en fila, els agrupen, els fan lluitar segons la més dura llei de la selva...

Ja feia estona que se'ls mirava molt detingudament i de cop i volta, en jan em diu... mama, que vol dir "Madre in China?"

Encara ric quan hi penso... mig morta de risa li vaig aclarir que no era MADRE, que era MADE (pronunciat MEID) i que vol dir FABRICAT a la XINA... AH!!! va dir, i va seguir jugant.

7 d’octubre de 2009

vull deixar de ser una superWoman!!

Son las 6:00 a.m. el despertador no para de sonar y no tengo fuerzas ni para tirarlo contra la pared, estoy acabada, quiero quedarme en casa, cocinando, escuchando música, cantando, etc. si tuviera un perro, lo pasearía por los alrededores. todo, menos salir de casa, meter primera y tener que poner el cerebro a funcionar.

Me gustaría saber quién fue la bruja imbécil, la matriz de las feministas, que tuvo la grandiosa idea de reivindicar los derechos de la mujer, y por qué hizo eso con nosotras, que nacimos después de ella.

Estaba todo tan bien en el tiempo de nuestras abuelas: ellas se pasaban todo el día bordando,...
[Vols seguir llegint?? Doncs fes clic aquí]

Avui m'he llevat bastant XOF, la veritat és que després de l'inici de setmana que he tingut, amb inici d'extraescolars, reunions d'inici de curs (que gairebé fa un mes que hem començat l'escola, ejem ejem), nens amunt i avall, el petit mig pioc... i la feina de la casa que s'anava acumulant... ahir al vespre reconec que vaig cridar massa, fins i tot se me'n va anar la mà!!!

Que complicat que és... per favor... tenir una jornada laboral, portar i recollir nens a l'escola, tenir la casa en condicions ni que sigui d'habitabilitat i que en llevar-nos puguem posar-nos una muda neta... i clar, el cansament s'acumula i surt per on surt...

M'agradaria deixar de ser una superWoman, de debo... o deixar d'intentar ser-ho, millor dit :-)

NO puc permetre que ho acabin pagant ells, farem un [reset] i intentarem fer-ho millor, vinga ànims!!!

5 d’octubre de 2009

Cursa de les Dones - Barcelona - 25/10/2009

El proper diumenge 25 d'octubre!!!
ANIMEU-VOS a participar!!!
Feu clic a la imatge per veure-la en gran i llegir tota la informació

Us esperem a totes!!!

1 d’octubre de 2009

mitja jornada???¿?¿?¿ (1)

Avui l'Amàlia ens parla de la mitja jornada... llegiu l'article, si us plau, com sempre és brillant!!!
la il·lustració de Forges, espatarrant...

aquí us deixo la meva "mitja jornada":

7:00 a.m. fa mitja hora que el despertador sona... cinc minuts més, per favorrrrrrr (a més ara no puc llevar-me que el gall s'està empimpollant...amb una mica de sort, es pren el seu cafè amb llet i marxa abans de la vorágine dels nens, si no, per allà al mig me'l vaig trobant)

7:12 a.m. a un quart em llevo, de debo...

7:23 a.m. ostres!! ja m'he passat, corre corre corre!!! fora lleganyes, una mica d'higiene matinal bàsica, que coi em poso per anar a treballar que no em foti el cul gros i estigui planxat... suc de pinya amb goji (ja en parlarem un altre dia) i 75mg d'eutirox (bonic regal del segon embaràs)...

preparo els bocatas dels nens (esmorzar i berenar) miro el rellotge del forn... 7:37 buff corre, corre, demà t'hauries de llevar pelin abans, soniaaaaaaa

7:39 a.m. deixo preparat l'actimel i el bollito a sobre de la taula per a cada nen

momento all bran?? ara??? ostres aprofita ara que en tens ganes no sigui que no es torni a repetir i a més els nens encara dormen...

7:42 a.m. Nens! A llevar! vaig preparant la roba

7:43 a.m. NENS! A LLEVAR!

7:44 a.m. NEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEENS!!!
A LLEVAAAAAAAAAAAAAAAR!!!
(ale, ja m'han sentit els veïns, sóc el seu despertador)
Vestim com podem amb un ull obert i un tancat... amb una mica de sort no rondinen per la roba que els he triat (aquest fet donaria per un post llaaaaaaaaarg, com els nens et poden discutir fins i tot quins calçotets es posen, ho anoto per un altre dia)

7:57 a.m. vingaaaa acabem de vestir

7:59 a.m. acabo de preparar els tiquets del menjador, el bolso, les carteres...

8:01 a.m. jolin mama, a l'actimel no hi ha el dibuix del nen GHGRGRGRRG (diu la mama) preneu-vos l'actimel i comencem a marxar... posem jaquetes, posem motxilles, truqueu l'ascensor que agafo una bossa de brossa (quant de residu s'arriba a acumular en una casa de 4 persones, pondió pondió)

8:09 a.m. a aquesta hora no us podeu imaginar lo suada que estic... gairebé em podria tornar a dutxar/vestir... un dia els he dit que els vestiré amb el xandal

8:12 a.m. Bien!!! avui hem sortit a una hora prudent... depèn del que ens ha costat llevar, pot oscil·lar entre les 8:00 i les 8:23...

vinga vinga, amunt cap al cole... guillem no badis, dona'm la mà... jan, vigila els cotxes... no us pareu a la llibreria, deixeu els coloms tranquils...

8:29 a.m. estem arrivant... mira la iaia ens espera per dir-nos hola: digueu-hola-a-la-iaiaaaaaaaaaaaaaaa

8:31 a.m. facturació dels nens dins l'escola

corre corre cap a buscar el transport: tren / bus / cotxe dels cunyats / cotxe del gall (algun dia també he de reconèixer que em deixa davant la porta de la feina)

[pausa: 45 o 50 minuts fins a bcn o 55 o 1:05h depèn del trànsit... és igual... fins que no arribi no hauré de tornar a córrer]

9:30 a.m. hora d'entrada a la feina

9:43 a.m. ui avui arribo pelin tard...

[treballar!!!. He de reconèixer que tinc una feina tranquil·la, que em deixa exercitar la neurona i que deixi de pensar en bocatas, extraexcolars, polls i tot plegat, i a sobre m'ho passo bé, encara bo!!]

15:25 p.m. hauriem d'anar plegant

15:35 p.m. agafo el bus de tornada a la guerra!!!

[pausa: 45 o 50 minuts més de tornada]

demà continuem...

30 de setembre de 2009

Totes tenim un passat pre lloquero ....

Avui vull dedicar aquest post a una amiga molt especial.
Li podria donar les gràcies per un munt de coses, però avui els hi dono especialment per la paciència que va tenir aguantant converses interminables sobre desamors en temps de solteria.
I també com no, dedicar-lo a totes les “Brigitte Jones” capaces de suportar llargues i interminables tardes de diumenge amb el mòbil enganxat a la mà, esperant la trucada d’un gall malparit.
(i avui penso: sort que no em va trucar .....)

Sóc la millor mare del món mundial

Ahir tornant cap a casa amb els “polluelos”, la meva filla de 5 anys parlava del que faria si ens toqués els que ella en diu “creuetes” (és a dir, la primitiva, la travessa, al 649,...) i deia:
- El meu somni és comprar una granja de cavalls, el meu somni és viure en un castell de princeses, ....
I to de sobte em va preguntar:
- i el teu somni, Mami, quin seria?
I jo li vaig respondre:
- Cap, perquè jo ja fa molt de temps que vaig somiar que un dia voldria ser mare d’una filleta com tu i es va fer realitat. I ara sóc molt feliç perquè et tinc a tu.
La Julieta es va aturar i em va dir:
- Oh Maaaamiiii...
i regalant-me una abraçada em va dir:
- Ets la mare més fantàstica de totes les mares del món!
I varem continuar el camí cap a casa (amb l’ajut d’un mocador de paper que m’eixugava les babes)

29 de setembre de 2009

com va anar el gran dia...

havia de ser un dia de relax... un dia de no fer res... un dia de descans... Us en faig un resum...
Vam començar a les 8:30 deixant els nens a l'escola
- compra tiquets per a l'hora d'acollida
- deixo les claus al conserge
- compra llana a la plaça
- esmorzar amb la iaia i la mama
- necessito 3 bombetes, que s'han fós
- ja que som a la plaça, anem a parlar amb el director de la caixa catalunya que ens venç un dipòsit, ui quanta gent tornarem després... passem per "la caixa" la comercial és a esmorzar... tornem a la catalunya... ara està reunit, té tot el dia ocupat... doncs que ens truqui...
- recollim els edredons de la tintoreria i els deixem a ca la iaia
- anem a mirar una bici per al gall, a veure si li porten els reis (s'haurà de portar bé...)
- anem a mirar una tele per la iaia
- anem a mirar un abric a la sònia pigrau
- comprem un pintallavis i un pinzellet, que estava fluixa de pintura
- anem a la lexus a mirar un bonic cotxe que NO ens comprarem...
- anem a dinar!!! hem quedat amb la roser i en lluís, SANGIOVEEEESSEEEE... mentre no arriben truco la mare, que s'ha endut els nens al telepizza... tot bé? si! perfecte (es que no pots deixar de pensar en ells??, doncs no!!)
- que tard que s'ha fet, voliem anar al cortefiel, però no tenim temps... passem per casa... una mica de siesta, un cinqüeminuti... corre, corre que hem d'anar a recollir els nens...
- els nens se'n van amb el pare que exerceix com a tal, que xuli mama que ens reculli el papa!!! i la mama s'escapa a la reunió de l'escola de música... ui quin mal de cap... ostres m'he passat amb el vi del dinar... em prendré un cafelito... trucaré a la carmeta perque ara no em veig en cor d'arribar... ei lloca espera que pugem juntes...
- ai quin riure...
- 20:30h. sopar lloques de final de mes, com hem rigut!!!
- 22:30h. arribo a casa, els nens ja dormen... per l'estudi sembla que hagi passat la marabunta, per la cuina... ni us ho explico... demà serà un altre dia... anem a dormir
- ai, no hagués hagut de prendre cafè tan tard :-)


al final no hem pogut anar a la piscina,.... l'any que ve prometo que només hi haurà dues coses a la llista: piscina i sangiovese... [igual que aquest any i l'any passat... algun dia ho aconseguirem...]

28 de setembre de 2009

sóc una mala mare? (2)

he de deixar-vos avui un link al blog de la mamá pediatra... el seu blog és de capçalera, si senyor, de consulta diària a sobre la tauleta de nit... i a sobre tenim l'honor que ens llegeix i ens comenta!!!

Avui ens parla sobre les bones i les males mares.... No té desperdici, ni el post, ni els comentaris...

i és que jo també sóc una “mala mare”, ho reconec :-(

Encara que vaig alletar els meus nens a demanda fins els 6 i 10 mesos, respectivament, encara que tinc un espai al meu llit per a ells (amb 4 i 7 anys dormen al seu llit, però de vegades em desperto en companyia d’algú més que el meu home), encara que he renunciat a una part de la meva jornada laboral per dur-los al cole i recollir-los,… encara que són la meva vida ...

Reconec que tinc moments de “per-favor-necessito-pausa" i de "quin-gustet-passejar-els-dos" i d' “ara-t’has-passat-cridant"...

No us fa la impressió que abans era més fàcil… ???

25 de setembre de 2009

vaig a reescriure el meu curriculum....

només caldrà posar-hi aquesta foto: MULTI TASCA!!!! només dir-vos que jo sóc mooolt més GUAPA, i tant que si!!!, porque yo lo valgo!!!


24 de setembre de 2009

sóc una mala mare?

Avui és el gran dia....

He deixat el post programat, perque avui és un dia de FESTA i dic festa en majúscula, perque avui és l'únic dia de l'any en què el gall i la gallina ens n'anem de parranda, de botigues (ni que sigui a mirar) i a dinar sols (ni que sigui un menú) i deixem els polls a l'escola. Tenim una llista interminable de coses per fer, que probablement es quedi en un passejar agafats de la ma per la riera, però com cada any, avui és el nostre dia...

Avui, vint-i-quatre de setembre, és la Mercè (i a més de ser el dia en que els meus pares es van casar...) és festa local a Barcelona -on treballem el gall i la gallina- i laborable a Mataró -on vivim tota la family i els polls van a l'escola-!!!

oe oe oe oe oe oe

Avui som uns mals pares (?¿), però amb el cor trencat, els deixem a l'escola a primera hora (com sempre) i a dinar (com cada dia, per no trencar la rutina) i els anem a recollir al final de la tarda... els trobarem a faltar moooooooooooooolt durant tot el dia, però és l'únic dia de l'any en que tornem a ser "novios" i un dia a l'any..., senta bé... avui és el nostre dia!

22 de setembre de 2009

Diario de una insatisfecha

Ens ho envia la Roser, una altre mare lloca ...
He encontrado al hombre con el que soñamos todas las mujeres.
El hombre perfecto.
Y ahora que lo tengo... no sé qué hacer con él. ¡Es demasiada responsabilidad!
Es como tener una cámara digital con autofocus y zoom incorporado... Que si la foto sale mal, ¡está claro que es culpa tuya! Porque él es comprensivo, sensible, detallista... lee el Cosmopolitan... ¿Qué digo 'lee'? ¡Lo subraya! La verdad es que es maravilloso.
Para empezar, recuerda todas las fechas... Y cuando digo todas, es todas: me mandó flores el día que hicimos una semana, el día que hicimos un mes, el día de mi cumpleaños, el día de mi santo, el día de la mujer trabajadora... ¡Que tengo la casa que parece la tumba de Lady Di!
Bueno, y cada vez que vuelvo de la peluquería.... ¡él lo nota! Se me queda mirando y me dice: - Cariño... tú te has saneado las puntas... ¡Es que se fija en todo!
Aunque esto tiene sus problemas... Me alaba tanto la lencería que luego no tengo valor para ponerme bragas normales. Vamos, que el tanga me está haciendo una fístula.
Y, sobre todo, no me lleva nunca la contraria: estoy hasta los cojones de ir a ver comedias románticas.
Por no hablar de cuando vamos de compras.... Oye, ¡que le pone interés! Le pone tanto interés que me agota... Yo destrozada, y él: Venga, cielo, sólo una tienda más... yo: No, de verdad que éste me gusta... Y él: - Jo, eso lo dices para que nos vayamos... Por no hablar de lo humillante que es salir con el hombre perfecto: no bebe nunca; con lo cual, yo parezco Massiel. Come menos que yo; con lo cual, yo parezco... Massiel. Y baila de puta madre, con lo cual yo parezco... Massiel.
¡Y encima está buenísimo! Yo, para arreglarme, necesito tres horas. Y salgo hecha un asco. Él, en cinco minutos, se ha duchado, se ha puesto perfecto y me ha limpiado el baño. Que entro yo pensando que me lo voy a encontrar todo hecho un desastre.... y me lo encuentro impoluto... Que me dan ganas de decirle: '¡Pero bueno! ¿Dónde me has puesto los pegotes de maquillaje que había dejado yo aquí, en el lavabo? Oye, ¡que no hay forma de enfadarse con él!
No saben cómo echo de menos esas reuniones con mis amigas poniendo verdes a nuestros novios... Ahora ya ni voy. ¡Para no poder ni abrir la boca...!
El otro día fuimos a cenar a casa de unos amigos y ellos se pusieron a discutir. Y yo le
dije a mi novio: ¡Ayyyy... qué bonito! Cariño, tú y yo nunca hacemos esas cosas..... Solo una vez creí que íbamos a discutir! Llego a casa y me pregunta:
- Cielo... ¿Tú has metido en la lavadora tu tanga rojo con mis camisas blancas?
- Sí!
- Pues se ha desteñido todo!
- ¿Sí? ¿Y estás enfadado?
- Pues sí! Con Balay!
Ay.... qué desesperante. ¡Lo distinto que era todo con mi ex! Pero cuando ya toque fondo con mi 'hombre ideal' fue un domingo que estaba yo ahí tan tranquilamente tirada en el sillón, viendo la tele, y llega él, me arranca la manta y me dice:
- Venga, arriba, cariño...! ¡Tengo entradas para llevar a tu madre a Expo-mascota!
- Ay, cielo, Déjalo... Si no te la va a comprar nadie...
Yo ahí ya me dije: 'Tanta perfección no es normal' Y desde entonces le estoy provocando, a ver hasta dónde aguanta. El otro día estábamos viendo la final de la Champions League y de repente.... agarro el mando, hago 'clic' y pongo Gente. ¿Qué? ¿Te jode? va y me dice:
- No, cielo, no te preocupes... Si los penaltis son una lotería...
No puede ser! ¡Aquí hay gato encerrado! ¿Qué hace conmigo un tío tan Maravilloso? Y me puse a darle vueltas: 'A ver, la nacionalidad la tiene... Por dinero, tampoco puede ser, porque con lo que le debo al Banco.. a quien debería ligarse es al director...! Oye! a ver si va a ser gay' Porque ahora que lo pienso... cuando vemos una tía buena, le saca los defectos antes que yo... Tú le dices: Joder, mira qué guapa Cindy Crawford... Y te contesta: Sí, pero... tiene los tobillos gordos Aunque por otro lado... ¿Cómo va a ser gay? Si es una máquina en la cama. Nos pasamos seis horas haciendo el amor. No sabéis lo que aguanta. Tengo que esperarle yo a él... ¡Que estoy cogiendo complejo de eyaculadora precoz! Bueno, y no creáis que luego se pone a roncar. Me da una conversación... Que si me ha gustado, que si le quiero, que si quiero otro...
Que al final le tengo que decir: Cariño, lo que quiero es dormir! Mira, yo ya no podía soportar tanta perfección, así que la semana pasada hablé con él: Cariño, así no podemos seguir. O cambian las cosas, o lo dejamos..
Y se está esforzando, ¿eh? El otro día salió con los amigotes, y cuando llega a las cuatro de la mañana, me despierta y me susurra al oído:
- cariño, cariño... quítate las bragas...
Y yo toda emocionada: Huy...! ¿Qué te pasa?
- Que voy a poner una lavadora .... ......

Pobra noia, ella no podria venir a les nostres quedades dels dijous... ja jaja
Recordeu que tenim una cita dijous que ve a les 20:30h.!!!!

21 de setembre de 2009

per fi dilluns!!!

no heu arribat mai a la feina, i heu pensat... buffff!! que bé, per fi és dilluns...

i és que aquest cap de setmana (dissabte encara va estar bé, però diumenge....grgrgrgrgrrr) deuriem estar tots resignant la pluja que va acabar caient diumenge a la tarda, perque com dirien els meus polls estavem tots "de butefada": mal humor, baralles continues... fins i tot aquest matí semblava que ja s'havia reconduit una mica la situació i se m'han posat xulitos perque ells no volien nocilla en el panet del matí... volien nutella!!!!

i clar, com us podeu imaginar, a casa no és un hipermercat i si tinc una cosa no tinc l'altra... i encara que n'hagués tingut, tampoc era plan d'obrir el pot de la nutella deixant oberta la nocilla... he deixat el ganivet i el pot de la nocilla a sobre de la taula, he agafat el bolso i he fet el gest de marxar... han corregut els dos a agafar la motxilla, no fos cas que els deixés ... sembla que en el camí cap a l'escola l'humor s'ha arreglat, però vaja manera de començar el dia....

el que us deia... sort que era dilluns i una muntanya de feina m'esperava :-)

18 de setembre de 2009

mares amb marxa!!!

dimarts vaig anar a correr amb les mares rainbow... bueno, de fet, vam tenir un petit problema de pluja-dutxa-incomunicació i es va suspendre l'entrenament... total que la irene i jo (les novates) vam improvisar una caminada per la ciutat capgrossera...
vam caminar, vam xerrar,... ens ho vam passar pipa!!! que bé que em va sentar noies, de debó, apunteu-vos a la gimnàstica-atletisme-huir-el que sigui... estic nova i amb un somriure d'orella a orella, com feia temps!!!
Si voleu més info... visiteu les mares amb marxa!!

17 de setembre de 2009

nens i nenes

La Neusa i la Graciela escriuen en aquest blog http://retazosdeamor.blogspot.com/ des de l'Argentina i a la vegada recullen quadradets per fer mantetes, gorres, mantes ja fetes... robeta... qualsevol cosa pels nens sense recursos.

I publiquen coses tan maques com aquesta (avui estic toveta :-) )

NIÑOS

Se presentan en tamaño, peso y colores distintos. Pueden ser de color negro, blanco, amarillo.

Tienen deditos delicados y la inocencia de quién todavía no se ha enterado, en esta vida, cómo es realmente el mundo.

Se les pueden encontrar por toda parte: arriba de los muebles, debajo de las mesas, dentro de cajas, en el jardín. Se cuelgan en los árboles, corren, saltan.

Son la verdad con cara sucia, la sabiduría con cabellos despeinados y la esperanza de pantalones cortos.

Tienen una disposición inigualable, parece que nunca se cansan. Su curiosidad es tanta que jamás logramos contestar a todas sus preguntas.

Consiguen tener la imaginación de Julio Verne, la timidez de la violeta, la audacia del resorte, el entusiasmo del buscapié y sus manitas son más rápidas que los ojos de quien las cuida.

Les encantan los dulces, la Navidad, el día del cumpleaños. Aprovechan al máximo las reuniones con los amigos y cuando están jugando, se olvidan de comer. Su tiempo, como si no existieran otras cosas, lo usan exclusivamente para disfrutar la presencia de sus amiguitos.

Admiran reyes y libros con figuras en colores. Les gusta el aire libre, el agua, los animales grandes, los automóviles y los aviones. Les encantan los días festivos y los fines de semana porque hacen con que sus amores estén mucho más tiempo junto a ellos.

Se levantan temprano. Casi despiertan al Sol y están siempre dispuestos a aprender cosas nuevas. Entre sus juguetes, es posible encontrar un hilo, algunos botones, cajitas y latitas, e incluso, una fruta verde mordida. Y claro, entre tantas cosas raras, un objeto diferente, que ellos encontraron en algún lugar y depositaron en el baúl de su tesoro.

Son criaturas mágicas. Cualquiera puede cerrar la puerta de su cuarto de herramientas, para que ellos no entren. Pero no se logra cerrar la puerta del corazón. Ellos siempre descubren una forma de entrar y acomodarse.

Podemos echarlas de nuestra oficina, porque tenemos un trabajo importante para concluir. Pero es imposible retirarlas del nuestro pensamiento.

Podemos regresar a casa cansados, desanimados por todo lo que hemos hecho y por las muchas cosas que no fueron bien. Podemos entrar en casa con el pensamiento en el proyecto que precisamos concluir con rapidez y cuja solución está bastante difícil. Pero, bastará que ellos vengan a nuestro encuentro gritando: papá, mamá, se encaramen en nuestro cuello para que desaparezca el cansancio y renovemos nuestra disposición íntima.

Esas criaturitas se llaman niños y Dios las ha puesto a nuestro lado para decirnos, todos los días, que el mundo tiene solución, que el amor existe y que el hombre, en su esencia, es bueno.

Por eso no despreciemos los gestos de cariño, las palabras dulces de estos seres que la divinidad ha puesto en nuestras vidas y que nos llaman padre y madre.

16 de setembre de 2009

porque yo lo valgo

...he descobert una cosa... (digueu-me rara, potser vosaltres ja ho sabieu...) la forma de vestir-me em marca el dia...
o sigui, a veure si m'explico, hi ha dies que em poso una samarreta o una brusa rosa, una faldilla xula i unes sabates de taló i em menjo el món... n'hi ha d'altres que penso que el pantaló no m'acaba de sentar bé i que vaig incòmoda tot el dia...
però lo de les sabates és fort... a dalt d'uns talons (encara que siguin topolinos i de mitja alçada) les coses es veuen diferent...
intento posar-me'n cada dia, quan torno de la feina me'ls trec perque tinc els peus que fan bluf bluf, però per unes hores sóc la reina de les cols :-)

com diu l'amic d'una amiga meva... no hi ha res millor que començar el dia mirant-se al mirall i dient: "ets la més guapa i avui tindràs un bon dia" oh yeah!!!!

14 de setembre de 2009

3 mesos per endavant...

... o definitivament se me n'ha anat l'olla...
aquest matí, a les 6... m'he despertat cantant això...


Navida dau purinini
Huahuanaca kusisi ñai
Navida dau yurit layku
Anatañanak la kisti ni.
Navida dau purinini
Huahuanaca kusisi ñai
Jichta kautanakampi
Belenaru sarañani.
HUAHUANACAAAAAAAAAAAAAAA

i a sobre tenia les cames plenes de picades de mosquits!!!
i després clar, he seguit amb el rudolph the red nose reindeeeeerrrrrrrrrr
Com que ja no podia dormir més i avui era el primer dia de cole... m'he llevat he planxat, he preparat els esmorzars i les motxilles i m'he connectat a les lloques a explicar-vos les meves penes mentre faig la comanda al caprabo, perque ens hem quedat sense ni una ampolla d'aigua... bufff quin començament matinal...
que passeu un bon diaaaaaaaaaaaa!!!

9 de setembre de 2009

...discussions a casa ...

Copio del meu blog de capçalera:

Ser papá: cuando tener un hijo destapa la caja de los truenos

Hace unos días comentaba con una amiga el tema de los problemas de pareja cuando se tienen hijos. Según me explicó, en el momento de quedarse embarazada le dijeron: “Ahora es cuando empezarás a tener tiranteces y discusiones con tu marido”. Ella, según me dijo, negó que eso pudiera pasar… y sin embargo pasó.

En mi caso personal puedo asegurar que con mi primer hijo no aprecié ningún cambio en la relación de pareja, pero con el segundo sí ha habido más motivos de discusión.
Normalmente se trata de momentos puntuales en que estamos desbordados, no llegamos ahí donde queremos llegar (o donde la pareja quiere que lleguemos) y/o vivimos con un cansancio físico casi constante y acumulado fruto de vernos en casa con una criatura totalmente dependiente que nos necesita las 24 horas al día y a la que no estamos acostumbrados.

El estrés

Todos sabemos qué es esta palabra, qué implica y dónde se sitúa. De un tiempo a esta parte la palabra “estrés” está en todas las quinielas. Cuando alguien habla de aumento de enfermedades, de aumento de maltrato infantil, de aumento de infertilidad, de aumento de… siempre aparece el estrés como elemento de causalidad.
Pues bien, en la relación de pareja y en la relación con los hijos el estrés es un elemento que influye totalmente.

Sé que es fácil decirlo, pero cuando alguien está en una situación de estrés (es decir, cerca de su límite) cualquier gota ayuda a colmar el vaso y el estallido suele ser perjudicial para todos, por ello deberíamos intentar eliminar el estrés tanto como fuera posible de nuestras vidas.

La insatisfacción personal

Criar un hijo supone en cierto modo volcar nuestra vida, nuestras experiencias y nuestras vivencias en él, o lo que es lo mismo, un niño necesita que sus padres estén capacitados para satisfacer sus necesidades y que tengan las suyas más o menos satisfechas.

Con esto quiero decir que los padres deberían estar en un momento de madurez más o menos óptimo para poder pasar el mayor tiempo posible con los hijos sin la necesidad de buscar constantemente elementos o momentos que les satisfagan a ellos.

Esta situación de madurez es, hoy en día, bastante difícil de conseguir. Arrastramos muchos un nivel de autoestima regulín-regulán, un trabajo que quizá no motiva, poco tiempo libre para disfrutar de la vida y un culto al materialismo demasiado elevado (y seguro que hay más factores) que hacen que muchos tengamos todavía muchas necesidades sin cubrir y que parte del tiempo que deberíamos dedicar a nuestros hijos (los ingleses están de media 12 minutos al día con ellos) lo dediquemos a nosotros mismos.

En una pareja que debe hacerse cargo de un niño el tiempo que cada uno solicite para sí suele ser motivo de discusión, pues hay muchas cosas por hacer y todo ello debe restarse inevitablemente del tiempo libre.

Los hijos, por supuesto, acaban pagando el pato, tanto por las discusiones como por el poco tiempo que pasan con sus padres.

El trabajo doméstico

La casa no se limpia sola, ni la ropa sale de la lavadora para acabar planchada en el armario sin unas manos de por medio, pero los niños tampoco se crían solos y el pan tampoco llega a la mesa sin alguien que lo traiga.Todo el conjunto de quehaceres y responsabilidades hacen que muchas veces cuatro manos sean insuficientes (o al menos nos lo parezca).

Llegas cansado del trabajo y la jornada continúa porque hay que recoger el lavaplatos, planchar la ropa, bañar a los niños, preparar la cena, poner pijamas, cenar, recoger la cocina, poner lavadoras,…

Esto hace que el nivel de estrés (que ya hemos dicho que suele ir elevadito de serie) aumente todavía más y las posibilidades de discusión se multipliquen.

El umbral de tolerancia

No existe un medidor de tolerancia al estrés, al cansancio ni al resto de factores que afectan a nuestro humor, pero tengo la sensación que antiguamente los padres aguantaban más los envites (o quizá es que ahora hay más envites que entonces).

Cada persona tiene su personal umbral de tolerancia y su particular nivel de paciencia que además se ve afectado según las vivencias de ese día o de una temporada en particular.

Si aguantamos menos, por la razón que sea, significa que “explotamos” más, y si esto sucede, las discusiones que normalmente no se darían acaban sucediendo.

Resumiendo

Donde quiero llegar es al punto en que todos como padres o como futuros padres nos detenemos por un momento y en vez de mirar a nuestro alrededor echamos un vistazo a nuestro interior para ver quiénes somos y quiénes queremos ser, dónde estamos y dónde queremos llegar.

Esta reflexión nos puede ayudar a valorar nuestra vida actual, nuestra relación de pareja y nuestra actitud ante nuestros hijos y evaluar los posibles problemas con que nos podemos encontrar para darles una solución y evitar así discusiones muy molestas para todos.

http://www.bebesymas.com/ser-padres/ser-papa-cuando-tener-un-hijo-destapa-la-caja-de-los-truenos

8 de setembre de 2009

La diada
Visca Catalunya ! i Visca els Catalans !, però les lloques estareu d’acord amb mi que la diada no cau en bon moment. Després de superar el llarg estiu , arriba la dura primera quinzena de setembre on sobrevivim a base de casalets, avis, àvies, cangurs.... perquè cuidin la llocada i nosaltres puguem tornar a treballar ( així de cop... sense adaptacions) i quan sembla que ja estem tots situats..... Bon cop de falç !! ens arriba el pont de l’ 11 de setembre, quan ja no tens ni un duro per fotre el camp perquè t’ho has gastat tot per vacances i toca peregrinar i resar perquè arribi el 14 i comenci el cole .... Aquest dia si que és la diada, la gran diada !! Que visqui el 14 de setembre !! Ara només caldria demanar al govern que aquest dia fos festa per totes les lloques i poguéssim gaudir de toooota una jornada sense simplement fer RES.... esperar a les 5 de la tarda per poder abraçar la llocada i preguntar-los: “ Com ha anat l’escola? La mare us ha trobat molt a faltar .........

7 de setembre de 2009

princeses

Us copio l'article que publica la Lucía Etxebarria en la contraportada del diari gratuït ADN aquest matí. Boníssim... aquesta noia fa que els dilluns no siguin tan dilluns :-)

Princesas

Supongo que ustedes ya oyeron la frase "Cada pueblo tiene el Gobierno que se merece". Tras leer que cierta prensa llama a Belén Esteban "princesa del pueblo" me pregunto una y otra vez sin hallar respuesta: ¿Cada pueblo tiene la princesa que se merece? ¿La tele que se merece? ¿La tortura que se merece? ¿Cada niña tiene la madre que se merece?

Si yo fuera niña no me gustaría nada que en el patio del colegio me vinieran a contar que mi madre se pasa el día poniendo a parir a mi padre o que la señora de mi padre es una cualquiera, es por eso que jamás hablo en público del padre de mi hija y que procuro que no se hable de él delante de la niña. Y por eso no entiendo cómo el Defensor del Menor no le ha dado un toque ya a Telecinco, porque proponer como modelo social a una señora gritona, maleducada e ignorante es triste, pero meter a una menor en semejante fregado me parece, directamente, cruel.

Madres solteras somos muchas, no nos pasa el padre de nuestros hijos 1.200 euros al mes como a la Esteban, y no vamos por ahí erigiéndonos en Madre Coraje a base de descalificarle. Princesa ya tenemos una, y nos han colocado a la hermanísima a dedo en un puesto que debería haber sido convocado por oposición. Y vuelvo a preguntarme ¿Telma Ortiz tiene el nivel C de catalán que presuntamente se exige para trabajar en el Ayuntamiento de Barcelona? No sé si el pueblo tiene las princesas que se merece, pero tú, que me lees en el metro, te puedes sentir hoy ¡princesísssima! Que seguro que lo vales y también te lo mereces.

4 de setembre de 2009

preparant l'inici del curs escolar

Dons si, ahir varem inaugurar un dels moments Ol-bran per celebrar el començament de curs i el resultat, és clar, va ser una taula de 8 lloques parlotejant de diferents temes alhora, sense moderador.
Tot plegat però, ens hem organitzat i hem decidit quedar l’últim dijous de cada mes a les 20:30h en una “granja” (mai millor dit) que tanquen a les 22.00h del vespre.
Arribats a aquest punt qualsevol podria mofar-se i criticar-nos dient. Doncs quina festa !! sopar entrepà i a les 10 cap a casa, jua jua.... però no és així, com a bones lloques hem decidit que d’aquesta manera no destorbem la conciliació familiar amb el mascle (n’hi ha que encara tenen temps, a les 10 d’anar fer unes birres amb la resta d’encrestats), ens assegurem que els polls tenen cobertes les necessitats bàsiques (hem deixat els nens banyats, sopats i amb el pijama a punt d’anar a dormir) i procurem per l’economia domèstica alhora que anem a dormir aviat perquè l’endemà moltes matinem amb la nostra primera jornada laboral .....

Tontes? potser si, però sobretot BEN organitzades...
Per cert el tema de la propera reunió serà: receptes “termomix” què ha funcionat, què no, i ...... ens veiem el 24 !!!

1 de setembre de 2009

¿SIRENA O BALLENA?

Probablement us ho hagin enviat per mail... no em puc resistir a publicar-ho:

Hace unos días, en una ciudad de Francia, un cartel, con una joven espectacular, en el escaparate de un gimnasio, decía: "ESTE VERANO ¿QUIERES SER SIRENA O BALLENA?"

Dicen que una mujer joven-madura, cuyas características físicas no han trascendido, respondió a la pregunta publicitaria en estos términos:

Las ballenas están siempre rodeadas de amigos (delfines, leones marinos, humanos curiosos). Tienen una vida sexual muy activa, se embarazan y tienen ballenitas de lo más tiernas a las que amamantan. Se lo pasan bomba con los delfines poniéndose moradas de camarones. Juegan y nadan surcando los mares, conociendo lugares tan maravillosos como La Patagonia, el mar de Barens o los arrecifes de Coral de la Polinesia. Las ballenas cantan muy bien y hasta graban CD's. Son impresionantes y casi no tienen más depredador que los humanos. Son queridas, defendidas y admiradas por casi todo el mundo.

Las sirenas no existen. Y si existieran harían colas en las consultas de los psicoanalistas argentinos porque tendrían un grave problema de personalidad '¿mujer o pescado?' No tienen vida sexual porque matan a los hombres que se acercan a ellas, además ¿por dónde?. Así que tampoco tienen hijos. Son bonitas, es verdad, pero solitarias y tristes.
Además ¿quien querría acercarse a una chica que huele a pescadería?.

Yo lo tengo claro, quiero ser ballena.

En esta época en que los medios de comunicación nos meten en la cabeza la idea de que solo las flacas son bellas, prefiero disfrutar de un helado con mis hijos, de una buena cena con un hombre que me haga vibrar, de un café con pastas con mis amigos. Con el tiempo ganamos peso porque al acumular tanta información en la cabeza, cuando ya no hay más sitio, se reparte por el resto del cuerpo, así que no estamos gordas, somos tremendamente cultas. Desde hoy cuando me vea el culo en el espejo pensaré, madre mía, lo lista que soy.......

i vosaltres què voleu ser?? a part de lloques, és clar...

31 d’agost de 2009

recuperem el taller de labors??

Mares lloques, voleu aprendre a teixir un quadradet diferent cada dia? doncs feu clic:

6 d’agost de 2009

Miguelín, Miguelin !!!!

Cridant com unes bones lloques que som: "ya no queremos un hijo tuyo ..." varem estar tot el que va donar de si les gairebé dues hores i mitja que va durar el concert d' en Bosé......
Se’ns ha fet gran.... i què? ha fet panxa... i què ? Ja no es mou com abans, tot i que déu ni do.... i què? o és que nosaltres conservem el tipet de fa 15 anys !!! i ni ganes tu ... quin sacrifici més poc profitós.
Doncs res, que ens ho varem passar teta i varem deixar anar tota l’adrenalina ( i la mala llet) del fi de curs!! i a quí no li entra bé que li cantin: "neeeeeeeeeeenaeeeeeeee...luna serena" i "seré tu amante bandidooooooooo bandidoooooooo"
Fins sempre Miguelín , i gràcies per l’estoneta

5 d’agost de 2009

Benvinguda

Lloca: Femella d’aviram, especialment gallina, que cova i cria els polls. Dona Grossa i estarrufada o voltada de criatures. Persona que adopta una actitud protectora envers els altres.

Sigueu totes benvingudes al meu blog. M’ha costat molt d’arrancar però finalment he aconseguit inaugurar-lo, ara només espero que continuï amb més o menys intensitat tanmateix com les nostres vides!

Perquè lloques? Doncs perquè em sento plenament identificada amb la primera definició del terme, amb menys intensitat amb la segona i bastant amb la darrera.

Tant el meu cercle d’amistats íntimes com amb el cercle de les mares de l’escola amb les que comparteixo molts moments de la rutina diària és sovint que adoptem aquesta postura de “lloques” i a partir d’aquí sorgeixen infinitat de converses que són les que m’agradaria anar deixant il.lustrades al meu humil blog.
Esteu per tant convidades ( i convidats) a deixar els vostres cometaris!