Ara creureu que estic una mica pallá (que també és veritat) però us he de confessar una cosa: de vegades he pensat que porto una "i" d'informació dalt del cap.
Doncs resulta que tant si vaig sola (cosa poc usual últimament) com si vaig acompanyada (de gall o polluelos), tant si vaig per mataró city, com si estic a bcn o per casualitat he anat de viatge a qualsevol lloc del món, des de barbastro a nova york... matí, tarda o nit... des d'un cotxe, en moto o a peu... sempre hi ha algú que se m'apropa... i em pregunta una adreça
i clar, com que jo no sé dir que no... ja em veus donant instruccions, en català, castellà, francès o anglès (fins aquí arribo) de com arribar a aquell carrer, oficina de treball, botiga o hotel...
i jo sóc incapaç de fer-ho!!! prefereixo donar mil voltes, consultar trenta mapes o imprimir-me vuit-centes consultes al google maps o a la guia michelin, però preguntar a algú mai de la vida... clar, com que no em trobo a mi mateixa per donar-me informació...
Vale, ho reconec, potser no té cap interès bloggero, però ahir quan tornàvem amb la meva mare de bcn, un cotxe ens va preguntar pel c. lepanto i aquest matí, quan acompanyava en guillem a ca la iaia, un altre cotxe ens ha preguntat pel c. st.josep... els ho he indicat i he pensat... potser això els fa gràcia a les lloques...
us passa això a vosaltres???
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada