Benvinguda

Lloca: (1) Femella d’aviram, especialment gallina, que cova i cria els polls. (2) Dona Grossa i estarrufada o voltada de criatures. (3) Persona que adopta una actitud protectora envers els altres.

Sigueu totes benvingudes al meu blog. M’ha costat molt d’arrancar però finalment he aconseguit inaugurar-lo, ara només espero que continuï amb més o menys intensitat tanmateix com les nostres vides!
I perquè "lloques"? Doncs perquè em sento plenament identificada amb la primera definició del terme, amb menys intensitat amb la segona i bastant amb la darrera. Tant el meu cercle d’amistats íntimes com amb el cercle de les mares de l’escola amb les que comparteixo molts moments de la rutina diària és sovint que adoptem aquesta postura de “lloques” i a partir d’aquí sorgeixen infinitat de converses que són les que m’agradaria anar deixant il.lustrades al meu humil blog.
Esteu per tant convidades (i convidats) a deixar els vostres comentaris!

31 de maig de 2011

mama, no cal que m'apuntis al cole

En guillem té 5 anys, a l'octubre en farà 6.
Està acabant p5.
Fa uns dies la mestra li va donar el paperet de confirmació de plaça de cara l'any que vé.
L'any que vé ha de començar 1r, l'escolarització obligatòria, la primària.
Molt decidit, amb el paper a la ma, me'l dona i em diu:

Mama, no cal que m'apuntis al cole l'any que ve, que jo ja ho sé tot...

Convençudíssim està que amb el seu nivell de lecto-escriptura i d'operacions matemàtiques bàsiques ja en té prou per anar pel món. D'això se'n diu tenir l'autoestima alta i el demés són tonteries!

La mestra encara riu :)

No cal dir que li vaig fer arribar el paper, via secretaria de l'escola, no fos cas que ell el desviés... diguem que li falten uns quants d'anys de lletres i números, ni que sigui aprendre a multiplicar i a escriure sense faltes...no?

27 de maig de 2011

Com ser una mare més pacient en només 24 hores

Només seguint aquestes 5 normes, el vostre dia millorarà, proveu-ho.
I només amb la 1 i la 5, realment el canvi és una passada (havia començat a fer-ho sense saber-ho i us ho recomano àvidament)


1. Dormir suficient
2. Beure aigua
3. Ser flexible
4. Concentrar-se en ells
5. Començar 15 minuts abans


Trobareu una àmplia explicació aquí, so sorry, però està en anglès... la marjolein potser ens pot aclarir el punt 3. de la gelatina, que jo he interpretat a la meva manera...

25 de maig de 2011

samarreta de lloca

ei lloques!!!

voleu una samarreta acreditativa?¿?¿

us recordo que per 6,95 € de la samarreta tècnica del decathlon (o qualsevol altra que us agradi, però que sigui negra!!!) +5,5 € de l'estampació tindreu una fantàstica samarreta de lloques exclusiva de les mares més simpàtiques i divertides del món mundial

no cal dir que si algun pare també en vol alguna, només cal que ens porti la seva samarreta, of course, faltaria plus

per anar a córrer, per anar a colònies, per anar a la platja, per anar a les reunions d'AMPA, per anar a plaça o als assajos de gospel

poseu-vos-la quan vulgueu que tothom sàpiga que sou una lloca

Recordeu que aquest divendres 27 és l'últim dia per donar-li a la virgi (marcada amb el nom!!!), que recollirà les samarretes i les portarà a estampar (estaria bé que també li paguessim, ja que ens porta la samarreta de passeig, que almenos no hagi d'avançar la pasta...)

vinga doncs! endavant lloques!

23 de maig de 2011

Sense tu ....


és de nit..
és tot fosc...
estic sol i no hi ha ningú...
és de nit...
un record...
dins el cor, ella hi és a dins...
els seus ulls són brillants
i un somriure extravagant
ja no hi és l'he perduda
va marxar lluny del meu abast
i sempre estarà al meu cor...

sense tu jo no puc
sense tu si no hi ets
sense tu jo no soc ningú...
sense tu jo no puc
sense tu si no hi ets
sense tu jo no soc ningú...

és de nit...
és tot fosc..
no estic sol no ho estic
tu estàs amb mi
i els teus ulls són brillants
i un somriure extravagant
i sempre estarà al meu cor...

sense tu jo no puc
sense tu si no hi ets
sense tu jo no soc ningú...
sense tu jo no puc
sense tu si no hi ets
sense tu jo no sóc ningú..

nooohhoo

si no estàs aquí
si no estàs amb mi
jo no et puc mirar
jo no et puc sentir
si no estàs aquí
si no estàs amb mi
jo no et puc tocar
jo no et puc besar
i sempre estaràs al meu cor....

és de nit....

Gràcies per tornar a ser-hi!!!!
de lloca a lloca i t'ho dedico perquè em toca
un petó

18 de maig de 2011

Life is good, enjoy the little things

eh que bonic...
doncs "no hase falta desir nada más"
un cafè amb una lloca, improvisant... petites coses que ens alegren el dia, encara que el mal de cap ens deixi KO
ho he trobat aquí, és bonic el blog de l'Angie, fa unes coses molt boniques
que passeu un bon dia! i recordeu
Life is good, enjoy the little things

12 de maig de 2011

sobre els xiquiparks

No m'agraden els xiquiparks, en general.

M'explico. Si que m'agraden les piscines de boles, els tobogans gegants, els laberints de colors i els inflables saltadors, m'hi ficaria com una tonta a saltar... però hi ha alguna cosa en aquests centres que no m'acaba d'agradar i no sé explicar-vos ben bé què és...

Suposo que té a veure amb la música a tota gardela que posen (cal que els nens i nenes escoltin a tota màquina els èxits del moment??), amb els suposats concursos que els fan per entretenir-los, amb la muntanya de regals que s'emporta a casa el nen que organitza allà un aniversari... i que tothom veu què ha regalat qui i sembla una competició a veure qui porta el regal més gros...

Sempre hi ha algun nen de la classe que t'hi convida i si és amiguet tampoc els pots dir que no...
I de tant en tant, ho reconec, els porto a que saltin, per lliure, sense regals ni balls... passen una tarda divertida.
Però arriba el dia que els teus et demanen de celebrar l'aniversari allà!!

Amb el gran me n'he sortit. El seu aniversari el celebrem a la platja, amb una companya de classe que es porten pocs dies, amb orxata i entrepans casolans. Així pot venir tothom, no restrigim només a 10-12 nens la festa. I no hi ha regals. El regal és la festa!! Ho enten i ho accepta, que així és molt més divertit i que total, el menjar de plàstic del xiquipark tampoc li agrada.

Ara comença el petit... Ja m'ho ha demanat unes quantes vegades, veurem com arribem a l'octubre... Jo tinc la idea de fer el mateix que amb el gran, amb una altra companya de l'escola que es porten pocs dies, a la placeta. Sucs i coca... i pinyata!!! Al xiquipark no hi ha pinyata!!! jajaja, per aquí el pillaré :-)

10 de maig de 2011

de gormitis i altres vocabularis

em sorprenc a mi mateixa explicant-li a una mare que només té una nenA lo lletjos que són els gormitis i lo que hi arriben a jugar els meus nens:

- és que els gormitis són molt lletjos, són asquerosos... però asquerosos d'asquerosilandia!!!

- t'has sentit com parles, sonieta...?? on coi és asquerosilandia??

el curiós és que el comentari no me'l fa la mare amb la que parlo, me'l fa una noia que tenim al costat que casualitats de la vida havia compartit aula tant amb la mare com amb mi mateixa (o sigui que com diria la meva iaia, és una noia de la meva edat) i que no té fills...

com ens hem de veure :-) pel nostre mal cap

9 de maig de 2011

nova disciplina olímpica d'atletisme

Si noies,

Us he d'anunciar el naixement d'una nova disciplina olímpica en el món de l'atletisme. I l'he inventat jo!!!

Es tracta de córrer en pujada, amb un nen a cada mà, el bolso i la bossa del ganxet fins a l'escola. anar dient "vinga va, vinga vaaaaaaaaaaa" (un dia comptaré les vegades que ho dic en aquesta mitja hora de vertigen matinal). Deixar els nens amb tir parabòlic de la porta de l'escola a la porta del pati, recollir la bosseta del dinar que m'ha preparat la iaia i seguir corrent (ara en pla, oh gràcies) amb el bolso, la bossa del ganxet i la bosseta del dinar, saludant mares que porten els retoños un de cada ma en direcció contrària (hola bon dia, hola bon diaaaaa) i arribar a pujar a l'autobus amb la targeta multiviatge a la boca perque no queden més mans.

Recuperem l'alè.... comença el dia!

Plusmarquista total, recordwoman mundial, esa soy yo!!

5 de maig de 2011

Posa't la Gorra 2011

Campanya de sensibilització en solidaritat amb els infants amb càncer, Posa't la Gorra! 2011 a PortAventura

El proper diumenge 5 de juny a PortAventura, l’Associació de Nens amb Càncer (AFANOC) a Tarragona celebrarà la novena edició de la campanya de sensibilització "Posa’t la gorra!".


Aquesta és una festa que té com a propòsit sensibilitzar i donar a conèixer a la societat l’existència del càncer infantil, per tal de normalitzar la malaltia, i a assolir els projectes que du a terme l’entitat:

Ampliar els programes als hospitals de Sant Joan de Déu, Vall d’Hebron i Joan XXIII de Tarragona, així com vetllar pel manteniment de “la Casa dels Xuklis”, que gràcies al vostre suport ja està construida i pròximament s’inaugurarà, i continuar oferint i ampliant els nostres serveis a la Demarcació de Tarragona per a les famílies que ho necessitin.

Des de la constitució de l’Associació l’any 1988, estem treballant amb el propòsit de millorar la qualitat de vida d’aquests nens i nenes i les seves famílies cercant solucions a les necessitats que es produeixen al voltant d’aquesta malaltia.

La campanya consisteix en un gest solidari: "posar-se la gorra". La gorra s’ha de comprar de forma anticipada i té un cost de 15€. Aquesta, no només permet l’accés gratuït al Parc Temàtic de PortAventura, sinó que de 10h a 14h podreu participar en tots els tallers, activitats i actuacions que organitza l'AFANOC. No us ho podeu perdre!!!

L’ajut d’empreses, institucions, mitjans de comunicació i la societat civil ens resulta imprescindible per a assolir les nostres fites. Ens agradaria poder comptar amb el vostre suport per aconseguir aquest objectiu.

Volem que el 5 de juny, PortAventura torni a estar ple de gorres solidàries amb tots aquests infants i adolescents i les seves famílies.

Esperem que sigui del vostre interès.

Gràcies per fer-ho possible!

3 de maig de 2011

apunteu-vos aquesta data a l'agenda ...

i no us comprometeu a RES amb NINGú


15 de juliol

divendres

vespre-nit

sopar lloquero

i alguna cosa més...


hasta aquí puedo leer...


ben aviat més notícies

2 de maig de 2011

PLOU...

i jo amb sandàlies i talonets...
queden 2 hores per a que deixi de ploure
o el dia acabarà guai...

perquè no m'he quedat al llit dormint aquest matí?? ein ein ein???

trufes de taronja

lloca MònicaC - o em passes la recepta de les trufes o em presentes el teu marit...
lloca sonieta - deixa'm pensar... et presento el meu marit... jajajja
però també et passo la recepta, perquè és molt fàcil de fer i perquè som lloques!!!

  • 50 gr de mantega

  • 75 ml de nata líquida

  • 200 gr de xocolata negra

  • 1 rovell d'ou

  • 2 cullerades de pell de taronja ratllada

  • 2 cullerades de Grand Marnier o Cointreau

  • cacau en pols

Barregem la mantega amb la nata en un cassó petit.
Escalfem a foc lent fins que la mantega es fongui i tot comenci a bullir.
Apartem del foc i afegim la xocolata a trossets. Ho tapem i ho deixem reposar fins que la xocolata hagi quedat fosa. Remenem fins que quedi una pasta fina.
Afegim el rovell d'ou, la pell de taronja i el licor. Remenem.
Aboquem en un motlle allargat previament folrat amb paper film i fem un "xurro" embolicant tota la massa de xocolata.
Deixem reposar a la nevera fins que agafi la consistència que ens permetrà fer les boletes (millor d'un dia per un altre). Cobrim les boletes amb el cacau en pols i les guardem a la nevera fins que s'hagin de menjar.
Molt fàcils i boníssimes. Secret de lloca.

1 de maig de 2011

mama...

¿Quién es mamá?

- Mamá es esa señora que lleva en la cartera un pañuelo con mis mocos, un paquete de toallitas, un chupete y un pañal de emergencia.

- Mamá es ese cohete tan rápido que va por casa disparado y que está en todas partes al mismo tiempo

- Mamá es esa malabarista que pone lavarropas con la campera puesta mientras le abre la puerta al gato con la otra, sosteniendo el correo con el mentón y apartándome del tacho de basura con el pie.

- Mamá es esa maga que puede hacer desaparecer lágrimas con un beso

- Mamá es esa campeona de atletismo capaz de llegar en décimas de segundo de 0 a 100 para evitar que me descuerne por las escaleras

- Mamá es esa heroína que vence siempre a mis pesadillas con una caricia

- Mamá es esa señora con el pelo de dos colores, que dice que en cuanto tenga otro huequito, sólo otro, va a la peluquería.

- Mamá es ese cuentacuentos que lee e inventa las historias más divertidas sólo para mí

- Mamá es esa cheff que es capaz de hacerme una cena riquísima con dos tonteras que quedaban en la heladera porque se le olvidó comprar, aunque se quede ella sin cena

- Mamá es ese médico que sabe con sólo mirarme si tengo fiebre, cuánta y lo que tiene que hacer

- Mamá es esa economista capaz de ponerse la ropa de hace cientos de años para que yo vaya bien guapo.

- Mamá es esa cantante que todas las noches canta la canción más dulce mientras me acuna un ratito

-Mamá es esa payasa que hace que me muera de risa con solo mover la cara

-Mamá es esa sonámbula que puede levantarse dormida a las 4 de la mañana, mirar si me hice pis, darme jarabe para la tos, un poco de agua, taparme, todo a oscuras y sin despertarse

¿La ves? Es aquélla, la más linda, la que sonríe

Feliç dia de la mare, lloques de mi corason

[aquest text me'l va enviar fa temps la llocaVirgi i no l'havia pogut postejar, so sorry...]