Benvinguda

Lloca: (1) Femella d’aviram, especialment gallina, que cova i cria els polls. (2) Dona Grossa i estarrufada o voltada de criatures. (3) Persona que adopta una actitud protectora envers els altres.

Sigueu totes benvingudes al meu blog. M’ha costat molt d’arrancar però finalment he aconseguit inaugurar-lo, ara només espero que continuï amb més o menys intensitat tanmateix com les nostres vides!
I perquè "lloques"? Doncs perquè em sento plenament identificada amb la primera definició del terme, amb menys intensitat amb la segona i bastant amb la darrera. Tant el meu cercle d’amistats íntimes com amb el cercle de les mares de l’escola amb les que comparteixo molts moments de la rutina diària és sovint que adoptem aquesta postura de “lloques” i a partir d’aquí sorgeixen infinitat de converses que són les que m’agradaria anar deixant il.lustrades al meu humil blog.
Esteu per tant convidades (i convidats) a deixar els vostres comentaris!

29 d’abril de 2010

per anar fent boca...

ja podeu triar el menú... fins després!!

les dones tenim un defecte...

La lloca Íngrid col·labora en el blog enviant-nos aquest text. Era un powerpoint. M'ha agradat tant que l'he passat a text i l'he traduït...

Gaudim-ne totes, lloques, ens ho mereixem!!!


Déu va fer a la dona el sisè dia. Va ser una jornada molt intensa de molta feina i hores extra.

Va aparèixer un àngel i li va dir: "Per què dediques tant de temps a la creació d'aquesta criatura?"

I el Senyor va contestar: "Has llegit el meu projecte del que vull aconseguir amb aquesta obra?"


"Ha de ser completament lavable, però sense ser de plàstic, tenir més de 200 peces movibles, totes canviables i ser capaç de funcionar amb una dieta de sobres o de qualsevol cosa, tenir una falda que pugui aixoplugar quatre nens al mateix temps, tenir un petó que pugui curar des d'un genoll rascat fins un cor trencat... i tot això ho farà només amb dues mans i un sol cor."

L'àngel es va meravellar d'aquell projecte... "Només dues mans... Impossible!!! És massa feina per un sol dia, Senyor! Espera a demà per acabar-la"

"No, no esperaré" va protestar el Senyor. "Estic molt a prop d'acabar aquesta obra que és la creació preferida del meu cor. Ella es cura sola quan està malalta i pot treballar 18 hores al dia."

L'àngel es va acostar més i va tocar la dona... "Però que suau que és Senyor!!!"

"Si que ho és -va dir Déu- però també és forta. No tens ni idea del que pot aguantar ni del que és capaç d'aconseguir"

"I serà capaç de pensar?" va preguntar l'àngel.

Déu va contestar: "No només de pensar, sino també de raonar, entendre i perdonar"

Aleshores, l'àngel va notar una cosa i allargant la mà va tocar la galta de la dona: "Senyor, sembla que aquest model té una fuita, ja m'ho semblava que li estaves posant massa accessoris..."

"Això no és una fuita... és una llàgrima" va corregir-lo el Senyor. "Les llàgrimes seran la forma d'expressar que està contenta, que està trista, desenganyada, enamorada, sola, que sofreix...

Això va impressionar molt l'àngel "Ets un geni, Senyor, has pensat en tot. La dona és vertaderament meravellosa."

Ho som!!

Les dones tenim forces que meravellen els homes. Aguantem dificultats, portem grans càrregues, però també tenim felicitat, amor i benaurança. Somriem quan volem cridar. Cantem quan volem plorar. Plorem quan som felices i riem quan estem nervioses. Lluitem pel que creiem. Ens enfrontem a la injustícia. No acceptem un no per resposta quan creiem que hi ha una solució millor. Ens privem de coses per oferir-les a la nostra família. Anem al metge quan una amiga té por d'anar-hi. Estimem incondicionalment. Plorem quan els nostres fills triomfen i ens alegrem quan les nostres amistats tenen premis. Som felices quan ens expliquen d'un naixement o un casament. Se'ns trenca el cor quan mor una amiga. Sofrim amb la pèrdua d'un ésser estimat, però trobem força quan creiem que ja no hi ha més força. Sabem que un petó i una abraçada poden ajudar a curar un cor trencat...

Tanmateix, les dones tenim un defecte...

Ens oblidem massa sovint del molt que valem!!!

Que passeu un molt bon dia. Ens veiem aquesta tarda de sortida lloquera!!!

26 d’abril de 2010

la teoria de la mei

la mei és una altra mare lloca que fa uns dies ens va il·lustrar amb la seva teoria.

Diu que quan era jove (més!) quan anava pel carrer veia gossos, gent que passejava gossos. Després, durant una altra època, va deixar de veure gossos per veure cotxets, senyores empenyent cotxets i a dins dels cotxets... bebés!!!. Ella n'ha tingut 3, de fills. Ara ha deixat de veure bebés i torna a veure gossos.

Són etapes de la vida, en les que prioritzes temes :-)

us dic un secret? jo encara veig bebés...

23 d’abril de 2010

Feliç Sant Jordi!!!

Un regal de Sant Jordi per a les lloques.
Per si el gall s'oblida de la rosa...


Us el podeu descarregar aquí.
La pregunta és: tindrem temps per llegir-nos-el???
Que passeu un molt bon dia!!!

22 d’abril de 2010

Diario de una madre imperfecta



L'autora del Blog Mi vida con hijos, que ja us havia recomanat, ha escrit aquest llibre: DIARIO DE UNA MADRE IMPERFECTA.

Demà divendres 23 d'abril, Sant Jordi, signarà els seus llibres a la Llibreria Bertrand de BCN (Rambla Catalunya, 37).

Per no perdre-s'ho!

21 d’abril de 2010

més info: sortida lloquera haquiema

nenes wapes al dematí,

us recordo que dijous aquest no l'altre, o sigui el dia 29 tenim la nostra cita anual a l'haquiema!!

per a les que voleu venir a dinar a bcn:

  • la cita 1 és al restaurant El racó de Rambla Catalunya 25 (entre Gran Via i Diputació pujant a mà esquerra)
  • podeu consultar el menú del mateix dia al web http://www.elraco.com/
  • El preu del menú és de 10 euros
  • Quedem entre les 15:15 i 15:30h
  • En funció de si som 3 o 30 s'hauria de reservar... please confirmeu-me si voleu venir a dinar i els diem algo o ens hi presentem by the face.
    De moment hem confirmat: la roser i la sonieta (que ja som a bcn), la sandra, l'ingrid, l'evaH i la marjolein (equip tren chuchu) , la carmeE, l'evaP i la iolanda que vindran abans a fer un volteio barceloní... total 9!!!!
  • sortint de dinar aniriem cap a l'H&M del portal de l'àngel (Portal de l´Àngel, 9)

per qui no vingui a dinar i vagi directament allà:

  • la cita 2 serà sobre les 17h. pel portal de l'àngel BCN city
    Sort tenim dels mòbils, ens fem una trucadeta o SMS
  • De moment a la cita 2, s'hi ha apuntat la virgi!!!

Després de comprar i fer-nos fotos conmemoratives, podem anar a berenar i anar tornant cap a casa

en el tren cantarem eh!!! quina fila... Japi dei!!!!

no calen plànols aquesta vegada, oi??
besitos

20 d’abril de 2010

jo els vaig veure... de debo! (2)

són captures de vídeo, ja perdonareu la mala qualitat de la imatge, però ho veieu com van sortir a córrer!!! no els he somniat!!! i identificats anaven, enmig del blau turquesa general...

19 d’abril de 2010

jo els vaig veure... de debo!

els bombers, amb samarreta negra i lletres grogues SIEMPRE PRESENTE!! o amb l'uniforme, casc i bombona... feien un efecte que em van deixar atontolinada (vale encara més...) i amb les cames tremolant...
no trobo cap imatge seva per l'Internet... seguiré buscant

les lloques, bé... bona marca (excepte la que escriu que no la va acabar... es que jo també sóc una rajaaaa, però m'ho vaig passar molt bé i d'això es tracta, no??)
l'any que ve hi tornarem, jo a acabar-la, elles a veure els bombers que no van veure... jejejej

Gormitiiiiii i Lyoko

lavion , magmion , horror profundo , tartantica ,
megatanque, scyphozoa (ho he hagut de buscar, per veure com s'escrivia...) , xana ,
avispón
perquè els costa tant llegir segons quin conte o pronunciar bé algunes paraules i s'aprenen sense cap problema aquesta llista incongruent i monstruosa de noms??
perquè els agraden els dibuixos!!! i mira que arriben a ser lletjos i no en tenen por, noooooooooo
us he de confessar, que al gormiti, no, però al Code Lyoko, una mica enganxadeta si que hi estic, jajajajja

16 d’abril de 2010

are you ready?

la meva samarreta i els cordons solidaris:
ens veiem diumenge, lloques!!

15 d’abril de 2010

oh japi dei (3)



Accediu al vídeo de les notícies de dilluns de Televisió de Mataró-Maresme Digital.
Fent clic a les imatges o aquí.
Aneu al minut 20 i les veureu en acció.
Ja em tornen a ballar les cançons al cap...

14 d’abril de 2010

oh japi dei (2)

busca les lloques!!!
nenes quin subidon!!!

WAAAAPESSSS!!
més que WAAAAPESSSSS

els nens se'ns fan grans (2)

fa uns dies vaig estar practicant un esport nou: córrer al costat d'en guillem aguantant-lo amb la bici sense rodetes
jajaja quina suada!!!
però el paio, dues pedalades i ja va estar!!! ja va sol... encara no domina l'arrencar i el parar, però l'haurieu de veure... quina por quan domini, enrere ens deixarà a tots!
ai que grans que se'ns fan snif snif

12 d’abril de 2010

oh japi dei!!!

Tenim 3 mares lloques que aquest any, a falta de feina, s'havien apuntat a cantar gospel.

Si noies, si, per si no ho sabíeu la Carme (lloca fundadora d'aquest blog), la Virgi i la Marjolein cantaven cada dimarts a grito pelao: glory glory aleluia!!!

Vale, doncs ahir van tenir bolo i les vam anar a veure...

...no tinc paraules. El Monumental en ple cantava i ballava al seu ritme...

Que bé que m'ho vaig passar !!! I la boja de l'EvaP ens va arrastrar a l'escenari (i poc que li va costar...) i ja ens veus allà dalt braços amunt, volta, pica de peus...

Encara tinc subidon, quin director tan cachondo!!!

MOLTES GRÀCIES per la bona estona!!!

només us dic el que em va comentar la meva mare, quan vam sortir: nena, deixa d'anar a correr i apuntat a cantar, que et senta millor...

naraniano naraniano...
a veure si encara us sorprendré...
[*] ja em perdonareu la llicència poètica... sé escriure Happy Day... però lo d'ahir va ser mooolt més :-)

9 d’abril de 2010

mes d'abril, colònies dels nens!!!

nenes, recordeu que a finals de mes els nostres estimats fillets se'n van de colònies i nosaltres tristes i ploroses anirem a passar una tarda juntes de lloca-lloca, dinar-compres-berenar, aneu-vos reservant el dijous 29...
quedarà substituït el sopar lloco de cada mes per tota la tarda de parranda, i així el vespre el podrem dedicar al gall...
[EDITAT]: No us oblideu de marcar tota la roba, per exemple amb esparadrap i que la llanterna tingui piles noves... Hi ha dies que semblen el dia de la marmota...

5 d’abril de 2010

els nens se'ns fan grans!!!

doncs si, noies,
resulta que ja tinc un fill """ADULT"""" i només té 7 anys!!
us explico: ahir vam anar a dinar a un restaurant xinès que hi ha al costat de casa. Estavem els 3 sols, el peque de 4, el de 7 i jo i per no haver de cuinar i celebrar una mica el diumenge vaig pensar de portar-los a dinar fora. Vale. És un restaurant tipus buffet lliure. La cambrera ens mira i diu en el seu español-indio:
- dó menú adulto y uno niño.
- Perdona? que el mayor tiene 7 años!!!
- si, pero mide más de 1,20cm
- si noia, això no t'ho puc discutir, ja fa bastants dies que mide más de 1,20 cm. o sigui que a menjaaaar com un adult s'ha dit!!!
I el restaurant va causar furor, perque entre això d'agafar el que volguessin i les safates de xuxes que hi havia al final... l'adult em va dir... "És el millor restaurant que he anat mai a la vida, mama, quina passada!!!"