Benvinguda

Lloca: (1) Femella d’aviram, especialment gallina, que cova i cria els polls. (2) Dona Grossa i estarrufada o voltada de criatures. (3) Persona que adopta una actitud protectora envers els altres.

Sigueu totes benvingudes al meu blog. M’ha costat molt d’arrancar però finalment he aconseguit inaugurar-lo, ara només espero que continuï amb més o menys intensitat tanmateix com les nostres vides!
I perquè "lloques"? Doncs perquè em sento plenament identificada amb la primera definició del terme, amb menys intensitat amb la segona i bastant amb la darrera. Tant el meu cercle d’amistats íntimes com amb el cercle de les mares de l’escola amb les que comparteixo molts moments de la rutina diària és sovint que adoptem aquesta postura de “lloques” i a partir d’aquí sorgeixen infinitat de converses que són les que m’agradaria anar deixant il.lustrades al meu humil blog.
Esteu per tant convidades (i convidats) a deixar els vostres comentaris!

29 de setembre del 2011

this is the real gospel BAG!!!!

yeeeeeaaaaaaaaaaahhhhh!!!

grans preguntes de la humanitat: de tatoos i piercings

jo em pregunto... d'on treuen els diners els perroflautes per pagar-se els tatoos i els piercings que decoren el seu cos??
Si no tenen diners per pagar una hipoteca i per això okupen cases i toquen la flauta al carrer per demanar per menjar... es poden gastar la friolera que val fer-se un tatoo o fodarar-se el cos per diversos llocs???
us ho havieu preguntat mai?

27 de setembre del 2011

passar pàgina?

M'ho envia una amiga per mail... crec que és un exercici interessant llegir-lo i aplicar-nos-el.
El subratllat és meu. La traducció és una mica "pillada" però crec que en podem extreure l'important...

LAS ETAPAS
Siempre es preciso saber cuándo se acaba una etapa de la vida.
Si insistes en permanecer en ella, más allá del tiempo necesario, pierdes la alegría y el sentido del resto. Cerrando círculos, o cerrando puertas, o cerrando capítulos. Como quiera llamarlo, lo importante es poder cerrarlos, dejar ir momentos de la vida que se van clausurando.
¿Terminó con su trabajo?, ¿se acabó la relación?, ¿ya no vive más en esa casa?, ¿debe irse de viaje?, ¿la amistad se acabó?
Puede pasarse mucho tiempo de su presente “revolcándose” en los porqués, en echar marcha atrás el casette y tratar de entender por qué sucedió tal o cual hecho. El desgaste va a ser infinito porque en la vida, usted, yo, su amigo, sus hijos, sus hermanas, todos y todas estamos abocados a ir cerrando capítulos, a pasar la hoja, a terminar con etapas, o con momentos de la VIDA y seguir adelante. No podemos estar en el presente añorando el pasado. Ni siquiera preguntándonos por qué.
Lo que sucedió, sucedió, y hay que soltar, hay que desprenderse.
No podemos ser niños eternos, ni adolescentes tardíos, ni empleados de empresas inexistentes, ni tener vínculos con quien no quiere estar vinculado a nosotros. ¡Los hechos pasan y hay que dejarlos ir!
Por eso a veces es tan importante destruir recuerdos, regalar presentes, cambiar de casa, documentos por tirar, libros por vender o regalar.
Los cambios externos pueden simbolizar procesos interiores de superación. Dejar ir, soltar, desprenderse. En la vida nadie juega con las cartas marcadas, y hay que aprender a perder y a ganar.
Hay que dejar ir, hay que pasar la hoja, hay que vivir con sólo lo que tenemos en el presente!. El pasado ya pasó. No esperen que le devuelvan, no espere que le reconozcan, no espere que alguna vez se den cuenta de quién es usted. Suelte el resentimiento, el prender “su televisor personal” para darle y darle al asunto, lo único que consigue es dañarlo mentalmente, envenenarlo, amargarlo. La vida está para adelante, nunca para atrás. Porque si usted anda por la vida dejando “puertas abiertas”, por si acaso, nunca podrá desprenderse ni vivir lo de hoy con satisfacción. Noviazgos o amistades que no clausuran, posibilidades de “regresar” (¿a qué?), necesidad de aclaraciones, palabras que no se dijeron, silencios que lo invadieron. ¡Si puede enfrentarlos ya y ahora, hágalo! Si no, déjelo ir, cierre capítulos. Dígase a usted mismo que no, que no vuelve. Pero no por orgullo ni soberbia, sino porque usted ya no encaja allí, en ese lugar, en ese corazón, en esa habitación, en esa casa, en ese escritorio, en ese oficio. Usted ya no es el mismo que se fue, hace dos días, hace tres meses, hace un año, por lo tanto, no hay nada a que volver. Cierre la puerta, pase la hoja, cierre el círculo. Ni usted será el mismo, ni el entorno al que regresa será igual, porque en la vida nada se queda quieto, nada es estático. Es salud mental, amor por usted mismo desprender lo que ya no está en su vida. 
Recuerde que nada ni nadie es indispensable. Ni una persona, ni un lugar, ni un trabajo, nada es vital para vivir porque: cuando usted vino a este mundo ‘llegó’ sin ese adhesivo, por lo tanto es “costumbre” vivir pegado a él, y es un trabajo personal aprender a vivir sin él, sin el adhesivo humano o físico que hoy le duele dejar ir. Es un proceso de aprender a desprenderse y, humanamente se puede lograr porque, le repito, ¡nada ni nadie nos es indispensable! Sólo es costumbre, apego, necesidad.
El fin de año suele marcar para muchos el final de una etapa, todos decimos eso.
Pero… cierre, clausure, limpie, tire, oxigene, despréndase, sacuda, suelte.
Hay tantas palabras para significar salud mental y cualquiera que sea la que escoja, le ayudará definitivamente a seguir para adelante con tranquilidad.
¡Esa es la vida!

Paulo Coelho

25 de setembre del 2011

per molts anys Marga!!!



la nostra lloca novata, avui fa 40 anys!!!
això si que és començar i anar per feina!!!

PER MOLTS ANYS LLOCA MARGA!!!

23 de setembre del 2011

finde lloquero a Londres


Trieu el dia per HUIIIIRRR a l'enquesta que hi ha a la barra lateral
Els 2 findes més votats seran els que proposarem per a l'apartament...
Després anirem a ca la mei a buscar un vol ofertoso i cap a Londres falta gent!!
Ara si que si!!! hem de marxar SI o SI
nomes dones...
i si no facturem no podrem ni endur-nos el ganxet ni les agulles, oh horror!!!
haurem d'anar a veure botigues de llana per fer-nos passar el mono...

Lloques power oh yeah!!!

22 de setembre del 2011

19 de setembre del 2011

Monika & MonicaS's mum Charity Blanket

La mare de la MònicaS fa quadradets petitons de 4 passades i me'ls porta en quantitats industrials per col·laborar en els projectes solidaris que tinc en marxa.
La Monika ha fet créixer aquests quadradets petitons 4 passades més.
Jo els he enganxat i he fet unes quantes voltes... Tadah!!! una manteta!!!
Moltíssimes gràcies, wapes per la vostra col·laboració!!!


16 de setembre del 2011

grans preguntes de la humanitat: el Frank de la Jungla


jo em pregunto seriosament, molt seriosament: perquè el Frank de la Jungla [programa que he vist mooooolt esporàdicament i gairebé sempre en refritos en altres cadenes] va per enmig de la selva amb uns mitjons de tennis i unes crocs vermelles??

ho veieu a la imatge!!??¿?¿?¿ per favorrrrrr

i aquesta samarreta pollosa, algun dia va ser blanca??

14 de setembre del 2011

McLLOQUES: sempre a topping

12 de setembre del 2011

nou curs escolar lloquero 2011-12

eoooooo!!! ja tenim una excusa per veure'ns cada dia!!!


ens trobarem en un nou horari [gredruhijrhwerhfe!!!!!?¿?¿?¿], però aprofitarem per fer-la petar una estona mentre els nens berenen, ens intercanviarem polluelos per portar-los a extraescolars o els convidarem a dormir a casa dels amiguets...

benretrobades lloques!!!

per cert, ja us heu apuntat al primer gran sopar d'inici de curs?? doncs ja esteu fent tard!!!

8 de setembre del 2011

per molts anys mei!!!


44 felicitats,

44 abraçades,

44 petons,

44 bombons,

44 desitjos, 44 sopars,

44 amigues, 44 ja saps,

44 alegries,egals,

44 lloques, 44 floretes, 44 moxaines, 44 penes compartides, 44 favors, 44 "aquí tens la meva espatlla per plorar", 44 HUIR, 44 chino señolita calmen, 44 pans de can Bastons...

44 i moltes més coses que et queden per fer i segur que moltes les podrem fer juntes... oi ;)