Benvinguda

Lloca: (1) Femella d’aviram, especialment gallina, que cova i cria els polls. (2) Dona Grossa i estarrufada o voltada de criatures. (3) Persona que adopta una actitud protectora envers els altres.

Sigueu totes benvingudes al meu blog. M’ha costat molt d’arrancar però finalment he aconseguit inaugurar-lo, ara només espero que continuï amb més o menys intensitat tanmateix com les nostres vides!
I perquè "lloques"? Doncs perquè em sento plenament identificada amb la primera definició del terme, amb menys intensitat amb la segona i bastant amb la darrera. Tant el meu cercle d’amistats íntimes com amb el cercle de les mares de l’escola amb les que comparteixo molts moments de la rutina diària és sovint que adoptem aquesta postura de “lloques” i a partir d’aquí sorgeixen infinitat de converses que són les que m’agradaria anar deixant il.lustrades al meu humil blog.
Esteu per tant convidades (i convidats) a deixar els vostres comentaris!

30 de novembre de 2010

marató de florència 2010

Tenim una lloca runner.
Tenim una lloca, una mica LOCA.
Tenim una lloca que ens ha liat a totes amb aquesta bogeria d'anar córrer.
Tenim una lloca que ens envia el calendari de les curses per a que ens hi inscriguem a temps...

És una lloca tan pero tan LOCA, que no contenta amb les "cursetes" de pa sucat amb oli (això de 5 i 10 km, és d'estar per casa...) s'havia marcat l'objectiu de fer una marató quan fés 40 anys... I se n'hi ha anat, con un par!!! a veure el David i a córrer per la ciutat dels Uffizzi, enhorabona Roser!!

24 de novembre de 2010

veo veo...

guillem - mama, juguem al veo veo??
mama - vinga!
guillem - veo, veo...
mama - que ves?
guillem - una cosita
mama - de qué colorito?
guillem - de color de colooooooooorrr... asul, blue, amarillo, pink i vermell.
mama - ??? mmmmmmmmm deixa'm que pensi...
guillem - jo tampoc sé què és mama, m'ho acabo d'inventar...
mama - !!!

23 de novembre de 2010

els benjamins estrenen samarreta!

L'equip de Benjamins de multiesports AngeletaFerrer+TorreLlauder ha estrenat samarreta!!!
Mireu que wapos!!!



oe oeoeoeoeéeeeeeeeee

ELS PARES LA SABEN FICAR!!!!!

Desde el sector lloco de l'Angeleta Ferrer volem fer-vos arribar aquest relat èpic:

Dissabte tarda 20/11/2010 es reuneixen a les 15h uns quants pares de l'escola per anar plegats a participar al torneig Cistella Solidària per recaptar diners per la investigació en el càncer de nens de St Joan de Déu. El sr. Mora galeneteru major ens porta en un llampant carruatge tots junts per afavorir la cohesió del grup que mai ha participat a cap partit de bàsket junts.

En arribar al pabelló de Bac de Roda a Barcelona al costat de la federació catalana de bàsket ens topem amb la realitat, es un torneig d'allò més ben organitzat on uns quants equips venen a participar i altres a guanyar. Ens proposem fer un paper digne però a les primeres de canvi ja hem perdut el primer partit i no sabem què fer.

Llavors el sargento Aubà pren la iniciativa i ens incita a concentrar-nos a perseverar a tenir confiança i ens fa un discurs tipus senyor dels anells."Podriem passar per aquí i que no es notés, però avui no és el dia", jejeje.

Després d'aquesta arenga tot va anar rodant, la pilota, els nostres caps i vam començar a rutllar... triples, passes que no es perdien, en Gasull que feia jugades de molt mèrit i passem a la segona fase com a segons de grup.

A la segona fase el primer partit el tornem a perdre i ja hi tornem a ser. En Xavi Gasull a sobre de ser màxim encistellador de l'equip es fa mal en una mà. Que si em fa mal tot, que si em de reaccionar i llavors comença el partit més bèstia de tots. En Quim Aymerich, en Mora i en Xavi Isern es marquen un començament de partit d'all stars 10 a 2 en 5 minuts. Però els partits eren a 12min i quedava molt. Una pajarraca monumental ens porta a que ens empatin i superin 18 a 15 i quedaven 10 segons per acabar.

Llavors el sargento Aubà agafa la pilota a passi del capità Solà del Chiquilicinco Team i llança un triple que glaça la sang dels rivals i empata el partit a 18. S'acaba de començar la èpica. Perque tal com fèren els almogàvers estàvem fora de les semifinals i aquest triple ens obria les portes si guanyàvem l'últim partit de la 2ª fase.

I es clar que el vam guanyar!!!! 17 a 9 i com vam jugar al ralentí deixant passar el temps perque anàvem justets de forces, el rival una mica ofuscat es va escalfar, res el partit ja s'havia acabati estàvem a semis.

Eren les 8 del vespre. El partit de semis era contra els que quedarien campions i vam perdre de 2 punts, 11 a 9. El desempat del 3er i 4art lloc va ser a base de tirs lliures com si fossin penalts. I contra un equip de mataró vam reixir.

Erem MEDALLA DE BRONZE amb regust de Campions!!!!!!!!!

Es van recaptar uns 14 mil euros pels nens i tots vam anar a sopar al Restaurant El Ramblero de la Sagrera on ens van tractar molt bé i vam menjar unes tapilles de llepar-se els dits.

Fins aquí la crònica, l'any que bé us esperem a totes perque vingueu a animar-nos.
Properament us penjarem les fotilles i videos varios.
Apalin ELS PARES DE L'ANGELETA FERRER TAMBÉ LA SABEN FICAR!!!!!!!!

Bernat Solà Chiquilicuatre.


I aquí el link a la notícia i a un video commemoratiu...



Nota: busqueu-los de blanc, alguns pel mig, un altre dispers a l'esquerra..., són els més wapos de la colla :-)

18 de novembre de 2010

el mentalista....


lloques, que tornen a fer El mentalista... sempre que el futbol ho permeti, clar... us n'havieu adonat??? oh my god... japideiiii..
però... si són episodis repetits!!! però si havien començat la nova temporada!!! què van fer ahir?¿?¿

15 de novembre de 2010

Can Ferrerons 2010


castanyes, bolets, tortells, butifarres, llar de foc, passejades pel Corredor, polluelos,
teatre, ratafia, l'hora dels adéus, macarrons xof xof, taula de mares i taula de pares,
allioli, tombola, sessió de perruqueria i maquillatge, samfaina!!!...
que bé que ens ho hem passat una altra vegada!!!

12 de novembre de 2010

bolo gospel... ai ai ai


Més info aquí. Us esperem!!!

Amiga invisible 2010... qui serà???

Ei nenes,
Ja he enviat les amigues invisibles a cadascuna de nosaltres.
Si algú no ho ha rebut, que m'ho digui.
Crec que ho he explicat tot, però si algú te algun dubte, ja sap.
Apa, bon cap de setmana!!!

11 de novembre de 2010

grans preguntes de la humanitat: la perruqueria



perquè si vas a tallar-te les puntes surts amb el cabell a lo garçon i si hi vas a fer-te un new look amb prou feines se't nota??

perquè els teus desitjos no coincideixen mai amb la inspiració de la perruquera???

perquè saps com entres, però no saps mai com sortiràs??
per no parlar del color ni del gruix de les metxes...
la perruqueria... entra a la quarta dimensió :-)

10 de novembre de 2010

Gran Sopar de Nadal LLOQUES 2010

en breu rebreu en el vostre mail la vostra amiga invisible...

8 de novembre de 2010

navidat navidat...

ei lloques,

voleu que fem el sopar de Nadal o què?
deiem de repetir wok-xino-japonè-Irla-reservao-como-el-año-pasao...
hem de buscar un dia...

voleu que fem amic invisible o què?

digueu-me qui serem, per anar fent el sorteio i començar a enviar els mailitos sorpresa...

5 de novembre de 2010

preparant Madrid

Anem l'altre dia a la biblio i mireu què ens hi trobem:


jajaja, és el destí :-)


madrid, espera'ns, que veniiiiiiiiiimmmmmmmmmmmm

Per cert, en quan l'Íngrid ens convoqui perquè ja es poden comprar bitllets,
quedem un dia a casa de la Roser a fer un soparet i fem les reserves, valen??

Encara sou a temps d'afegir-vos, de moment som:

evaH - evaP - íngrid - irene - marjolein - montse - noema - raquel&ramoni - roser - sandra - sonieta

4 de novembre de 2010

bon dia lloques!

Aquest matí, surto del metro i em trobo que reparteixen un "Tasta'm" de la recopilació 50 poemes per saber de memòria. N'agafo 3 (per mi i les meves companyes de feina). Obro el meu a l'atzar i hi llegeixo:

Divisa
A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut
dona, de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.
Maria-Mercè Marçal
Que bonic! Ja tinc un altre llibre que em portaran els reis... Una bona manera de començar el dia, que tingueu un molt bon dia vosaltres també!!

3 de novembre de 2010

insomni de cap de setmana

Post escrit la nit del 23 a 24 d'octubre en el mòbil entre la 1 i les 2 de la matinada
Hem anat a dormir a quarts de 12. A la 1, en Jan ha vomitat. Amb aquella son que no saps ni on ets, treu els llençols, posa'ls en remull a la banyera, posa'l a dormir en el nostre llit...
Ara tots dormen i jo m'he quedat amb els ulls com taronges, en el nas una barreja de vòmit i colònia de lavanda... sento el ronc suau d'en jan al meu costat i la respiració profunda d'en guillem, en el seu llit. Estic marejada i no puc dormir. Escric aquest post mentalment, però encara em desvetllo més... Som de cap de setmana en una casa rural, a la Garrotxa, i em fa cosa sortir de l'habitació, engegar la tele... Agafo el telèfon i escric notes, així avanço el post, miraré les fotos, si tingués connexió a Internet...
Quina hora deu ser?? La 1.58!!! Quina nit tan llarga. Ara les 2.08... Que llarg, que incòmoda estic, no sé com posar-me. Em canvio de llit amb en Guillem, però no para de moure's i he tornat al llit gran, sento els esquellots de les vaques. En Jan m'acaba d'etzibar una patada, no hi ha qui dormi així... Em torno a canviar de llit, acabo de treure la funda que quedava en el llit d'en Jan i m'embolico amb l'edredon... quin fred que m'esta agafant ara... 2.18 vaig a provar de dormir