Benvinguda

Lloca: (1) Femella d’aviram, especialment gallina, que cova i cria els polls. (2) Dona Grossa i estarrufada o voltada de criatures. (3) Persona que adopta una actitud protectora envers els altres.

Sigueu totes benvingudes al meu blog. M’ha costat molt d’arrancar però finalment he aconseguit inaugurar-lo, ara només espero que continuï amb més o menys intensitat tanmateix com les nostres vides!
I perquè "lloques"? Doncs perquè em sento plenament identificada amb la primera definició del terme, amb menys intensitat amb la segona i bastant amb la darrera. Tant el meu cercle d’amistats íntimes com amb el cercle de les mares de l’escola amb les que comparteixo molts moments de la rutina diària és sovint que adoptem aquesta postura de “lloques” i a partir d’aquí sorgeixen infinitat de converses que són les que m’agradaria anar deixant il.lustrades al meu humil blog.
Esteu per tant convidades (i convidats) a deixar els vostres comentaris!

28 de febrer de 2011

de l'hora d'anar a dormir

perquè els canals ["""suposadament"""] infantils tenen programació non stop 24 hores?

que es pensen que els nens es desperten a mitja nit i no poden tornar-se a dormir i per no molestar als papis (o directament a la mami) es posen la tele a veure bob esponja a les 3 de la matinada????

doncs no!!! els nens si es desperten a mitja nit, en funció de l'edat que tinguin o ploren fins que la mama hi va o agafen el coixí i es plantifiquen enmig del papa i la mama, però no engeguen la tele!!! així doncs... cal que a les 5:30 es programi Hero Kids??? o a les 1:55 la vaca connie?? o a les 4:40 el Geronimo Stilton???

Els del Club Super 3 (i no escombro cap a casa) són una mica més moderats i apaguen la llum de la casa dels Supers cap a les 21.30... (i considero que aquella hora ja comença a ser bastant tard)

I ara em direu que qui té el comandament a casa i ha de saber gestionar l'hora d'anar a dormir dels polluelos som els pares.

SI. Vale.

Però si han fet els deures, han sopat, s'han posat el pijama... tot a la primera i et demanen una estoneta de tele... què els he de dir???
I llavors l'estoneta petita (el clasovi) s'allaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaargaaaaaaaa perquè van empalmant d'una sèrie a una altra i d'una cadena a una altra.

I cada dia, vingaaaaaaa anem a dormiiiiiiiir, vingaaaaaaaaaa que demà no us podreu llevaaaaaaaaar...

Amb lo fàcil que era que a les 20.30 aparegués el casimiro i ens enviés a tots al llit... Era ben gran que me n'anava a dormir a quarts de nou, encara... molt més gran que els meus nens i tant!!!

I de ninots només en veiem el dissabte a la tarda, després de les notícies i abans de la pinícula, 1 episodi a la setmana de l'única sèrie en tota la tele: heidi, marco, mazinger Z, comando G... i el diumenges a la 2 feien pipi, però jo no la podia veure perque no se sintonitzava bé la uhf a casa de la meva iaia, snif snif...

(potser allò era molt poc, valen, però lo d'ara es un D E S P I P O R R E)

25 de febrer de 2011

anem a sopar?

benvolgudes lloques de mi corason
avui no us queixareu he estat calladeta
però no me'n vull anar de finde
sense fer-vos una pregunteta:

anem a sopar o quEEEEEEEè!!!

vinga, totes, perque SI!!!
que a BCN totes no anem
i comencem a necessitar un huiiiiiiiiirrr

la señolita calmen està preparada

amb el telèfon a la mà...
reserva la sala del xino
el 17 o el 18 de març?¿??

jo hi aniria abans

però l'agenda tenim ocupada
el 4 amb en lluís gavaldà
i l'11 alguna lloca rajada...
(també podria ser el 10...per no esperar més)

algú tindrà una sorpresa

seré jo, oh seré jo...
només dir-vos que a caseta
algú tornarà ben carregadeta

a veure si així us animeu

i veniu al xino fumeiro
i cantem cançons dalt de la cadira
i en liem una d'aquí t'espeiro

triem a la de JA un dia

o jo sola me'n vaig a sopar
i em regalo jo mateixa
una bonica cosa, jajajA

la setmana blanca...

Dilluns que ve els nostres estimats polluelos gaudiran de la famosa "setmana blanca"

No us en parlaré ni n'opinaré... a casa ho hem arreglat deixant anar la gallina (o sigui, pagant sant pere canta) ja que els meus punyeteros 23 dies anuals de vacances no allarguen infinitament i no us voldria fer una disertació sobre la feina del meu señor marito...

Us deixo només l'aportació del polluelo petit de la marjolein, que ho resumeix en una frase:

Mama, si tenim setmana blanca, vol dir que les setmanes que anem a escola són setmanes negres?

com us heu quedat? :-)

23 de febrer de 2011

per molts anys mònica

la mònica és discreta, callada, sembla que no hi sigui... però sempre és allà...
pel que necessitis, igual et porta els nens a la piscina, com et ve amb una bossa plena de quadradets que ha fet la seva mare per contribuir amb les mantes solidàries, acompanyant la galeneta amb el flabiol, caminant per l'alzheimer, posant-se la gorra, col·laborant amb els 2 euros de rigor en totes les causes, recollint diners per pagar el regal de la festa dels nens de la classe...

i ara no la veiem gaire perque treballa a les quimbambes...

però és la primera de l'any a inaugurar el club dels 40!!! i per això des d'aquí li diem...
PER MOLTS ANYS!!!

21 de febrer de 2011

no ha pogut ser...

madrid, haurem d'esperar...
és com som unes RAJAAAAAAAAAAassss, jajajaja


ei lloques
com que no hi havia manera de quedar ni a fer un minimilk... perfavor quines agendes...
ahir vam improvisar una minireunió a la sortida de l'escola i vam votar a ma alçada.... el resultat (digueu-ne patilleru si voleu però que us podeu esperar...) va ser BCN mon amour
o sigui que a partir d'ara ens queda:

- trobar un hoteliqui / pensionManolita / alberg / el que sigui per anar a dormir (la iolanda no para de trobar ofertes és la buscadora oficial de la colla)

- redefinir el grup, que com serà més facil de fer el viatge, entenc que serem més (per allo de que no caldra venir a dormir... us apuntareu alguna de les que us havieu rajat pel tema no deixar els nens sols OI????? i no miru ninguuuuu)

- buscar un itinerari de coses basiques per fer... la sandra apuntava el musical los40 principales... a mi em faria ilu la pedrera&casabatlló... digueu-hi l avostra a veure si podem muntar un recorregut interessant...

apa, i hasta aqui ja no dic res més, que després us queixeu que us peto el correu

petons wapis

18 de febrer de 2011

Les 10 paraules que més fem servir les dones

Una amiga m'envia aquesta llista...

1) LISTO: esta es la palabra que usan las mujeres para terminar una discusión cuando han dicho la última palabra y tu te has quedado callado. Significa que están seguras de tener razón.

2) 5 MINUTOS: puede tener dos significados: si tu la estás necesitando para algo y la mujer se está vistiendo, está hablando por teléfono o viendo su telenovela favorita, significa media hora. Si ella te necesita para algo y tu estas jugando al playstation o viendo un partido, signIfica dos minutos.

3) NADA: Significa mucha rabia o fastidio por algo. Generalmente la utilizan cuando el hombre pregunta ¿Te pasa algo?. Quiere decir que SI pasa algo y es muy grave. Discusiones que empiezan con NADA normalmente duran de una hora a 3 años y terminan con LISTO (mira el punto 1).

4) HAZ LO QUE QUIERAS: definitivamente significa que NO hagas lo que quieras.

5) GRAN SUSPIRO: es como una palabra, pero no verbal. Muy a menudo los hombres no lo saben interpretar. Un GRAN SUSPIRO significa que ella piensa que eres un idiota y se pregunta por quÉ está perdiendo su tiempo peleando contigo discutiendo sobre NADA (mira el punto 3).

6) OK.: Es una de las palabras mas peligrosas que una mujer puede decir a un hombre. Aunque da la impresión de significar que te dieron la razón, realmente significa que la mujer necesita tiempo para pensar muy bien antes de decidir cómo y cuando hacértelas pagar.

7) GRACIAS: Por tradición la mujer pronuncia esta palabra solamente una vez al año. Si una mujer te agradece no hagas preguntas o no te desmayes; quiere sólo dar las gracias. Nota: pero si dice MUCHAS GRACIAS es puro sarcasmo y no te está dando las gracias de verdad.

8) COMO QUIERAS: es el modo gentil de la mujer para decir ¡¡¡vete a la mierda!!!!

9) NO TE PREOCUPES QUE YO LO HAGO: otra frase peligrosa. Significa que una mujer pidió a un hombre algo dos veces (no importa si fue en momentos o hasta en años diferentes), y consideró necesario darse por vencida y hacerlo ella misma. Esto llevará al hombre a preguntarse ¿pero que hice de malo? La respuesta de la mujer es el punto numero 3.

10) ¿QUIÉN ES?: esta es sólo una simple pregunta, pero recuerda que cada vez que una mujer te pregunta 'quien es' en realidad te está preguntando: ¿QUIEN ES ESA PUTA Y QUE ES LO QUE QUIERE CONTIGO????!!!!!!!' Ojo con lo que contestas.

17 de febrer de 2011

Tres consells de capçalera

Tres consejos para cada día

  • Abraza cada día a tu hijo como si fuera el último día de su vida. Emociónalo. Haz que tu abrazo signifique algo para él.
  • No te acuestes nunca sin decirle lo mucho que lo quieres y lo feliz que te hace. Aunque estés enfado con él, díselo de todas formas: el enfado no es incompatible con el amor. Haz que se duerma sintiéndose querido y especial.
  • Hazle sentirse orgulloso de sí mismo, aunque no sea un hijo perfecto. Cada día comete errores pero también aciertos. Recuérdale cada noche al acostarse tres cosas que ha hecho perfectamente bien durante el día: levantarse sonriendo, abrazarte al despedirse, llenar de agua su vaso, colocar la mochila en su sitio. Hijos perfectos no los hay pero podemos conseguir que también ellos se sientan orgullosos de ser como son.
Llegiu l'article sencer aquí.

16 de febrer de 2011

d'homes i de dones


Llegiu el post d'avui dimecres de la mamá pediatra.

No té pèrdua.

És que l'ha clavat!!!

Empatia?? locualo??

15 de febrer de 2011

lloquejar és bo per a la salut !!

Lloques, avui m'han enviat això i crec que és molt bo de saber:

Conferencia en Stanford
La última disertación iba sobre la conexión mente-cuerpo -la relación entre el estrés y el malestar físico. El orador (jefe de psiquiatría en Stanford) dijo, entre otras cosas, que una de las mejores cosas que un hombre puede hacer por su salud es casarse con una mujer, mientras que una mujer, una de las mejores cosas que puede hacer por su salud es cultivar su relación con sus amigas.
Al principio, todo el mundo se rió, pero hablaba en serio. Las mujeres conectan entre ellas de manera diferente y se proporcionan sistemas de apoyo que las ayudan a lidiar con el estrés y las experiencias difíciles de la vida. Físicamente, esta cualidad "tiempo para las amigas" nos ayuda a fabricar más serotonina -un neurotransmisor que ayuda a combatir la depresión y puede producir una sensación general de bienestar.
Las mujeres comparten sus sentimientos, mientras que los hombres a menudo se relacionan en torno a actividades. Ellos raramente se sientan con un amigo a hablar de cómo se sienten acerca de cualquier cosa, o cómo va su vida personal. ¿Trabajo? Sí. ¿Deportes? Sí. ¿Coches? Sí. ¿Pesca, caza, golf? Sí. Pero ¿sus sentimientos? Muy pocas veces. Las mujeres lo hacen todo el tiempo. Nosotras compartimos desde nuestra alma con nuestras hermanas y, evidentemente, es muy bueno para nuestra salud.
El orador dijo que dedicar tiempo con una amiga es tan importante para nuestra salud general como el jogging o ir al gimnasio. Hay una tendencia a pensar que cuando estamos "haciendo ejercicio" estamos haciendo algo bueno para nuestro cuerpo, pero que cuando estamos hablando con nuestras amigas, estamos perdiendo el tiempo y deberíamos estar ocupadas de forma más productiva. No es cierto.
De hecho, dijo que el no crear y mantener relaciones personales de calidad, con otros seres humanos, ¡es tan nocivo para nuestra salud física como fumar!
Por lo tanto, cada vez que nos sentamos a charlar con nuestra amiga, date unos golpecitos en la espalda y felicítate por estar haciendo algo útil para tu salud. De hecho, somos muy muy afortunadas. Así queeeeee... brindemos por la amistad con nuestras amigas. Evidentemente, es muy bueno para nuestra salud.

més mantes, més mantes... en detall

totes aquestes mantes a punt de marxar...
n'hi ha de la mare, n'hi ha de meus i n'hi ha de les lloques...
reconeixeu els vostres quadradets??










14 de febrer de 2011

poliDesportiu

A la feina ja m'ho diuen que a Mataró parlem si més no "diferent"...
Però no ho havia experimentat mai per escrit i menys en un web oficial... jajajaja visca la normalització lingüística i visca en Pompeu Fabra!!!

accediu al web de l'ajuntament, no és un muntatge!!!! jijiji o potser ja ho hauran canviat...

12 de febrer de 2011

més mantes, més mantes...

De tant en tant la meva mare es presenta a casa amb un parell de mantes. De 3x4 quadradets, de colorins, per enviar als bebitos del Senegal, Argentina, o on calgui.
En tenia unes quantes que havia fet agrupant els quadradets de les lloques (que per cert, ultimament estan en stand by... ejem ejem]
Preparades per anar a ca la Marga, com a pas previ cap a Dakar. Aquí teniu la nova tramesa que hem preparat les lloques solidàries:

11 de febrer de 2011

Carta de Babel

La Marga ens fa arribar unes ratlles d'agraïment de Babel... quina emoció!!!


Estimades amigues:

Permeteu-nos expressar en aquestes línees tota la gratitud que sentim per la vostra ajuda.

Ja sabeu que el lema de la Fundació és EL TEU COMPROMÍS PER MILLORAR EL MÓN.

I amb la vostra col·laboració desinteressada esteu millorant les condicions de vida d'uns nois i noies, i també indirectament les de tot el seu entorn, esteu millorant el seu món, el de Senegal. Estem molt orgullosos de comptar amb vosaltres i ens agrada imaginar-vos quan us reuniu per teixir; segur que ha de ser un moment molt gratificant per vosaltres no només per la finalitat, sinó per el moment en si mateix, una estona de relax compartit, de confidències, d'intimitat, de "teràpia de grup"... Per tot això us deveu anomenar les "lloques"!

Creiem que és moment per potenciar i promoure valors com el respecte, el saber compartir, la tolerància, la solidaritat, i la vostra tasca també justifica la nostra feina.

Gràcies de nou per dedicar-hi el vostre inestimable temps, l'energia i l'esforç a una causa tan noble.

Molt afectuosament,

Fundación Babel Punto de Encuentro

10 de febrer de 2011

les mantes solidàries van arribar al Senegal!

i aquí en teniu una mostra!!!


ja en tinc unes quantes més de preparades,
aviat us les ensenyo...

8 de febrer de 2011

converses matinals

dimarts al matí 8.00 am

amb un ull obert i l'altre tancat, vaig despertant els polluelos i els ajudo a vestir (bueno, reconec que en jan ja ho fa gairebé sol, però en guillem es deixa portar... era bo que la mama et vestís mmmm)

mentre en guillem té el seu minuti (minut que es queda vestit dins del llit, abans de llevar-se del tot i obrir els ulls) ajudo en jan amb la roba i les sabates...

Parlem:

- mama, ahir no vaig poder veure el crackòvia...
- com és?
- la iaia no em va deixar...
[ahir dilluns em van canviar l'assaig de gospel de dimarts pel dilluns, li agrada el crackòvia a en jan i si tot ha anat bé li acostumo a deixar veure, no vaig pensar a dir-li a la meva mare, enfin]
- doncs, podem mirar si ho trobem per Internet... de fet jo tampoc vaig poder veure els polseres vermelles
- la sèrie aquella dels nens calbs?
- si
[definició una mica extranya, però si]
- i perquè són calbs, mama?
- perquè tenen càncer
- i què és el càncer, mama?
[no recordo exactament què li he dit, alguna cosa així com que era una malaltia, que s'escampava com una taca pel cos i que el medicament que et donaven quan estaves malalt no era com el dalsy, era un medicament que feia que et caiguessin els cabells...]
- i perque li han de tallar la cama, al nen?
- perquè el càncer se li ha escampat i el medicament no ha fet prou efecte...
[fa una cara de patiment, en jan és una mica hipocondríac, no sé pas a qui es deu assemblar]
[pensa... ]
- i... els tornen a créixer els cabells?
- si, fill meu, quan estan curats, els tornen a créixer els cabells!
- ah, vale!

no sé si ho he fet prou bé, tot just eren les 8.00 del matí , jo ahir me'n vaig anar a dormir bastant tard i m'ha agafat desprevinguda, encara que dubto que mai estiguis prou previnguda per explicar-li a un nen de 8 anys què és el càncer i gràcies a Déu que només és una pregunta d'informació general... Amàlia, ho he fet prou bé?

me n'he anat a llevar en guillem del minuti...

bon dia pel dematí amors meus!!!

7 de febrer de 2011


La mestra d’en Linus, divendres em va demanar si em podia esperar un momentet que em volia comentar una coseta… resulta que havia demanat als nens/es que fessin un dibuix de la família i en Linus ens va dibuixar a tots quatre, això si, però totalment estirats tipus ”mortem”.. La mestra espantada li va preguntar el perquè de la postura i ell molt rotundament li va contestar:
- És que a casa meva estem tots MOLT CANSATS !!!

la tecnologia i els nens

jan - mama què és el windows?
mama - un sistema operatiu, el que hi ha a l'ordinador que s'obren les finestretes
jan - [pensatiu, fa una pausa] ah! més o menys com el pómel
mama - ?¿?¿?¿ vols dir apple, jan
jan - això el de la poma...

4 de febrer de 2011

tu tu tu pa

Diuen que quan aconseguim les coses deixen de ser desitjades... i l'any passat les japideis estàvem acostumades a les lliçons gospelianes del nostre admirat reberendu Ramon i varem deixar d'adorar-lo. Però aquest any només ens regala la seva presència un cop cada dos mesos... i aih! la cosa ha canviat. Dimarts en espera de la no cantada japiberdeituyu de les meves lloques japideis vaig tenir en canvi la lliçó de ritme i cant del nostre Ramon... i quin regal!! Si no pregunteu a la reina lloca Sònia que encara li fan mal els ulls de tant fixar-s'hi..... i és que quan aquell maestru s'aixeca del tamboret i es posa tocar el teclat enèrgicament i deixa anar els seus pu ru pa pu ru pa tu pa paaaaaaa aiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii s'esfumen els polluelus, els polls, i els kikirikis. Sagrada teràpia la dels dimarts cantar gospel i si no us ho creieu, veniu un dia i comproveu-ho !!
Japidei!

3 de febrer de 2011

de polluelos sibaritas... o el que s'ha d'aguantar...

dimarts 25 de gener, jornada de portes obertes a l'escola, els pares i mares col·laborem portant coques per oferir a les famílies que venen a visitar l'escola i acompanyant-los en visita guiada per les instal·lacions.

Jan - mama, quina és la coca de la Marjolein??
(nota: les coques de la Marjolein són famoses mundialment!!! són boniiiissssisiiiiimes!!!)
mama - aquesta [assenyalant-la]
Jan - vale, vaig a agafar-ne un tros perque a mi només m'agraden les de la marjolein
mama - ?¿?¿?¿ [snif snif]

després d'una estona apareix el pitufo
Guillem - mama, quina és la teva coca?
mama - [tota ufanosa, ara si que col·locarà la seva coca!!!] aquesta
Guillem - vale, era per no agafar-ne!!! [i agafa un tros de la del costat]
mama - ?¿?¿?¿ [snif snif]

nota1. la meva coca ERA comestible. com sempre. sujuru que era bona!!!
nota2. a mi també m'agraden molt les coques de la Marjolein. La molt pájara no ens en vol donar mai la recepta perquè no ens surtin igual :-)

1 de febrer de 2011

japi dei lloca CaLmen

Avui la señolita Calmen fa 40+1 anys!!!
PER MOLTS ANYS!!!