Benvinguda

Lloca: (1) Femella d’aviram, especialment gallina, que cova i cria els polls. (2) Dona Grossa i estarrufada o voltada de criatures. (3) Persona que adopta una actitud protectora envers els altres.

Sigueu totes benvingudes al meu blog. M’ha costat molt d’arrancar però finalment he aconseguit inaugurar-lo, ara només espero que continuï amb més o menys intensitat tanmateix com les nostres vides!
I perquè "lloques"? Doncs perquè em sento plenament identificada amb la primera definició del terme, amb menys intensitat amb la segona i bastant amb la darrera. Tant el meu cercle d’amistats íntimes com amb el cercle de les mares de l’escola amb les que comparteixo molts moments de la rutina diària és sovint que adoptem aquesta postura de “lloques” i a partir d’aquí sorgeixen infinitat de converses que són les que m’agradaria anar deixant il.lustrades al meu humil blog.
Esteu per tant convidades (i convidats) a deixar els vostres comentaris!

10 de novembre de 2009

el all-i-oli, el all-i-oli

(s'ha de cantar amb la música de "la barbacoa" de georgie dan - jajajaja ja us l'he enganxat)

si noies, totes ho estaveu esperant!!!
aquí teniu la meravellosa recepta, secreto secretísssssimo, jajaja però com que és a ojímetro no us sortirà igual si no teniu les meves "manitas de oro"

INGREDIENTS
  • una cabeça d'alls
  • sal
  • oli del bo
  • paciència
  • tranquil·litat
UTENSILIS CULINARIS
  • un morter
  • una ma de morter
  • un ganivet
  • un eixuga-mà
PREPARACIÓ

En funció dels que siguem agafem uns quants grans d'all i els pelem (si en faig per a ús domèstic a casa meva, hi poso un parell de grans dels guapos), l'últim all-i-oli que erem al voltant d'uns 20 adults hi vaig posar tota la cabeça i es va acabar ràpidament (més n'hagués fet... tots "rebañant" el morter... esque...)

Tallem els alls a trossets petits i els aboquem al morter.

Un bon polsim de sal.
Agafem la mà de morter i anem aixafant els alls fins que obtinguem una pasta d'all i sal.
Comencem a afegir l'oli molt a poc a poc i en petites dosis i anem donant voltes amb la ma de morter, de manera que la pasta vagi absorbint l'oli i vagi creixent.
Va molt bé anar deixant caure l'oli en un filet (pràcticament gota a gota) pel costat del morter que fa una mica de sotet. L'oli va regalimant fins al fondo del morter i es va afegint lentament al projecte d'all-i-oli.
Alerta! millor no deixar de remenar en cap moment o sigui que abans de començar més val agafar una posició còmoda, posar el morter a sobre d'un eixuga-mà per a que no se'ns bellugui i asseure'ns col·locant el morter de manera que el braç no se'ns adormi, perque estarem una estoneta llarga donant voltes a la manivela :-)
Anem afegint l'oli d'aquesta manera, ben lentament, fins que la pasta ha crescut i veiem que ja n'hi ha prou (és un sentiment, no us puc dir si omplirà el morter o si seran dos dits...) normalment no creix gaire... l'all-i-oli fet així és contundent i amb una micona n'hi ha prou, tampoc compteu 3 cullerades de sopa per persona o sigui que el resultat final ha de ser de dimensions reduïdes.

Hi ha llegendes urbanes (o rurals) sobre si es canvia el gir de la remenada o de si algú mira mentre s'està confeccionant l'all-i-oli o de si la dona que el fa (perque sempre l'acabem fent nosaltres?¿?¿) te la mala setmana o no... no sabria dir el què... més aviat diria que son tonteries supines, però....

...el que si és veritat, és que de vegades, i no saps perquè, es gira... és un moment, potser t'has passat d'oli, potser ha passat una mosca, potser algú parlava de tu... i llavors més val deixar-ho, ja no hi ha res mes a fer... ni ou ni molla de pa ni la dansa de la pluja... l'all-i-oli s'ha tallat. En aquest cas, més val prendre-s'ho amb filosofia, deixar-lo tal qual: all, oli i sal, i fer-lo servir com un all-i-oli negat, és igual de bo.. l'únic que no té consistència...

Serviu-lo acompanyant a una costellada o botifarrada o qualsevol tros de carn a la brasa
o també es pot fer per acompanyar una fideuà...
o només amb unes torrades de pa de can bastons... però sempre en bona companyia i més val que a la tarda-vespre-nit no tingueu cap compromís... perque recordareu l'all-i-oli fins l'endemà com a mínim... jajajajaja

Ja em direu com ha sortit...