Benvinguda

Lloca: (1) Femella d’aviram, especialment gallina, que cova i cria els polls. (2) Dona Grossa i estarrufada o voltada de criatures. (3) Persona que adopta una actitud protectora envers els altres.

Sigueu totes benvingudes al meu blog. M’ha costat molt d’arrancar però finalment he aconseguit inaugurar-lo, ara només espero que continuï amb més o menys intensitat tanmateix com les nostres vides!
I perquè "lloques"? Doncs perquè em sento plenament identificada amb la primera definició del terme, amb menys intensitat amb la segona i bastant amb la darrera. Tant el meu cercle d’amistats íntimes com amb el cercle de les mares de l’escola amb les que comparteixo molts moments de la rutina diària és sovint que adoptem aquesta postura de “lloques” i a partir d’aquí sorgeixen infinitat de converses que són les que m’agradaria anar deixant il.lustrades al meu humil blog.
Esteu per tant convidades (i convidats) a deixar els vostres comentaris!

29 de desembre de 2011

Concert solidari GOSPELSONS


Demaneu als reis entrades per al concert de GOSPELSONS 
a favor de l'Associació NEN ("Niños Enfermos de Neuroblastoma")
el proper dissabte 7 de gener al vespre, a Sant Sadurní d'Anoia.
Us hi esperem!!

17 de desembre de 2011

per molts anys lloca EvaP!!!

avui fa 40 anys una bona amiga...
la que em va regalar les agulles de la seva mare i iaia, amb la que vam compartir embaràs i ara els nostres nens comparteixen classe
un estoig de llana, amb material escolar com a futura mestra d'infantil i una polsera de mataró, com a bona capgrossa... li agradarà... i una cançó i un poema... que plooori, que ploooriii...
no volia festa?? doncs tindrà festa!!!



5 de desembre de 2011

sóc una lloca....


Ja esteu practicant l'anglès??
Recordeu que tenim un bitllet a Londresssss

Ja queda menys!!!

25 de novembre de 2011

Gran Recapte d'Aliments. Banc dels aliments


Fes la teva aportació. Jo ja ho he fet!
També es poden donar aliments on line!
Tota la info: Banc dels aliments

Lluitem contra la pobresa del nostre entorn més immediat!!

23 de novembre de 2011

de crits i veïns

Aquest matí hem baixat en l'ascensor amb la veïna. Fa poc temps que viu en el pis del costat.
Li pregunta al petit: Ets tu el que fa enfadar la mama?
Morta de vergonya li dic: Ens sents cridar molt?
Em contesta: Ara ja no tant.

El que jo no sé, és si ja s'ha acostumat als meus crits o és que realment ja no cridem tant... m'agradaria pensar això últim...

21 de novembre de 2011

amic invisible 2011. 4a. edició!!!

A hores d'ara heu d'haver rebut totes un mail amb qui serà la vostra amiga invisible.

A partir d'ara i fins el gran dia del sopar, heu de fer 3 coses:

1 - pensar en fer-li un regal, amb un pressupost de 12 euros, temàtica "algo mono" o sigui a veure si m'explico: regalem alguna cosa que ens agradaria que ens regalessin a nosaltres, posem-hi una mica de nosaltres mateixes, però també pensant en qui ho ha de rebre, no ens limitem a anar a un xino a veure que hi ha d'oferta... una cosa "termomix" ens la pot regalar la parella o un amic invisible de la feina... NO!!! que sigui un regal de lloca a lloca (i tiro porque me toca) qui s'animi a fer-ho "con sus manitas" ja sap, jejejejej però si us plau, que no sigui un "trunyo" :-)
El regal ha d'anar embolicat i ha de portar el nom a qui va dirigit però NO el de qui el fa!!!
2 - pensar en unes paraules per dedicar-li i que hagi de llegir abans o mentre l'obre. En aquesta dedicatòria també hi haurà d'anar unes pistes per identificar qui fa el regal. Sense signar!!!

3 - se li poden anar enviant missatges anònims, des d'un altre mail per a que no endivini qui sou... si voleu podeu fer servir el mail de lloques... jo ja faré d'intermediari anònim... però també us podeu crear un compte especial per a l'ocasió jajjajaja

16 de novembre de 2011

d'homeopatia...

no em linxeu...
però si no ho dic rebento!!

no crec en l'homeopatiaaaa!!!, em posa molt nerviosa pensar que hi pot haver persones que deixen medicacions importants per les ditxoses boletes i a més no entenc com es pot vendre a les farmàcies!!!!

aquí ho expliquen molt millor que jo...
La nostra pediatra de capçalera també n'ha parlat diverses vegades, a ressaltar aquí i aquí.

Que a gust que m'he quedat!

15 de novembre de 2011

Preparant el sopar de Nadal...

Vinga doncs serem... 20 lloques loques de atarrrr

CarmeB - CarmeE - EvaH - EvaP
Helena - Íngrid - Iolanda - Irene
Isabel - Marga - Marjolein - Mei
MonikaCa - Noema - Roser - Sandra
SòniaVa - SòniaVi - TeresaFi - Virgi


Convocatòria el dia 22 de desembre, dijous, dia que ens tocarà la loteria 
a les 21.30h al restaurant vint-i-quatre del c.pujol

Farem amic invisible (de cosa xula porqueyolovalgo) 
ja ho anirem explicant més detingudament per a les novatillas i les despistadillas...
en breu tindreu la vostra amiga al mail...

De totes formes sapigueu que:
Si heu dit que si i al final no podeu venir, comptem en què igualment fareu arribar el vostre regal i us tocarà una coseta igualment.
Si heu dit que no i al final us ho organitzeu/animeu, sapigueu que només podreu riure però no us tocarà regal.

14 de novembre de 2011

26 d’octubre de 2011

lliçó de tipografia

anàvem aquest matí tan contents cap a l'escola... tard però contents, que també s'agraeix de tant en tant no haver d'anar cridant... potser ha influit el fet que era l'aniversari d'en Guillem... però enfin això no té res a veure amb el que us volia explicar...

doncs deia que anàvem aquest matí tan contents cap a l'escola que fins i tot hem tingut temps de baixar brossa per reciclar, entre la que hi havia 3 ampolles de cervesa. En Guillem comença a llegir (està en aquella etapa que ho llegeix tot...)

- SSSSSSS AAAAAAAA NNNNNNNN MMMMMMM IIIIIII GGGGGGGG UUUUUUU EEEEEE LLLLLLLLL, mama hi diu San Miguel?
- si, carinyo, és el nom de la cervesa
- ah! però això aquest tipus de lletra no és lletra de pal...
ni lletra lligada... [tot pensatiu]
- no carinyo, és un altre tipus de lletra...

i en jan afegeix:
- és lletra de frankfurero!!!

- ?¿?¿?¿ ein¿?¿?¿
- si mama, en el frankfurt tenen el lletrero escrit amb aquest tipus de lletra...
- si si - diu en guillem.
- ahhh, lletra de frankfurero, ok! aquesta no la sabia - després m'he adonat que es referia a això:

I hem seguit caminant tant contents...
Segurament aquest vespre hi fem una visiteta, per celebrar els 6 anys d'en Guillem, al senyor frankfurero i la seva manera d'escriure :-)

20 d’octubre de 2011

Grans preguntes de la humanitat: el desodorant o la seva absència...


Per què hi ha gent que fa pudor de suat a les 9 del matí??
Però no de suat d'aquell de correr per agafar l'autobus... noooo!!! de suor concentrada de dies i dies de portar la mateixa samarreta acrílica...

ai per favor... si fan marejar... que no s'ho noten?? que no tenen família o amics que els ho puguin dir?? i mira que ara hi ha aigua corrent a totes les cases, mil tipus de sabó i de desodorant, en roll-on, el esprai que no fa malbé la capa d'ozó, en crema...

perquè fan pudor de suat de bon dematíiiiiii????!!!

com més vella em foto, més mania em fan...

17 d’octubre de 2011

el millor regal de Nadal

Aviat (si, no m'equivoco!!! som a mig octubre i almenys a casa aviat començarem a pensar-hi -i si no ho fem, ja anirem tard-)...

Doncs això, que aviat començarà el ritme frenètic de pensar regals, fer llistes, quadrar detalls... aquest article és del Nadal passat, el vaig desar i us el copio ara... pensem-hi un momentet... abans que ens posseeixi la bogeria nadalenca del ho-ho-ho :-)


El mejor regalo de Navidad es...

Se acerca la Navidad. Abriremos las puertas de nuestro hogar a unas fiestas en origen entrañables, familiares y trascendentes pero desvirtuadas actualmente por nuestras ansias de tener y acumular.
¿Acabarás esta Navidad sintiéndote vacio y con la sensación de no haberlas sabido aprovechar? ¿Con la habitación de tu hijo llena de juguetes que no sabes dónde guardar? ¿Con la satisfacción de tu hijo por haber conseguido ese fantástico juego de ordenador, brutal y cruel, que provocará un año más conflictos entre vosotros?

En algún momento te tienes que cuadrar ante este desaforado consumismo que no solo invade nuestro bolsillo sino nuestras mentes y las de nuestros hijos. ¡Y nuestros valores!

La Navidad nunca debería ser lo que la televisión y los catálogos de regalos se empeñan en conseguir: un oneroso y especulativo tiempo de gasto compulsivo donde nosotros nos dejamos manipular por nuestros hijos que, a su vez, son manipulados por estas influencias sutiles

Diez puntos a tener en cuenta a la hora de regalar en Navidad


  • Cuanto más tienen, más egoístas se vuelven. Si lo que pretendes es conseguir que tu hijo sea feliz, no le des todo lo que pide. Valóralo, priorízalo y contrástalo con tus objetivos educativos. Complacer a los hijos en todo lo que se pueda sin un criterio subyacente es contribuir a que crezcan egoístas, que es lo mismo que asegurarles la infelicidad.
    Y menos valoran lo que tienen. La lista sería infinita: desde ropa, móviles, ordenadores, juguetes, viajes hasta ¡libertad! Todo ha de estar en su justa medida y deben ser lo suficientemente maduros para apreciarlo y conservarlo. Y agradecerlo. La carencia es una buenísima arma educativa y no un motivo de frustración si la sabes manejar bien.
  • Pregúntate qué es lo que en realidad desearía tu hijo y por qué. Si se trataran de deseos, ¿qué crees que preferirá tu hijo que le regales? ¿Un juguete o ir contigo a patinar, jugar al futbol, ir al cine, disfrutar de un cuento o sencillamente pasar un rato contigo a solas, jugando a lo que a él más le gusta? La mayoría de los niños, especialmente los de primaria pero también muchos adolescentes, preferirán pasar un tiempo íntimo con sus padres. Y si tu hijo no lo prefiere, o es que ya pasa mucho tiempo contigo y no necesita más (lo cual es genial) o es que ya se ha acostumbrado a prescindir de ti lo cual es muy triste). Piensa cuál sería la respuesta de tu hijo y saca tus propias conclusiones.
  • Tu hijo no se traumatizará si los Reyes Magos no le traen los regalos que esperaba con tanta ilusión. Le molestará pero sobrevivirá. ¡No lo sientas tú más que él! Tu hijo es muy capaz de aceptar las pequeñas (o grandes) desilusiones. Acepta sus sentimientos pero no te sientas mal por no ceder ante todo lo que le ilusiona. Navidad no debe ser la excusa para permitir a nuestros hijos lo que no les permitimos en otra fecha del año.
  • Si no hay dinero para comprar lo que pide, no hay dinero. ¡Y punto! Acostumbrar a nuestros hijos a pasar con lo que se tiene ya es el mejor regalo que les podemos hacer. No se trata de que sufran la crisis al mismo nivel que nosotros pero todos debemos .abrocharnos el cinturón. cuando es necesario y aceptar con ilusión lo poco o mucho que se pueda regalar. En ocasiones jugar con tu hijo será el mejor juguete que pueda tener. ¡Y eso es gratuito!
  • Los niños no se pueden sobornar: los regalos nunca suplirán la falta de tiempo o atención con tu hijo. No conviertas la Navidad en lo que no es. No es un tiempo de remordimientos. Ni de permisibilidad. Ni tampoco de manipulación. Trata de evitar que tus sentimientos de culpabilidad (y no de amor) te impulsen a comprar los regalos. Ten la mente despejada, piensa lo que es mejor para tu hijo y no intentes deslumbrarlo para que olvide tus fallos. Los olvidará temporalmente pero cuando pase la Navidad seguirá teniendo las mismas carencias.
  • Lo que ellos piden para Reyes no siempre es lo que más les conviene. No tires tu dinero: regala solo aquello que de alguna forma les haga mejor. Ellos no tienen criterio ni límites para pedir; los límites y el criterio lo has de poner tú. Si no estás de acuerdo con que tu hijo lleve móvil a los 11 años, ¿por qué vas a ceder a sus reiterativas y reiterativas peticiones? ¿Solo porque, según él, es el único de la clase que no lo tiene? ¿Porque afirma que se está quedando desfasado? ¿De vedad no puedes defender tu criterio ante los argumentos de tu hijo de 11 años? Si es así, en tu casa falla algo.
  • Papel y lápiz para hacer la carta de los Reyes Magos. Ni se te ocurra salir de casa a comprar los regalos de Navidad sin saber qué es lo que estás buscando. Compra solo aquello que has meditado y que has escrito en tu lista (no en la lista de los Reyes Magos de tu hijo; es fácil que no sea la misma). Evitarás improvisar y dejarte arrastrar por el torrente publicitario pues, aunque nos creamos inmunes, a veces somos los primeros en caer en sus redes. ¡Que nadie ni nada decida por ti!
  • Habla con tus hijos de lo que han pedido en su carta. Aunque con diferentes niveles, es bueno que conversemos con nuestros hijos acerca de la selección que han hecho. En muchas ocasiones nos sorprenderán los motivos por los que han elegido sus regalos, tanto por su acierto como por su desacierto. Debemos explicarles por qué unos regalos son posibles y otros no: por presupuesto, por utilidad (juguetes espectaculares pero de mala calidad o de pocos usos), por valores (juguetes bélicos o sexistas), etc Los niños se ilusionan con facilidad por lo que podemos aprovechar esa capacidad de entusiasmo para sugerirles otras alternativas más enriquecedoras.
  • Una Navidad en la que no se piense en los demás, es una Navidad pobre: tus hijos TAMBIÉN deben regalar a los demás, tengan la edad que tengan, y no necesariamente con regalos materiales. El más pequeño de la casa puede ayudar en la cocina a hacer un pastel. Tu hija de 7 años puede invitar a casa a esa compañera con la que nadie quiere jugar. Tu hijo de 15 años puede ofrecerse para repasar matemáticas a ese vecino que siempre se queja de suspenderlas. Tu hijo de 17 puede apadrinar a un niño con lo que gana de canguro o colaborar de alguna manera activa con una ONG. Y todos pueden regalar sonrisas en casa, buen humor, predisposición para ayudar y favores invisibles. Hacerse la cama cuando nunca se la hace también es un regalo.
  • Navidad es sinónimo de familia. Es un buen momento de ser sincero contigo mismo y reflexionar sobre tu papel de padre o madre. Seguro que hay cosas que puedes mejorar. Es un tiempo de ser humilde y recapacitar. ¿Quizás puedes mejorar la manera de hablar a tus hijos y pareja? ¿No sería posible encontrar un huequecito al día para dedicar exclusivamente a tus hijos? ¿Por qué no instaurar nuevas costumbres en casa más humanas, más cálidas y educativas? Darse un beso de buenos días y buenas noches entre todos los miembros de la familia es una estupenda costumbre que muchas familias han olvidado ¿Y si las recuperas a partir de ahora?

    ¿Por qué no aprovechar la Navidad para dar las gracias por tener una familia? ¿Por qué no verbalizar en voz alta lo importante que es la familia para ti, sea como sea? En torno a una buena cena o comida, consigue que todos te presten atención. Da gracias en voz alta por lo que significa para ti tu familia, lo mucho que la quieres y lo feliz que te hace. Si se te da bien la oratoria, puedes decir dos frases positivas de cada miembro de ella. Quién sabe, quizás los demás también quieran dar su opinión y agradecer o agradecerte algo. Esto también es un buen regalo para esta Navidad.

14 d’octubre de 2011

S40




PER MOLTS ANYS !!! Reina lloca ¡!!


Gràcies per ser com ets, NO Canviïs MAI!!! GRÀCIES per estar sempre aquí, per lo buenu i per lumalu, per tenir sempre un poema o rodolí pel que faci falta, per fer-me bolsets a mi i a la princesa, per omplir el bloc de posts, per enviar-me aquests mails tant fantàstics que em fan pixar de riure, per mantenir-te al guasap les 24 hores, per cantar sota les meves ordres, per compartir cafès i infusions, per deixar-te la pell ( o les plumes) per les lloques, i per tot i més... i si d’aquí a 10 anys ja no m’estàs...m’és igual perquè sempre podré explicar als meus fills i néts (espero) que per un temps vaig poder gaudir d’una de les millors amigues del Món Mundial.
T’estimo REINA !!!

la lloca reina ja ha caigut...

Bon dia...
avui m'he despertat amb un somriure
...
Bon dia
qui m'havia de dir que aquestes alçades
trobaria unes amigues del cor
amb qui riure amb qui plorar
amb qui sortir a passejar

la vida comença als 40, o al menys això diuen...

4 d’octubre de 2011

Souvenir de Roma...

No m'agrada comprar souvenirs... 
+
M'agrada fer fotos extranyes...
aquí us deixo els meus souvenirs de Roma

a que mola??

3 d’octubre de 2011

Gran Sopar d'Inici de Curs Lloquero

11 d'octubre 21.30h
wok xino señolita calmen sala no fumadoles

  • Sandra
  • Isabel
  • Virgi
  • Marjolein
  • Ingrid
  • Carme E
  • EvaH
  • Roser
  • CarmeB
  • Irene
  • Noema
  • Sònia Valdé
  • jomismita sonieta
  • Marga
  • Anna
  • Eva PiP
  • Mei
  • Iolanda
  • Helena
  • Marta Roca

qui falta?? som 20!!!

29 de setembre de 2011

this is the real gospel BAG!!!!

yeeeeeaaaaaaaaaaahhhhh!!!

grans preguntes de la humanitat: de tatoos i piercings

jo em pregunto... d'on treuen els diners els perroflautes per pagar-se els tatoos i els piercings que decoren el seu cos??
Si no tenen diners per pagar una hipoteca i per això okupen cases i toquen la flauta al carrer per demanar per menjar... es poden gastar la friolera que val fer-se un tatoo o fodarar-se el cos per diversos llocs???
us ho havieu preguntat mai?

27 de setembre de 2011

passar pàgina?

M'ho envia una amiga per mail... crec que és un exercici interessant llegir-lo i aplicar-nos-el.
El subratllat és meu. La traducció és una mica "pillada" però crec que en podem extreure l'important...

LAS ETAPAS
Siempre es preciso saber cuándo se acaba una etapa de la vida.
Si insistes en permanecer en ella, más allá del tiempo necesario, pierdes la alegría y el sentido del resto. Cerrando círculos, o cerrando puertas, o cerrando capítulos. Como quiera llamarlo, lo importante es poder cerrarlos, dejar ir momentos de la vida que se van clausurando.
¿Terminó con su trabajo?, ¿se acabó la relación?, ¿ya no vive más en esa casa?, ¿debe irse de viaje?, ¿la amistad se acabó?
Puede pasarse mucho tiempo de su presente “revolcándose” en los porqués, en echar marcha atrás el casette y tratar de entender por qué sucedió tal o cual hecho. El desgaste va a ser infinito porque en la vida, usted, yo, su amigo, sus hijos, sus hermanas, todos y todas estamos abocados a ir cerrando capítulos, a pasar la hoja, a terminar con etapas, o con momentos de la VIDA y seguir adelante. No podemos estar en el presente añorando el pasado. Ni siquiera preguntándonos por qué.
Lo que sucedió, sucedió, y hay que soltar, hay que desprenderse.
No podemos ser niños eternos, ni adolescentes tardíos, ni empleados de empresas inexistentes, ni tener vínculos con quien no quiere estar vinculado a nosotros. ¡Los hechos pasan y hay que dejarlos ir!
Por eso a veces es tan importante destruir recuerdos, regalar presentes, cambiar de casa, documentos por tirar, libros por vender o regalar.
Los cambios externos pueden simbolizar procesos interiores de superación. Dejar ir, soltar, desprenderse. En la vida nadie juega con las cartas marcadas, y hay que aprender a perder y a ganar.
Hay que dejar ir, hay que pasar la hoja, hay que vivir con sólo lo que tenemos en el presente!. El pasado ya pasó. No esperen que le devuelvan, no espere que le reconozcan, no espere que alguna vez se den cuenta de quién es usted. Suelte el resentimiento, el prender “su televisor personal” para darle y darle al asunto, lo único que consigue es dañarlo mentalmente, envenenarlo, amargarlo. La vida está para adelante, nunca para atrás. Porque si usted anda por la vida dejando “puertas abiertas”, por si acaso, nunca podrá desprenderse ni vivir lo de hoy con satisfacción. Noviazgos o amistades que no clausuran, posibilidades de “regresar” (¿a qué?), necesidad de aclaraciones, palabras que no se dijeron, silencios que lo invadieron. ¡Si puede enfrentarlos ya y ahora, hágalo! Si no, déjelo ir, cierre capítulos. Dígase a usted mismo que no, que no vuelve. Pero no por orgullo ni soberbia, sino porque usted ya no encaja allí, en ese lugar, en ese corazón, en esa habitación, en esa casa, en ese escritorio, en ese oficio. Usted ya no es el mismo que se fue, hace dos días, hace tres meses, hace un año, por lo tanto, no hay nada a que volver. Cierre la puerta, pase la hoja, cierre el círculo. Ni usted será el mismo, ni el entorno al que regresa será igual, porque en la vida nada se queda quieto, nada es estático. Es salud mental, amor por usted mismo desprender lo que ya no está en su vida. 
Recuerde que nada ni nadie es indispensable. Ni una persona, ni un lugar, ni un trabajo, nada es vital para vivir porque: cuando usted vino a este mundo ‘llegó’ sin ese adhesivo, por lo tanto es “costumbre” vivir pegado a él, y es un trabajo personal aprender a vivir sin él, sin el adhesivo humano o físico que hoy le duele dejar ir. Es un proceso de aprender a desprenderse y, humanamente se puede lograr porque, le repito, ¡nada ni nadie nos es indispensable! Sólo es costumbre, apego, necesidad.
El fin de año suele marcar para muchos el final de una etapa, todos decimos eso.
Pero… cierre, clausure, limpie, tire, oxigene, despréndase, sacuda, suelte.
Hay tantas palabras para significar salud mental y cualquiera que sea la que escoja, le ayudará definitivamente a seguir para adelante con tranquilidad.
¡Esa es la vida!

Paulo Coelho

25 de setembre de 2011

per molts anys Marga!!!



la nostra lloca novata, avui fa 40 anys!!!
això si que és començar i anar per feina!!!

PER MOLTS ANYS LLOCA MARGA!!!

23 de setembre de 2011

finde lloquero a Londres


Trieu el dia per HUIIIIRRR a l'enquesta que hi ha a la barra lateral
Els 2 findes més votats seran els que proposarem per a l'apartament...
Després anirem a ca la mei a buscar un vol ofertoso i cap a Londres falta gent!!
Ara si que si!!! hem de marxar SI o SI
nomes dones...
i si no facturem no podrem ni endur-nos el ganxet ni les agulles, oh horror!!!
haurem d'anar a veure botigues de llana per fer-nos passar el mono...

Lloques power oh yeah!!!

22 de setembre de 2011

19 de setembre de 2011

Monika & MonicaS's mum Charity Blanket

La mare de la MònicaS fa quadradets petitons de 4 passades i me'ls porta en quantitats industrials per col·laborar en els projectes solidaris que tinc en marxa.
La Monika ha fet créixer aquests quadradets petitons 4 passades més.
Jo els he enganxat i he fet unes quantes voltes... Tadah!!! una manteta!!!
Moltíssimes gràcies, wapes per la vostra col·laboració!!!


16 de setembre de 2011

grans preguntes de la humanitat: el Frank de la Jungla


jo em pregunto seriosament, molt seriosament: perquè el Frank de la Jungla [programa que he vist mooooolt esporàdicament i gairebé sempre en refritos en altres cadenes] va per enmig de la selva amb uns mitjons de tennis i unes crocs vermelles??

ho veieu a la imatge!!??¿?¿?¿ per favorrrrrr

i aquesta samarreta pollosa, algun dia va ser blanca??

14 de setembre de 2011

McLLOQUES: sempre a topping

12 de setembre de 2011

nou curs escolar lloquero 2011-12

eoooooo!!! ja tenim una excusa per veure'ns cada dia!!!


ens trobarem en un nou horari [gredruhijrhwerhfe!!!!!?¿?¿?¿], però aprofitarem per fer-la petar una estona mentre els nens berenen, ens intercanviarem polluelos per portar-los a extraescolars o els convidarem a dormir a casa dels amiguets...

benretrobades lloques!!!

per cert, ja us heu apuntat al primer gran sopar d'inici de curs?? doncs ja esteu fent tard!!!

8 de setembre de 2011

per molts anys mei!!!


44 felicitats,

44 abraçades,

44 petons,

44 bombons,

44 desitjos, 44 sopars,

44 amigues, 44 ja saps,

44 alegries,egals,

44 lloques, 44 floretes, 44 moxaines, 44 penes compartides, 44 favors, 44 "aquí tens la meva espatlla per plorar", 44 HUIR, 44 chino señolita calmen, 44 pans de can Bastons...

44 i moltes més coses que et queden per fer i segur que moltes les podrem fer juntes... oi ;)

26 d’agost de 2011

el pa de pessic de la mei

im-pres-sio-nant
jo encara dubto que l'hagi fet ella jijiji
seguiré la recepta a veure si surt...
aquí us la deixo, ja em direu...


ara no recordo que vol dir SCM... ja li preguntaré...

25 d’agost de 2011

per molts anys!!

sembla que fos ahir i ja ha passat un any i en aquests 40 que deixes enrera has fet realitat el repte que t'havies marcat, enhorabona!



Aquesta vegada, però, no hi haurà teatre ni gimcana sopresa eh!!!
jajaja ... t'hauràs d'esperar als 50!!!


PER MOLTS ANYS ROSER!!!

24 d’agost de 2011

per molts anys!!!


tal i com ens havia anunciat la llocaMajor, avui és l'aniversari de la lloca Marta, la que corre, la que rema, la que treballa (de moment) a laGitana, la tresorera... que s'ha incorporat amb la family a la secta coloniera i amb el seu pollo ens porta colajets mmmmm, colajets....


per molts anys Marta!!!

quedada estival caminatòria nocturna lloquera

ei lloques que sou a mataró i/o que sou de vacances!!!

us recordem que la quedada estival caminatòria nocturna lloquera (amb samarreta oficial, of course) que tindrà lloc avui 24 d'agost, dimecres, per anar d'excursió al Montcabrer!!!

imprescindible:
- ganes de passar-s'ho bé!!!!
- lot o frontal
- sopar, consistent en carmanyola o entrepà, que cadascú es porti el que vulgui
- aigua, aquarius, red bull... vi de la bota...
- botes o calçat apropiat per caminar
- selecció de cançons kumbaya: vella xiruca, pujarem dalt dels cims...
- jaqueta per a la baixada, per si de cas

quedem:
- a falta d'altres indicacions a les 18.30 davant de la nostra estimada escola
- amb cotxe o combinacions familiars diverses per contaminar el minim

podeu confirmar o no, deixarem un temps prudencial i sota la direcció senderística d'en Lluís pare Bernat i Rosó Galzeran, ens n'anirem a l'aventura!!!
la sortida és totalment familiar o sigui que tots hi sou convidats/ades: pollos, polluelos, amics con derecho a roce... amics sin derecho a roce... veïns avorrits...

23 d’agost de 2011

Per molts anys lloques agostines !!!

Que si, que ja sabem que estem totes apurant els darrers fantàstics dies de vacances amb el pollu i els polluelus i els esteu disfrutant com mai i aquesta horrorosa calor fa que la seva companyia sigui més enganxosa i amorosa que mai... que ningú té ganes que comenci l'escola...nooo que ningú té ganes d'anar a la feina (aquell paraís d'aire condicionat) noooo. Però no per això hem de passar per alt a les lloques que fan anys a l'agost, la lloca MARTONA i la lloca ROSER.
Així que:
FELICITATS !!!

anem al teiatru: més ballet [edito]



Aquest vespre, la llocaNovata Marga i jomismita ens anem de parrandeo farandolero. [Oh que penita, una bronquitis veraniega em té reclosa a casa i no puc escapar-me.... grgrgrgrgrg, un altre dia serà, espero...]

Amb entrada especial, anem a veure l'espectacle de Trànsit SOMORROSTRO, que l'any passat ja em vaig perdre...

quina ilu!! llàstima que la virgi i l'evaH siguin fora... els hagués agradat de venir...

22 d’agost de 2011

de santes i polluelos cabroncetes

Els meus fills són el meu amor, la meva vida, ja ho sabeu.
Però aquesta festa major me l'han jugada i ben jugada.
Sóc santera, frustrada i d'incorporació tardana, però santera total. I m'han aigualit la festa!!!

Com també sabeu, a la nostra agenda particular, les Santes comencaven aquest any amb el concert de Gospel, on van venir a veure'm amb un bon parell de morros per endavant, "quin rotllo mama, quin rotllo!"

El 25 a la tarda els vaig arrastrar Cap a la Crida a veure en Robafaves i a la nit vaig aconseguir que en Jan m'acompanyés al desvetllament i fins i tot s'ho va passar bé!!! Ja està. Aquí es va acabar la festa.

El 26 la ruixada era un rotllo una altra vegada i a la tarda va ploure i a la merda la postal.

El 27, en vista de l'alegria gegantera que portaven a sobre i de la programació del dia de festa grossa, me'ls vaig endur a Barcelona i vam fer de turistes pel centre, vam fer shopping, vam dinar amb el papa... Els focs els vam veure a casa. A més, en Jan va vomitar i a quarts de nou ja era al llit.

El 28 no el vaig veure en condicions de córrer la cursa però els vaig arrossegar a la residència perquè li haviem de donar una part del regal a la lloca CarmeE i a la tarda vam estar rondinant pel parc Central on feien 3 activitats que no els van agradar (una mica els jocs, però ...)

O sigui que arribats al 29, últim dia de festa major i de gegants i figures i tota la pesca i vistes les santes tan patètiques que havíem passat, els vaig dir que ens quedariem a casa a la tarda fent la maleta per anar a Lloret.

Aleshores vaig quedar de pasta de moniato quan em van dir els dos alhora:
- "I perque no hi anirem a tancar?"
- perquè no hem anat a enlloc, potser?
- "no mama, anem-hi, anem-hi, a tancar"

Jo pensava que volien anar a tancar per comprovar que en Robafaves i tota la family quedessin tancats amb pany i clau una bona temporada però mentre veiem passar la comitiva per primera vegada en Guillem em va deixar anar:


- "i la setmana que ve tornen a sortir?"
- [LOCUALOOOO??] No Guillem la setmana que ve no surten els gegants.
- "i l'any que ve sortiran"
- si, carinyo l'any que ve tornaran a sortir
- "i els podrem anar a veure"
- [jo el mato, jo el mato] I tant que hi podrem anar!!! [Sonrisa, per no plorar]

Des de l'arbre del costat en Jan escoltava la conversa i deia que si amb el cap [jo els mato, jo els mato]
Des del carrer Pujol vam anar a tornar veure passar la comitiva al Camí Ral i vam enfilar carrer St. Joan dins de la cercavila amb lloques i polluelos que ens vam trobar, van anar amb els nans, van tornar, i finalment vam tancar els gegants a Can Marfà.

pum, pum i pum

Fins l'any que ve.

19 d’agost de 2011

Power!!! Power!!!



sense paraules...

18 d’agost de 2011

trobada lloquera a Ripoll


la señolita Calmen ha aconseguit l'inaconseguible: sentar els meus polluelos a fer-se una foto amb d'altres polluelos i sense fer ganyotes!!!
fins i tots els ha gravat uns videus amb el seu super telèfon mentre la lloca marjolein i una servidora xerràvem amb els papuchis i jo feia ganxet, como no...
que guapos que estan eh!!!

17 d’agost de 2011

de senyora de RodrigueS

piscina, ping-pong, més piscina, dinar en bikini, "los Pitufos", pizza, gelat, ganxet, tele, migdiada, nintendo DS, dormir els 3 junts...

els nens i jo hem estat a Lloret, sols, a l'apartamentet dels avis, mentre el papa acabava temes de feina, abans de marxar a la nostra estimada Vall d'en Bas...

no hem fet res més que deixar passar les hores... mmmm quin gustin...

16 d’agost de 2011

again

ja torno a ser a la feina, mentre la gent (entre els que s'inclouen moltes de vosaltres grrrr, el meu pollo i els meus polluelos) dorm, és a la platja, a la piscina, a la muntanya o munta a cavall, jo estic aquí picant a l'ordinador...

us trobo a faltar

a veure si una tarda, si sou a mataró, ens n'anem a fer una orxxxxxxateta, valen??

10 d’agost de 2011

ja tenim les samarretes


oh yeah!!!
que xules han quedat!!!
gràcies una altra vegada vane pel logo
roser, virgi i irene per les gestions samarreteres
i a totes per engrescar-vos en la idea i fer-ne tantes!!!
LLLOOOOOOOQUUESSSSS

2 d’agost de 2011

les lloques de l'estiu

la virgi, l'helena i la carmeE han fet 40 anys
aquest ha estat el seu detallet de ganxet: una bosseta per a cada una
vaig veure el patró al blog de la Susana i vaig pensar que era ideal per elles :-)







que tingueu un bon estiu, lloques!!!

25 de juliol de 2011

gràcies vane!


la vane és qui ens va dissenyar el logo de lloques, si si, aquest tan bonic!! amb el que ens vam estampar la super-samarreta lloca!!!


i li hem volgut donar les gràcies amb una manteta solidària, feta amb 4 mini-mantetes-bebé de les que fem amb la meva mare.






Dins d'una bossa amb el mateix logo, hi anirà la manta, per a que s'hi emboliqui i faci la lloca!!!
I amb aquesta, em sembla que faré una mica de [pause] en la producció de mantes, perque no puc teixir més amb una estufa a la falda... em passo al cotó, faré ninotets, tapetes o el que sigui però fins que refresqui no torno a agafar la llana buffff quina suada!!!