Benvinguda

Lloca: (1) Femella d’aviram, especialment gallina, que cova i cria els polls. (2) Dona Grossa i estarrufada o voltada de criatures. (3) Persona que adopta una actitud protectora envers els altres.

Sigueu totes benvingudes al meu blog. M’ha costat molt d’arrancar però finalment he aconseguit inaugurar-lo, ara només espero que continuï amb més o menys intensitat tanmateix com les nostres vides!
I perquè "lloques"? Doncs perquè em sento plenament identificada amb la primera definició del terme, amb menys intensitat amb la segona i bastant amb la darrera. Tant el meu cercle d’amistats íntimes com amb el cercle de les mares de l’escola amb les que comparteixo molts moments de la rutina diària és sovint que adoptem aquesta postura de “lloques” i a partir d’aquí sorgeixen infinitat de converses que són les que m’agradaria anar deixant il.lustrades al meu humil blog.
Esteu per tant convidades (i convidats) a deixar els vostres comentaris!

22 d’agost de 2011

de santes i polluelos cabroncetes

Els meus fills són el meu amor, la meva vida, ja ho sabeu.
Però aquesta festa major me l'han jugada i ben jugada.
Sóc santera, frustrada i d'incorporació tardana, però santera total. I m'han aigualit la festa!!!

Com també sabeu, a la nostra agenda particular, les Santes comencaven aquest any amb el concert de Gospel, on van venir a veure'm amb un bon parell de morros per endavant, "quin rotllo mama, quin rotllo!"

El 25 a la tarda els vaig arrastrar Cap a la Crida a veure en Robafaves i a la nit vaig aconseguir que en Jan m'acompanyés al desvetllament i fins i tot s'ho va passar bé!!! Ja està. Aquí es va acabar la festa.

El 26 la ruixada era un rotllo una altra vegada i a la tarda va ploure i a la merda la postal.

El 27, en vista de l'alegria gegantera que portaven a sobre i de la programació del dia de festa grossa, me'ls vaig endur a Barcelona i vam fer de turistes pel centre, vam fer shopping, vam dinar amb el papa... Els focs els vam veure a casa. A més, en Jan va vomitar i a quarts de nou ja era al llit.

El 28 no el vaig veure en condicions de córrer la cursa però els vaig arrossegar a la residència perquè li haviem de donar una part del regal a la lloca CarmeE i a la tarda vam estar rondinant pel parc Central on feien 3 activitats que no els van agradar (una mica els jocs, però ...)

O sigui que arribats al 29, últim dia de festa major i de gegants i figures i tota la pesca i vistes les santes tan patètiques que havíem passat, els vaig dir que ens quedariem a casa a la tarda fent la maleta per anar a Lloret.

Aleshores vaig quedar de pasta de moniato quan em van dir els dos alhora:
- "I perque no hi anirem a tancar?"
- perquè no hem anat a enlloc, potser?
- "no mama, anem-hi, anem-hi, a tancar"

Jo pensava que volien anar a tancar per comprovar que en Robafaves i tota la family quedessin tancats amb pany i clau una bona temporada però mentre veiem passar la comitiva per primera vegada en Guillem em va deixar anar:


- "i la setmana que ve tornen a sortir?"
- [LOCUALOOOO??] No Guillem la setmana que ve no surten els gegants.
- "i l'any que ve sortiran"
- si, carinyo l'any que ve tornaran a sortir
- "i els podrem anar a veure"
- [jo el mato, jo el mato] I tant que hi podrem anar!!! [Sonrisa, per no plorar]

Des de l'arbre del costat en Jan escoltava la conversa i deia que si amb el cap [jo els mato, jo els mato]
Des del carrer Pujol vam anar a tornar veure passar la comitiva al Camí Ral i vam enfilar carrer St. Joan dins de la cercavila amb lloques i polluelos que ens vam trobar, van anar amb els nans, van tornar, i finalment vam tancar els gegants a Can Marfà.

pum, pum i pum

Fins l'any que ve.