La diada
Visca Catalunya ! i Visca els Catalans !, però les lloques estareu d’acord amb mi que la diada no cau en bon moment. Després de superar el llarg estiu , arriba la dura primera quinzena de setembre on sobrevivim a base de casalets, avis, àvies, cangurs.... perquè cuidin la llocada i nosaltres puguem tornar a treballar ( així de cop... sense adaptacions) i quan sembla que ja estem tots situats..... Bon cop de falç !! ens arriba el pont de l’ 11 de setembre, quan ja no tens ni un duro per fotre el camp perquè t’ho has gastat tot per vacances i toca peregrinar i resar perquè arribi el 14 i comenci el cole .... Aquest dia si que és la diada, la gran diada !! Que visqui el 14 de setembre !! Ara només caldria demanar al govern que aquest dia fos festa per totes les lloques i poguéssim gaudir de toooota una jornada sense simplement fer RES.... esperar a les 5 de la tarda per poder abraçar la llocada i preguntar-los: “ Com ha anat l’escola? La mare us ha trobat molt a faltar .........
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
aquest gran dia, en què el gall i la gallina ens n'anem de parranda, de botigues (ni que sigui a mirar) i a dinar sols (ni que sigui un menú) i deixem els polls a l'escola és per nosaltres un parell de setmanes després de l'onze de setembre... si senyores, el vint-i-quatre de setembre, la Mercè, festa local a Barcelona i laborable a Mataró!!! els trobem a faltar molt durant tot el dia, però van a l'escola i s'hi queden a dinar, com uns pepes, és l'únic dia de l'any en que tornem a ser "novios"
Publica un comentari a l'entrada