Benvinguda

Lloca: (1) Femella d’aviram, especialment gallina, que cova i cria els polls. (2) Dona Grossa i estarrufada o voltada de criatures. (3) Persona que adopta una actitud protectora envers els altres.

Sigueu totes benvingudes al meu blog. M’ha costat molt d’arrancar però finalment he aconseguit inaugurar-lo, ara només espero que continuï amb més o menys intensitat tanmateix com les nostres vides!
I perquè "lloques"? Doncs perquè em sento plenament identificada amb la primera definició del terme, amb menys intensitat amb la segona i bastant amb la darrera. Tant el meu cercle d’amistats íntimes com amb el cercle de les mares de l’escola amb les que comparteixo molts moments de la rutina diària és sovint que adoptem aquesta postura de “lloques” i a partir d’aquí sorgeixen infinitat de converses que són les que m’agradaria anar deixant il.lustrades al meu humil blog.
Esteu per tant convidades (i convidats) a deixar els vostres comentaris!

9 de setembre de 2010

traumes infantils: mai no he tingut una Barbie

Els reis no em van portar mai la Barbie. Jo la demanava cada any, però ens portaven altres nines... fins i tot una vegada una clònica que es deia "Darling" i amb la que vam jugar molt... però la Barbie NO.
No he acabat d'entendre mai si era per un tema de pasta (probablement la Barbie valia més calers que qualsevol de les altres) però jo hagués acceptat un únic regal si era la ditxosa Barbie ... o si realment a la meva mare no li agradava la nina (que realment es lletja del copon) i per això no ens la comprava...
Us podeu imaginar amb el carinyo amb que em miro les Barbies, una barreja de nostàlgia i de com em podia agradar una cosa tan lletja?
A aquestes alçades no me'n compraré cap, ni tampoc als meus nens, perquè no me l'han demanada.