Benvinguda

Lloca: (1) Femella d’aviram, especialment gallina, que cova i cria els polls. (2) Dona Grossa i estarrufada o voltada de criatures. (3) Persona que adopta una actitud protectora envers els altres.

Sigueu totes benvingudes al meu blog. M’ha costat molt d’arrancar però finalment he aconseguit inaugurar-lo, ara només espero que continuï amb més o menys intensitat tanmateix com les nostres vides!
I perquè "lloques"? Doncs perquè em sento plenament identificada amb la primera definició del terme, amb menys intensitat amb la segona i bastant amb la darrera. Tant el meu cercle d’amistats íntimes com amb el cercle de les mares de l’escola amb les que comparteixo molts moments de la rutina diària és sovint que adoptem aquesta postura de “lloques” i a partir d’aquí sorgeixen infinitat de converses que són les que m’agradaria anar deixant il.lustrades al meu humil blog.
Esteu per tant convidades (i convidats) a deixar els vostres comentaris!

10 de setembre del 2010

Núria - Setembre 2010

Diumenge 5, després d'anul·lar-lo i reprogramar-ho així com mil vegades, vam tornar a Núria.

Vam pujar a peu pel camí vell. La lloca amb el polluelo Jan i el marito amb el polluelo Guillem [primera vegada, tot un crack]. Ens vam reagrupar a dalt i vam fer dinar familiar: avis, tiets, cosins...
Després de 3 hores i mitja de pujada i més pujada, la vista del Santuari em va emocionar...

- mama sembla que ploris... mama perque plores??
- d'alegria Jan, que pensava que no tornaria a pujar mai més i ho he aconseguit!!!

He d'aclarir-vos que l'última vegada que havia pujat també vaig plorar (si, ja ho sé que sóc de llàgrima fàcil) però de lo malament que m'ho havia passat pujant. Vaig dir que no pujaria mai més... diumenge va ser un repte... i el vaig superar!!! Tornaré a pujar, segur!!!

i què més vaig fer a Núria... doncs anar en barca, jajaja que divertit!!!

i el més important i el que vaig fer primer de tot: anar a veure la Verge, posar-li un ciri i ficar el cap a l'olla, ara només ens farà falta fer els deures, jijijiji