.. el final del verano...

Tots els que comencem a tenir una edat vam quedar marcats amb el Verano Azul i el seu darrer episodi... La cançó del Duo Dinámico il·lustra per sempre més els darrers dies d'estiu.

El final del verano, llegó y tú partirás

Yo no sé, hasta cuando

Este amor, recordarás

Pero sé, que en mis brazos

Yo, te tuve ayer

Eso si, que nunca, nunca yo olvidaré

Dime, dime, dime amor

Dime dime que es verdad

Lo que sientes en tu corazón

Es amor en realidad

Nunca, nunca, nunca más

Sentiré tanta emoción

Como cuando a ti te conocí

Y el verano nos unió

I és avui el darrer dia de l'estiu, el "final del verano". Si, si, és avui, 30 de setembre, malgrat el que diguin els homes del temps de TV3, i que els nens ja faci dies que van a l'escola. Avui s'acaba l'estiu o sigui que aprofiteu per anar a prendre la darrera orxata o el darrer cucurutxu a can Verdú... perquè demà estarà tancat i ja no serà estiu.

Dime, dime, dime amor
Dime dime que es verdad
Lo que sientes en tu corazón
Es amor en realidad

gospeeeeel soooons

Quin taller tan fantàstic el d'ahir!!!
Que bé que ens va anar per HUIRRRRRRRRRR!!!
Vam fugir de les no-colònies, de la señorita rotenmeier, del pollo i els polluelos...
Per un moment, només vam ser nosaltres i la helen (i la lola) ...

F A N T À S T I C, si senyor!!!

no tinc fotos, però us deixo 2 links al youtube: aquí un i aquí un altre.

tomorrow mini-milk!!!

Recordeu que DEMÀ comencen els dijous llocos!!!
Us esperem!!!

Aquest és l'ordre del dia [porteu l'agenda]:

• Gran sopar d'inici de curs. Busquem un dia i un lloc.


• Gran viatge lloquero primer trimestre 2011. Busquem un finde i confirmem Madrid. Heu votat a l'enquesta refinitiva???


• Confirmació de propostes lloqueres en marxa: teiatru, colònies, cap d'any...

Mitja Marató - Granollers

Inscripcions obertes!!!

Per al quart o la mitja!!!

6 de febrer de 2011

Jo ja m'hi he inscrit, il·lusió n'hi poso, ara només em faltaria córrer bé :-)

He emplenat la casella del xip i la de club!!! LLOQUES!!!

Ja tindrem la lloco-samarreta pel febrer, oi??

avui...

Avui és el meu dia. El nostre dia.

Avui és la Mercè. Festiu a Barcelona i laborable a Mataró.

Avui deixem els nens a l'escoleta i ens dedicarem a passejar, a mirar botigues, a dinar de restaurant... a no fer res agafats de la mà... a nosaltres...

Només un dia a l'any... avui...

traumes infantils: jo volia unes botes liles...

Jo volia unes botes liles, altes, amb cremallera... les tenien a can Juypo... que boniques eren...

Però jo anava d'uniforme i molt d'uniforme no eren... mama, compra'm aquestes botes tan boniques, pel dissabte i el diumenge siusplau siusplau siusplau....

La resposta va ser no... A canvi, la pataleta que li vaig montar enmig de la botiga, va ser memorable també (jijiji)

Encara me'n recordo, que boniques eren... liles, amb cremallera... moooolt boniques :-)

va de poema!! No us perdeu el final !!

POEMA ESCRITO POR EL:
Qué feliz soy amor mío!pronto estaremos casados,el desayuno en la cama,un buen jugo y pan tostado.
Con huevos bien revueltitos,todo listo bien temprano.Saldré yo hacia la oficina y tú rápido al mercado.
Pues en sólo media hora debes llegar al trabajo,Y seguro dejarás todo ya bien arreglado.
Tu bien sabes que en la noche me gusta cenar temprano. Eso sí, nunca te olvides que yo vuelvo muy cansado.
Por la noche, teleseries,Cinemateca barato. No iremos nunca de shopping, ni de restaurantes caros, Ni de gastar los dineros, ni despilfarrar los cuartos.
Tu guisarás para mi, sólo comida casera. Yo no soy como a la gente que le gusta comer fuera...
¿No te parece, querida que serán días gloriosos?y no olvides que muy pronto, yo seré tu amante esposo.

RESPUESTA ESCRITA POR ELLA
Que sincero eres mi amor!,Que oportunas tus palabras!
Tu esperas tanto de mí que me siento intimidada.
No se hacer huevos revueltos como tu mamá adorada,se me quema el pan tostado....de cocina no se nada.
A mi me gusta dormir casi toda la mañana, ir de shopping, hacer compras con la Mastercard dorada,
Tomar té o el cafecito en alguna linda plaza,comprar todo de diseñoy la ropita muy cara.
Conciertos de Luis Miguel, cenas en La Guacamaya ,mis viajes a Punta Cana a pasar la temporada.
Piénsalo bien, aún hay tiempo,la iglesia no está pagada.Yo devuelvo mi vestido,y tú, tu traje de gala.Y el domingo bien temprano para empezar la semana pon un aviso en el diario,con letra bien destacada:

'HOMBRE JOVEN Y BUEN MOZOBUSCA UNA ESCLAVA MUY LERDAPORQUE SU EX FUTURA ESPOSA,AYER LO MANDÓ A LA MIERDA !!!!!!

Font: autora, María José Robledo Enrique

oEEe que hi ha algú??

Feia dies que pensàvem que estàvem escrivint davant d'un penya-segat. En la solitud de la muntanya, deixem anar les nostres cabòries, però ningú ens escolta, l'únic que se sent és l'eco, la nostra veu torna i ens repeteix el que acabem de dir...

Però resulta, que parlant per separat amb algunes de vosaltres ens heu dit que si... que llegiu el blog?? I PER QUÈ NO HI DEIXEU CAP COMENTARIIIII?? Us hem enviat el pdf de com fer-ho (potser fins i tot més d'una vegada??), però per si de cas l'heu perdut o esborrat (ejem, ejem) tornem a penjar aquí el tutorial... així ja no tindreu excusa!!!!

O sigui que ja us esteu posant les piles i ens esteu deixant un comentari cada vegada que entreu, que si no sembla que parlem amb la paret..

petons lloques wapis!!!

[feu clic a la imatge per veure-ho més gran, que l'edat no perdona...]

els 5 secrets d'una dona feliç...i altres reflexions

M'ho envia per mail la meva amiga Susanna...

LOS 5 SECRETOS DE UNA MUJER FELIZ.

1. Es importante encontrar a un hombre que comparta contigo la responsabilidad y las tareas del hogar y que tenga un buen trabajo.

2. Es importante encontrar a un hombre alegre, que disfrute el baile, los paseos y que te haga reir.

3. Es importante encontrar a un hombre tierno de quien se pueda depender afectivamente sin que por ello te subordine y además, que no mienta.

4. Es importante encontrar a un hombre que sea buen amante y que adore tener sexo contigo.

5. Es muy, pero muy muy importante, que estos 4 hombres no se conozcan entre si.
(ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja)

REFLEXIONES

La antigua teoría era: 'Cásate con un hombre mayor, porque son maduros'. Pero la nueva teoría es: 'Los hombres no maduran, cásate con quien te dé la gana'. (Rita Rudner).

¿Cómo puedes saber la diferencia entre los verdaderos regalos de los hombres y los
regalos por sus sentimientos de culpabilidad?
Los segundos son más bonitos.

'Lo que teme un hombre cuando piensa en el matrimonio no es atarse a una mujer, sino separarse de todas las demás' (Ellen Rowland).

'Solía vivir sola... entonces... me divorcié'.

'Si un hombre te dice que necesita espacio, déjalo afuera'.

'Las mujeres que buscan ser iguales a los hombres carecen de ambición'. (Timothy Leary)

El hombre le pregunta a Dios:

Hombre:- '¿Por qué has hecho a la mujer tan bella?'
Dios:- 'Para que te enamores de ella'.
Hombre:- 'Y entonces, ¿por qué la has hecho tan tonta?'
Dios:- 'Para que se enamore de tí'.

Las mujeres solteras se quejan de que los tipos buenos están casados. Las mujeres casadas se quejan de sus maridos.
Moraleja: Los tipos buenos no existen.

¿En que se parece un hombre a un columpio?...
En que al principio divierte, pero al final marea.

Si pudimos enviar a un hombre a la luna... ¿por qué no enviarlos a todos?

propostes lloqueres (2)

Seguint amb les llistes, ara m'he envalentonat...
aneu mirant les agendes i feu el favor de contestar les 2 següents preguntes:

13 i 14 de novembre - colònies a Can Ferrerons.
Es pot optar pel pack sencer de divendres a diumenge o per només pujar a dinar diumenge, com l'any passat. Sempre hi haurà qui farà combinacions a la carta.
Can Ferrerons és aquí mateix, al Corredor, una masia molt neta i amb calefacció!! i ens la lloguen per cortesia dels SabaterZanen que tenen enxufe o sigui que els hem de fer quedar bé...
L'any passat tots en vam quedar molt contents tant de l'opció 1 com de l'opció 2, o sigui que repetim format.
Necessitariem saber al mes aviat possible, qui puja tot el cap de setmana i qui només a dinar, per anar fent la llista de coses per comprar, repartir habitacions, etc,etc.

Cap d'any a la Garrotxa.
L'Eva Puig ens proposa una casa de colonies per llogar per cap d'any aprofitant que cau en cap de setmana.
Es un tema que també s'hauria de tancar al mes aviat possible, perque aquelles dates les coses es compliquen i com que cada any som més, el garaig de l'eva s'ha començat a fer petit.
A més, si lloguessim una casa, els que teniu nens petits no tindrieu excusa per no venir jajajajajaj

Referent a la casa, hi ha 2 habitacions grans de 26 i 32 llits i un parell més de 4 o 6 llits, tindríem dret a cuina ja que estan especialitzats en aquest tipus de lloguer, i el més important seria per a nosaltres solets, no comparteixen l'espai, o sigui que seria exclusiu
Abans de confirmar s'hauria d'anar a veure també, amb una escapadeta de diumenge.
Feu-hi una ullada i digueu alguna cosa!!!

apa, espero una avalanxa de correus i comentaris a la de JA!!!

Les lloques a la cursa de la Mercè 2010

Foto de les 3 lloques que hi van anar... quina sort!!! després de 2 dies plovent va sortir el sol!!!

Aquí teniu la classificació femenina... Sou unes màquines :-)

Ja ens hem començat a inscriure com a lloques jajajaja!!! i ben aviat tindrem samarreta amb logo dissenyat expressament... quina canya!!!

Jo em vaig rajar, perque sóc una lloca i en Guillem s'havia passat la nit vomitant i em vaig voler quedar a casa (i de lo poc que havia dormit estava feta pols, tot s'ha de dir, quina nit em va donar el pobre peque...)

propostes lloqueres

Benvolgudes lloques,
Ara que ja hem començat el curs i tot va tornant al seu lloc, va començant a ser l'hora de fer diverses coses:
- 1 - reprendre els dijous llocos de minimilk - recordeu que esteu convocades el proper 30 de setembre a les 20:30h
- 2 - anar pensant en fer un gran sopar d'inici de curs de totes les mares de l'escola, a veure si incrementem el lloquerio... en podriem parlar al minimilk el dia 30...
- 3 - fer alguna sortideta cultural, que també va bé de tant en tant deixar de veure pallassos i ballar la canço de la felicitat... per aixo, després de recopilar informació amb algunes de vosaltres la comissió "anem al teiatru" us proposa:

- Désir, el divendres 15/10 a les 21 - platea 11 euritos / amfiteatre 9 euritos - això es dansa, Transit, per mes info... jo hi intentaré anar de totes totes, qui s'anima a fer-me companyia??

- Un déu salvatge - dissabte 23/10 a les 21 - platea 24 euritos /amfiteatre 19 euritos

- Electra - dissabte 18/12 a les 21 - platea 21euritos/ amfiteatre 17euritos

Despres també hi ha, per fer amb els churumbeles:
Ballem en familia amb Transit 7/11 i 5-19/12 d'11a 13 Can Gasol 6 euritos
Cantem en familia amb Gospelsons 12/12 a les 9:30 Concert 12:30 6 euritos
jo personalment m'apuntaria a qualsevol de les 2, però la meva familia em sembla que no estarà per la labor... ho haurem de parlar seriosament, jajajajaj

Venda d’entrades: A partir del 29 de setembre.
Més info a la Programació octubre-desembre2010 a la pàgina de l'ajuntament.

Apa, aneu dient que vaig a començar un excel per passar llista

Viatge lloquero. Resultat de l'enquesta

Al llarg dels últims dies hem pogut anar votant tant el lloc com les dates per al tan esperat viatge lloquero HUIRRRRRRRRRRRR!!!!

Avui us presento els resultats:

LLOC: Madrid, seguit molt de prop de "M'és igual. Vull Huirrrrrr" QUAN: No em va bé cap, busquem al 2011, please!!!

O sigui que agafem una altra vegada les agendes pròpies i dels marits i la organització de nens amb els ex i aprofitem que l'any que ve hi ha mooooltes lloques que en fem 40 i autoregalem-nos aquest bonic viatge, perque si! porque yo lo valgo.

També deiem que Vale, Madrid, vale, però busquem alguna oferta ofertosa perque els preus que haviem trobat fins el moment eren de susto... Haurem de crear una comissió de viatges :-)

La Marató de Nova York

Diumenge vam aprofitar la caminada pel bosc encantat, per començar la celebració sorpresa del 40 aniversari de la lloca Roser
Ella creia (il·lusa) que com havia fet els anys a l'agost i ja l'haviem felicitada al seu moment, se n'havia escapat... JA! JA! i JA!!!!
La de dies que feia que maquinàvem... amb mails que començaven [OJO sense la Roser]

jijiji

Al matí li vam fer un joc de pistes:

li vam fer preguntes sobre la marató

la vam fer pujar a l'elefant

i al final de la gimcana va aconseguir la inscripció a la Marató de Nova York

a la tarda, la vam anar a buscar a casa seva vestida de correr i ens en vam anar a Barcelona

ens vam fer una foto homenatge al marito,
que patia que no la portessim pel mal camí...

li vam fer fer estiraments a la Gran Via...

li vam tapar els ulls

i la vam portar fins el Teatre Villaroel.

Feien La Marató de Nova York, no us ho haviem dit que l'hi portariem??

A dins del teatre

Pensava que no podria anar-hi, per combinacions familiars i mira! la vam encertar!!!

De tornada a Mataró, un aquarius i cap a casa!

Lloques, hem posat el llistó molt alt,
amb el mateix pressupost, ens hem superat a cada 40 aniversari...
a qui li toca la propera??? que vagi tremolant!!!

Caminada matinal pel bosc encantat

La nova secció "anem d'excursió amb la family" comença amb empenta el curs i el passat diumenge 12 de setembre vam fer una caminada matinal pel bosc encantat que hi ha pels voltants d'Orrius. Només ens va caldre l'esmorzar i moltes ganes de passar-nos-ho bé!!!

(i 3 coques i un parell d'ampolles de cava, Hips! per celebrar aniversaris i sants acumulats durant l'estiu)

Ens ho vam passar bé, oi??
I vam maquinar noves fugides... jijiji

Les lloques a la cursa InterSport 2010

Elles celebren l'11 de setembre corrent, clar que si!!!
Són unes campiones!!!

diada

Bon cop de Falç!!!

Núria - Setembre 2010

Diumenge 5, després d'anul·lar-lo i reprogramar-ho així com mil vegades, vam tornar a Núria.

Vam pujar a peu pel camí vell. La lloca amb el polluelo Jan i el marito amb el polluelo Guillem [primera vegada, tot un crack]. Ens vam reagrupar a dalt i vam fer dinar familiar: avis, tiets, cosins...

Després de 3 hores i mitja de pujada i més pujada, la vista del Santuari em va emocionar...

- mama sembla que ploris... mama perque plores??

- d'alegria Jan, que pensava que no tornaria a pujar mai més i ho he aconseguit!!!

He d'aclarir-vos que l'última vegada que havia pujat també vaig plorar (si, ja ho sé que sóc de llàgrima fàcil) però de lo malament que m'ho havia passat pujant. Vaig dir que no pujaria mai més... diumenge va ser un repte... i el vaig superar!!! Tornaré a pujar, segur!!!

i què més vaig fer a Núria... doncs anar en barca, jajaja que divertit!!!

i el més important i el que vaig fer primer de tot: anar a veure la Verge, posar-li un ciri i ficar el cap a l'olla, ara només ens farà falta fer els deures, jijijiji

traumes infantils: mai no he tingut una Barbie

Els reis no em van portar mai la Barbie. Jo la demanava cada any, però ens portaven altres nines... fins i tot una vegada una clònica que es deia "Darling" i amb la que vam jugar molt... però la Barbie NO.

No he acabat d'entendre mai si era per un tema de pasta (probablement la Barbie valia més calers que qualsevol de les altres) però jo hagués acceptat un únic regal si era la ditxosa Barbie ... o si realment a la meva mare no li agradava la nina (que realment es lletja del copon) i per això no ens la comprava...

Us podeu imaginar amb el carinyo amb que em miro les Barbies, una barreja de nostàlgia i de com em podia agradar una cosa tan lletja?

A aquestes alçades no me'n compraré cap, ni tampoc als meus nens, perquè no me l'han demanada.

PER MOLTS ANYS !!!!!

Aniversari lloquero ¡

Ep lloques ¡!!!que no se us passi, ahir un ocellet em va dir que la LLOCA MEI avui fa anys ¡!!

Que per molts anys ho puguem compartit totes plegades”””


KIKIRIKIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII

tornada a l'escola

Avui ens tornarem a veure!!!

recordeu que a la tarda podem pujar a les classes a veure la seño i el lloc on seuran els polluelos els primers dies :-)

pujada nocturna a Burriac

Lloques de mi corason, que bé que ens ho vam passar unes quantes lloques amb pollos i polluelos l'altre dia pujant a sopar a Burriac, vam suar la cansalada, van veure pondre el sol, ens vam menjar un picnic lloquero i vam baixar amb els lots i els frontals...

L'espectacle, im-pres-sio-nant!!!

Els nens s'ho van passar pipa i no van rondinar ni una vegada (que diferent si ho haguessim fet com a excursió unifamiliar...)

I al final vam cantar l'hora dels adéus, com sempre!!!

Ho repetirem, segur!!!, queda instaurada l'excursió de despedida de les vacances!!!!

el colmo de les vacances de la lloca (2)

Va 1 lloca a la Garrotxa i en un restaurant...
Es troba el pavo real, pavo real, viva la numerasiooooon
jajaja un altre especímen gallináceo per a la col·lecció!!!
jajajaja, pavo real, pavo real uhhhhhhh!!!

traumes infantils: el iogurt s'ha d'escalfar al bany maria

No us podeu imaginar lo realment asquerós que està un iogurt danone blanc calent... o tebi... es ASQUERÓS!!!! però en ple hivern o te'l menjaves així o no te'l menjaves, que et podies refredar si te'l prenies directament de la nevera...

Amb tot el carinyo del món, la meva mare ens escalfava els iogurets al bany maria (havien de ser naturals, això si!!! de gustos no perque tot eren colorants... a ca la iaia en menjavem de fruita -sense escalfar- però amb tropezones, perque de gustos no perque tot eren colorants). Sort en vam tenir de no viure la època microones... sort!!!

La màxima variació en temes iogurils, venia amb els de vidre (també blancs, com en deiem a casa dels naturals) destinats a dies de festa o a quan ens trobavem malament.

Resultat: Quan vam tenir una edat o ens vam rebelar o ella els va tastar (no recordo com es va produir el canvi a casa) ens els vam poder menjar directament de la nevera i vam començar a tastar-los tots... menys els de gustos perque tot eren colorants...

Us podeu imaginar que a casa meva, els meus nens mengen els iogurts directament de la nevera i del gust que volen (la fageda no hi posa colorants, je jejejeje) i natillas i actimel i petit suisse i iogurt liquid i cuajada i activia i el que siguiiiiiiiiii... la visita al supermercat inclou un apartat de veneració de la nevera de lactis

sóc un Soooombiiiiiii, sóc un Soooombiiii

En Guillem estava jugant a l'estudi i jo feinejava a la cuina.

De cop i volta sento: "sóc un Sooombiiiiiii, sóc un Soooombiiii" i veig entrar a la cuina en Guillem totalment despullat amb la disfressa d'esquelet per sobre i amb les mans estirades, caminant talment com un zombie...

I jo que li dic... "i els zombies van despullats?"

"Si, clar!" - em contesta.

Encara ric quan hi penso..."sóc un Sooombiiiiiii, sóc un Soooombiiii"