Comentaris de lloques impersonals i transferibles
Lloca: (1) Femella d’aviram, especialment gallina, que cova i cria els polls. (2) Dona Grossa i estarrufada o voltada de criatures. (3) Persona que adopta una actitud protectora envers els altres.
Sigueu totes benvingudes al meu blog. M’ha costat molt d’arrancar però finalment he aconseguit inaugurar-lo, ara només espero que continuï amb més o menys intensitat tanmateix com les nostres vides!
I perquè "lloques"? Doncs perquè em sento plenament identificada amb la primera definició del terme, amb menys intensitat amb la segona i bastant amb la darrera. Tant el meu cercle d’amistats íntimes com amb el cercle de les mares de l’escola amb les que comparteixo molts moments de la rutina diària és sovint que adoptem aquesta postura de “lloques” i a partir d’aquí sorgeixen infinitat de converses que són les que m’agradaria anar deixant il.lustrades al meu humil blog.
Esteu per tant convidades (i convidats) a deixar els vostres comentaris!
El club de las malas madres
Lucía Etxebarria
Bésame mucho
Carlos González
El cerebro de mamá
Katherine Ellison
Mi niño no me come
Carlos González
Supermares!
Care Santos
2 comentaris:
jejeje!
Per sort algunes coses lentament es mouen...No vull ni imaginar-me l'empatia dels nostres pares amb les nostres mares en el postpart....
Petonets!
o la de les nostres àvies...
però elles comptaven amb un entorn familiar/social de què no disposem ara, sempre hi havia la veïna, la tieta, la iaia... disposada a donar un cop de ma... i això ara s'ha perdut, o gairebé... perque també tenim grups informals de mares com el nostre, per donar-nos suport i teràpia :-)
petons wapa i gràcies
Publica un comentari a l'entrada