sobre els xiquiparks

No m'agraden els xiquiparks, en general.

M'explico. Si que m'agraden les piscines de boles, els tobogans gegants, els laberints de colors i els inflables saltadors, m'hi ficaria com una tonta a saltar... però hi ha alguna cosa en aquests centres que no m'acaba d'agradar i no sé explicar-vos ben bé què és...

Suposo que té a veure amb la música a tota gardela que posen (cal que els nens i nenes escoltin a tota màquina els èxits del moment??), amb els suposats concursos que els fan per entretenir-los, amb la muntanya de regals que s'emporta a casa el nen que organitza allà un aniversari... i que tothom veu què ha regalat qui i sembla una competició a veure qui porta el regal més gros...

Sempre hi ha algun nen de la classe que t'hi convida i si és amiguet tampoc els pots dir que no...
I de tant en tant, ho reconec, els porto a que saltin, per lliure, sense regals ni balls... passen una tarda divertida.
Però arriba el dia que els teus et demanen de celebrar l'aniversari allà!!

Amb el gran me n'he sortit. El seu aniversari el celebrem a la platja, amb una companya de classe que es porten pocs dies, amb orxata i entrepans casolans. Així pot venir tothom, no restrigim només a 10-12 nens la festa. I no hi ha regals. El regal és la festa!! Ho enten i ho accepta, que així és molt més divertit i que total, el menjar de plàstic del xiquipark tampoc li agrada.

Ara comença el petit... Ja m'ho ha demanat unes quantes vegades, veurem com arribem a l'octubre... Jo tinc la idea de fer el mateix que amb el gran, amb una altra companya de l'escola que es porten pocs dies, a la placeta. Sucs i coca... i pinyata!!! Al xiquipark no hi ha pinyata!!! jajaja, per aquí el pillaré :-)