Benvinguda

Lloca: (1) Femella d’aviram, especialment gallina, que cova i cria els polls. (2) Dona Grossa i estarrufada o voltada de criatures. (3) Persona que adopta una actitud protectora envers els altres.

Sigueu totes benvingudes al meu blog. M’ha costat molt d’arrancar però finalment he aconseguit inaugurar-lo, ara només espero que continuï amb més o menys intensitat tanmateix com les nostres vides!
I perquè "lloques"? Doncs perquè em sento plenament identificada amb la primera definició del terme, amb menys intensitat amb la segona i bastant amb la darrera. Tant el meu cercle d’amistats íntimes com amb el cercle de les mares de l’escola amb les que comparteixo molts moments de la rutina diària és sovint que adoptem aquesta postura de “lloques” i a partir d’aquí sorgeixen infinitat de converses que són les que m’agradaria anar deixant il.lustrades al meu humil blog.
Esteu per tant convidades (i convidats) a deixar els vostres comentaris!

11 d’octubre de 2010

grans preguntes de la humanitat: s'ha acabat

Perquè sempre se m'acaben a MI els elements fungibles de la casa?
  • A casa, a la feina, a casa dels meus pares, a casa dels meus sogres... vaig a fer un pipi i tachánnnnn s'ha acabat el paper de WC, apa a canviar-lo o a cridar a algú que et vingui a socórrer.
  • Envio a imprimir un document... s'ha acabat el paper de la impressora, apa sonieta, afegeix-n'hi més.

però es que no només es un tema de paper...

  • sempre se m'acaba a MI el xampú, el gel de bany...( i clar, sempre me n'adono quan ja sóc a dins de la dutxa en pilota picada i amb la primera esbandida... apa que no m'he ensabonat de vegades amb el xampú dels nens...)
  • sempre sóc jo la que es troba la sucrera buida, el saler sense ni un polsim de sal, el setrill sense gota d'oli (excepte clar, quan tinc en ment que quan es buidin els rentaré, aleshores, màgicament algú els torna a omplir...)

enfin...