Benvinguda

Lloca: (1) Femella d’aviram, especialment gallina, que cova i cria els polls. (2) Dona Grossa i estarrufada o voltada de criatures. (3) Persona que adopta una actitud protectora envers els altres.

Sigueu totes benvingudes al meu blog. M’ha costat molt d’arrancar però finalment he aconseguit inaugurar-lo, ara només espero que continuï amb més o menys intensitat tanmateix com les nostres vides!
I perquè "lloques"? Doncs perquè em sento plenament identificada amb la primera definició del terme, amb menys intensitat amb la segona i bastant amb la darrera. Tant el meu cercle d’amistats íntimes com amb el cercle de les mares de l’escola amb les que comparteixo molts moments de la rutina diària és sovint que adoptem aquesta postura de “lloques” i a partir d’aquí sorgeixen infinitat de converses que són les que m’agradaria anar deixant il.lustrades al meu humil blog.
Esteu per tant convidades (i convidats) a deixar els vostres comentaris!

11 de febrer de 2010

dormiu amb els vostres fills?

Fa uns dies vaig tenir un moment d'insomni.
De tant en tant em passa, sóc especialista en el tema: em desperto -em desperten- a una hora intempestiva (avui era un quart de tres), consolo el nen que plora, em torno a ficar al llit i em queden els ulls esbatanats "clinc" dues taronges en la negra nit...
volta per aquí volta per allà...
em dona per pensar i llavors ja no hi ha qui dormi en una bona estona...

aquella nit em va donar per pensar en aquest post de la mama vaca sobre collitar (es deu dir així en català el famós "colecho"???, qualsevol ho pregunta, és una paraula i una acció maleïda!!!)

sembla que dormir amb el teu fill sigui alguna cosa pitjor que anar-te'n de copes amb el mateix satanàs JOLINESSSSSS

Bueno, us explico la meva experiència/opinió al respecte:

Quan en jan va néixer (ara té 7 anys) el vam tenir en un moises al nostre costat del llit (no ben bé en sidecar, però gairebé) fins els 6 mesos que ja no hi cabia i el vam posar en el seu bressolet a la seva habitació.
En jan no ha tingut mai problemes de dormir, quan era bebé i encara mamava, es despertava cada 3 hores, però entre hores dormia com un liró en el seu moisès o llitet.
Molt esporàdicament, si estava malalt o després de l'última presa de la nit, me'l quedava al llit gros, mmmm quin gustin tenir-lo tant a la voreta, enmig dels pares, però no ho feiem gaire,NOOOOOOOOOOO ja que algú ens havia dit que s'hi podia acostumar... (¿?!¿?!¿!?)

Abans de néixer en guillem, vam canviar de casa i en jan va tenir una fase de por: tenia por de dormir sol a la seva habitació nova, tenia por dels monstres de sota el llit, tenia por de TOT i volia dormir en el nostre llit i jo, que en aquells moments ja tenia una panxa grossa grossa i poques ganes de discutir a l'hora d'anar-nos-en al llit, em ficava amb ell un quartet d'hora fins que s'adormia. Era molt millor això més gratificant i molt més ràpid, que anar amunt i avall de les escales mamaaaaaaa mamaaaaaaaaaaa, vinga a dormir!!! mamaaaaaaaaa mamamaaaaaaaaaaaa, jan a dormiiiiiiiiiir
quan ja dormia i nosaltres anavem al llit, el traspassàvem al seu llit i seguia dormint tan panxo

En una visita al pediatra, de total confiança en tots els sentits, al meu home se li va ocórrer explicar-li el que fèiem... oh my god!!! no us podeu imaginar la cara que ens va fer!!! ni que li haguessim dit que el deixavem a dormir a la terrassa en ple hivern, ni que li haguessim dit que el maltractàvem... que no que no que no, que el nen havia de dormir sol!!!

Quan vam sortir per la porta del pediatra, no haviem sortit ni del centre mèdic, potser fins i tot ell ens va sentir, li vaig dir al meu home: "tu ni cas d'això que ens ha dit, que jo penso seguir fent el que faig, perque al vespre no ve el pediatra a dormir a casa, el poso a dormir jo en jan, o sigui, que ja te n'estàs oblidant a la de JA"

i va néixer en guillem, que es despertava molt més a la nit, i que va tenir terrors nocturns en el seu moment, i ens vam relaxar en aquest sentit... si deixàvem que els nens dormissin amb nosaltres NO PASSAVA RES DOLENT, al contrari!!

al final, la norma en principi és que cadascú dorm al seu llit, però mooooltes vegades tenim visitants en plena nit i ens despertem 3 o 4 junts...

es veritat que si somnien segons què, de vegades t'emportes alguna patada i que hi ha dies que s'atravessen per dormir i nosaltres dormim a la punteta del llit, a punt de caure... però m'agrada molt moltíssim i no penso dir-los mai que no vinguin a dormir amb nosaltres

Així que seguint la classificació de la mamavaca, podria dir-vos que anem a cavall entre el grup 3 (per comoditat) i el 4 (ocasionalment), encara que potser som més del 3 :-)

1 comentari:

Luna. ha dit...

Hola! Nosaltres també hem tingut temporades que em dormit amb els nostres fills, i tant! i sense dubtar-ho!
Els pediatres no son els que han de aguantar el còlics dels nens a les nits, ni els que estan esgotats perquè en tens dos mes al devant!
Jo penso, que cada pare o mare fa el que creu que ha de fer en benefici del nen i en benefici seu.
Nosaltres tenim tres fills, de nou, quatre i dos anys i mig, no em tingut cap problema perquè dormin al seus respectius llits.
Pobrets, jo em poso al seu lloc i si tinc por o dolor no m,agradaria que em deixessin sola. Per les meves circumstancies personals, ja he passat una infància i una vida prou complicada com perquè els meus fills, per una opinió de un pediatra s,ho hagin de passar malament.
Un peto i m,agrada molt el blog!