Benvinguda

Lloca: (1) Femella d’aviram, especialment gallina, que cova i cria els polls. (2) Dona Grossa i estarrufada o voltada de criatures. (3) Persona que adopta una actitud protectora envers els altres.

Sigueu totes benvingudes al meu blog. M’ha costat molt d’arrancar però finalment he aconseguit inaugurar-lo, ara només espero que continuï amb més o menys intensitat tanmateix com les nostres vides!
I perquè "lloques"? Doncs perquè em sento plenament identificada amb la primera definició del terme, amb menys intensitat amb la segona i bastant amb la darrera. Tant el meu cercle d’amistats íntimes com amb el cercle de les mares de l’escola amb les que comparteixo molts moments de la rutina diària és sovint que adoptem aquesta postura de “lloques” i a partir d’aquí sorgeixen infinitat de converses que són les que m’agradaria anar deixant il.lustrades al meu humil blog.
Esteu per tant convidades (i convidats) a deixar els vostres comentaris!

24 de gener de 2011

traumes infantils: els cabells a la cara

ni un cabell a la cara, o sense serrell o amb un serrell ben curtet i de "quatre pels", un parell de clips a cada costat de la clenxa i una cua, o dues cuetes, o trenes, independentment de la mida del cabell, que no caigui ni un cabell a la cara, quina nosa!!!
la meva iaia ens pentinava cada matí i cada tarda. Era un ritual, abans de marxar cap a l'escola, ens asseiem en una cadira i ens deixàvem pentinar amb el pot de les gomes i clips a la ma.
encoloniades i enclenxinades, la meva germana i jo ens n'anavem cap a l'escola
Els dies de festa o alguna tarda com a super-premi, ens pentinava amb el cabell deixat anar... per a ella, això consistia en recollir igualment els cabells amb clips o una goma, deixant-ne uns quants fora de la cua, quina il·lusió!!!
Resultat: als meus gairebé quaranta anys em molesten els cabells a la cara que no us ho podeu imaginar, sempre porto una goma al canyell i uns clips a la butxaca, perque encara que surti amb un look suelto, al llarg del dia me l'he d'anar recollint...
No li dono la culpa a la meva iaiona, pobreta, a la meva germana la pentinava igual i ella es capaç d'anar amb les grenyes a la cara... però jo no...