traumes infantils: els cabells a la cara

ni un cabell a la cara, o sense serrell o amb un serrell ben curtet i de "quatre pels", un parell de clips a cada costat de la clenxa i una cua, o dues cuetes, o trenes, independentment de la mida del cabell, que no caigui ni un cabell a la cara, quina nosa!!!
la meva iaia ens pentinava cada matí i cada tarda. Era un ritual, abans de marxar cap a l'escola, ens asseiem en una cadira i ens deixàvem pentinar amb el pot de les gomes i clips a la ma.
encoloniades i enclenxinades, la meva germana i jo ens n'anavem cap a l'escola
Els dies de festa o alguna tarda com a super-premi, ens pentinava amb el cabell deixat anar... per a ella, això consistia en recollir igualment els cabells amb clips o una goma, deixant-ne uns quants fora de la cua, quina il·lusió!!!
Resultat: als meus gairebé quaranta anys em molesten els cabells a la cara que no us ho podeu imaginar, sempre porto una goma al canyell i uns clips a la butxaca, perque encara que surti amb un look suelto, al llarg del dia me l'he d'anar recollint...
No li dono la culpa a la meva iaiona, pobreta, a la meva germana la pentinava igual i ella es capaç d'anar amb les grenyes a la cara... però jo no...