Ja no som les mateixes.
Els nostres grans acaben aquest any. Mantenim el contacte però la intensitat no és la mateixa, perquè ens hem fet grans. Ells i nosaltres.
En aquests últims anys ens han passat moltes coses, una de les que ens han afectat més ha estat el canvi d’ubicació de l’escola. Ja no anem a Can Marchal, ja no ens veiem tant com abans.
Ens trobem a faltar, oi tant! però sempre cau algun sopar que ens fa recordar la pinya que érem i els tips de riure que ens hem arribat a fer.
I aquest bloc s’ha quedat en standby, no sé ben bé perquè... potser perquè l’empenta amb la que el vam començar ja no la tenim. I he cregut que havia de fer el mateix que vaig fer amb el rainbow a principi de curs, fer una entrada de passi-ho-bé i fins l'any que vé, una hora dels adéus, que mai no és un adéu per sempre...
Emocionada pel que vam tenir i encara tenim, encara que sigui dins dels nostres cors. Sabent que per molts anys que passin, aquell grup de mares de l'Angeleta Ferrer diran amb orgull que són unes lloques.
Contenta de saber que no només puc compartir amb vosaltres les bones estones, sino també les dolentes.
Una abraçada i fins sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada