Benvinguda

Lloca: (1) Femella d’aviram, especialment gallina, que cova i cria els polls. (2) Dona Grossa i estarrufada o voltada de criatures. (3) Persona que adopta una actitud protectora envers els altres.

Sigueu totes benvingudes al meu blog. M’ha costat molt d’arrancar però finalment he aconseguit inaugurar-lo, ara només espero que continuï amb més o menys intensitat tanmateix com les nostres vides!
I perquè "lloques"? Doncs perquè em sento plenament identificada amb la primera definició del terme, amb menys intensitat amb la segona i bastant amb la darrera. Tant el meu cercle d’amistats íntimes com amb el cercle de les mares de l’escola amb les que comparteixo molts moments de la rutina diària és sovint que adoptem aquesta postura de “lloques” i a partir d’aquí sorgeixen infinitat de converses que són les que m’agradaria anar deixant il.lustrades al meu humil blog.
Esteu per tant convidades (i convidats) a deixar els vostres comentaris!

14 de març del 2014

...per sempre lloques

Ja no som les mateixes.
Els nostres grans acaben aquest any. Mantenim el contacte però la intensitat no és la mateixa, perquè ens hem fet grans. Ells i nosaltres.
En aquests últims anys ens han passat moltes coses, una de les que ens han afectat més ha estat el canvi d’ubicació de l’escola. Ja no anem a Can Marchal, ja no ens veiem tant com abans.
Ens trobem a faltar, oi tant! però sempre cau algun sopar que ens fa recordar la pinya que érem i els tips de riure que ens hem arribat a fer.
I aquest bloc s’ha quedat en standby, no sé ben bé perquè... potser perquè l’empenta amb la que el vam començar ja no la tenim. I he cregut que havia de fer el mateix que vaig fer amb el rainbow a principi de curs, fer una entrada de passi-ho-bé i fins l'any que vé, una hora dels adéus, que mai no és un adéu per sempre...
Emocionada pel que vam tenir i encara tenim, encara que sigui dins dels nostres cors. Sabent que per molts anys que passin, aquell grup de mares de l'Angeleta Ferrer diran amb orgull que són unes lloques.
Contenta de saber que no només puc compartir amb vosaltres les bones estones, sino també les dolentes.
Una abraçada i fins sempre.