Els reis no em van portar mai la Barbie. Jo la demanava cada any, però ens portaven altres nines... fins i tot una vegada una clònica que es deia "Darling" i amb la que vam jugar molt... però la Barbie NO.
No he acabat d'entendre mai si era per un tema de pasta (probablement la Barbie valia més calers que qualsevol de les altres) però jo hagués acceptat un únic regal si era la ditxosa Barbie ... o si realment a la meva mare no li agradava la nina (que realment es lletja del copon) i per això no ens la comprava...
Us podeu imaginar amb el carinyo amb que em miro les Barbies, una barreja de nostàlgia i de com em podia agradar una cosa tan lletja?
A aquestes alçades no me'n compraré cap, ni tampoc als meus nens, perquè no me l'han demanada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada