Jo volia unes botes liles, altes, amb cremallera... les tenien a can Juypo... que boniques eren...Però jo anava d'uniforme i molt d'uniforme no eren... mama, compra'm aquestes botes tan boniques, pel dissabte i el diumenge siusplau siusplau siusplau....
La resposta va ser no... A canvi, la pataleta que li vaig montar enmig de la botiga, va ser memorable també (jijiji)
Encara me'n recordo, que boniques eren... liles, amb cremallera... moooolt boniques :-)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada