1 de setembre del 2010
sóc un Soooombiiiiiii, sóc un Soooombiiii
En Guillem estava jugant a l'estudi i jo feinejava a la cuina.
De cop i volta sento: "sóc un Sooombiiiiiii, sóc un Soooombiiii" i veig entrar a la cuina en Guillem totalment despullat amb la disfressa d'esquelet per sobre i amb les mans estirades, caminant talment com un zombie...
I jo que li dic... "i els zombies van despullats?"
"Si, clar!" - em contesta.
Encara ric quan hi penso..."sóc un Sooombiiiiiii, sóc un Soooombiiii"
De què lloquegem:
ocurrències dels polluelus
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada