Les lloques a la cursa InterSport 2010

Elles celebren l'11 de setembre corrent, clar que si!!!
Són unes campiones!!!

diada

Bon cop de Falç!!!

Núria - Setembre 2010

Diumenge 5, després d'anul·lar-lo i reprogramar-ho així com mil vegades, vam tornar a Núria.

Vam pujar a peu pel camí vell. La lloca amb el polluelo Jan i el marito amb el polluelo Guillem [primera vegada, tot un crack]. Ens vam reagrupar a dalt i vam fer dinar familiar: avis, tiets, cosins...

Després de 3 hores i mitja de pujada i més pujada, la vista del Santuari em va emocionar...

- mama sembla que ploris... mama perque plores??

- d'alegria Jan, que pensava que no tornaria a pujar mai més i ho he aconseguit!!!

He d'aclarir-vos que l'última vegada que havia pujat també vaig plorar (si, ja ho sé que sóc de llàgrima fàcil) però de lo malament que m'ho havia passat pujant. Vaig dir que no pujaria mai més... diumenge va ser un repte... i el vaig superar!!! Tornaré a pujar, segur!!!

i què més vaig fer a Núria... doncs anar en barca, jajaja que divertit!!!

i el més important i el que vaig fer primer de tot: anar a veure la Verge, posar-li un ciri i ficar el cap a l'olla, ara només ens farà falta fer els deures, jijijiji

traumes infantils: mai no he tingut una Barbie

Els reis no em van portar mai la Barbie. Jo la demanava cada any, però ens portaven altres nines... fins i tot una vegada una clònica que es deia "Darling" i amb la que vam jugar molt... però la Barbie NO.

No he acabat d'entendre mai si era per un tema de pasta (probablement la Barbie valia més calers que qualsevol de les altres) però jo hagués acceptat un únic regal si era la ditxosa Barbie ... o si realment a la meva mare no li agradava la nina (que realment es lletja del copon) i per això no ens la comprava...

Us podeu imaginar amb el carinyo amb que em miro les Barbies, una barreja de nostàlgia i de com em podia agradar una cosa tan lletja?

A aquestes alçades no me'n compraré cap, ni tampoc als meus nens, perquè no me l'han demanada.

PER MOLTS ANYS !!!!!

Aniversari lloquero ¡

Ep lloques ¡!!!que no se us passi, ahir un ocellet em va dir que la LLOCA MEI avui fa anys ¡!!

Que per molts anys ho puguem compartit totes plegades”””


KIKIRIKIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII

tornada a l'escola

Avui ens tornarem a veure!!!

recordeu que a la tarda podem pujar a les classes a veure la seño i el lloc on seuran els polluelos els primers dies :-)

pujada nocturna a Burriac

Lloques de mi corason, que bé que ens ho vam passar unes quantes lloques amb pollos i polluelos l'altre dia pujant a sopar a Burriac, vam suar la cansalada, van veure pondre el sol, ens vam menjar un picnic lloquero i vam baixar amb els lots i els frontals...

L'espectacle, im-pres-sio-nant!!!

Els nens s'ho van passar pipa i no van rondinar ni una vegada (que diferent si ho haguessim fet com a excursió unifamiliar...)

I al final vam cantar l'hora dels adéus, com sempre!!!

Ho repetirem, segur!!!, queda instaurada l'excursió de despedida de les vacances!!!!

el colmo de les vacances de la lloca (2)

Va 1 lloca a la Garrotxa i en un restaurant...
Es troba el pavo real, pavo real, viva la numerasiooooon
jajaja un altre especímen gallináceo per a la col·lecció!!!
jajajaja, pavo real, pavo real uhhhhhhh!!!

traumes infantils: el iogurt s'ha d'escalfar al bany maria

No us podeu imaginar lo realment asquerós que està un iogurt danone blanc calent... o tebi... es ASQUERÓS!!!! però en ple hivern o te'l menjaves així o no te'l menjaves, que et podies refredar si te'l prenies directament de la nevera...

Amb tot el carinyo del món, la meva mare ens escalfava els iogurets al bany maria (havien de ser naturals, això si!!! de gustos no perque tot eren colorants... a ca la iaia en menjavem de fruita -sense escalfar- però amb tropezones, perque de gustos no perque tot eren colorants). Sort en vam tenir de no viure la època microones... sort!!!

La màxima variació en temes iogurils, venia amb els de vidre (també blancs, com en deiem a casa dels naturals) destinats a dies de festa o a quan ens trobavem malament.

Resultat: Quan vam tenir una edat o ens vam rebelar o ella els va tastar (no recordo com es va produir el canvi a casa) ens els vam poder menjar directament de la nevera i vam començar a tastar-los tots... menys els de gustos perque tot eren colorants...

Us podeu imaginar que a casa meva, els meus nens mengen els iogurts directament de la nevera i del gust que volen (la fageda no hi posa colorants, je jejejeje) i natillas i actimel i petit suisse i iogurt liquid i cuajada i activia i el que siguiiiiiiiiii... la visita al supermercat inclou un apartat de veneració de la nevera de lactis

sóc un Soooombiiiiiii, sóc un Soooombiiii

En Guillem estava jugant a l'estudi i jo feinejava a la cuina.

De cop i volta sento: "sóc un Sooombiiiiiii, sóc un Soooombiiii" i veig entrar a la cuina en Guillem totalment despullat amb la disfressa d'esquelet per sobre i amb les mans estirades, caminant talment com un zombie...

I jo que li dic... "i els zombies van despullats?"

"Si, clar!" - em contesta.

Encara ric quan hi penso..."sóc un Sooombiiiiiii, sóc un Soooombiiii"

a.C i d.C

Avui la parida d'en Capde a Criatures.cat recull una idea que us volia comentar ja fa dies...

La vida dels que som pares es divideix en abans dels nens-a.N. (ell en diu abans de la criatura) i després dels nens-d.N. (o després de la criatura).

A part del canvi d'amics, ben pocs me'n queden dels que ja no en tinguin de nens, bàsicament perque gairebé tots han anat caient i tinc la sort d'haver-ne fet de nous, també amb nens, però quina sort d'haver-los trobat!!!

Doncs això, que a part del canvi d'amics que comenta en Capdevila, jo em trobo que la meva vida a.N. és borrosa, gairebé no me'n recordo d'aquell viatge a Andalusia o a Tunísia, dels caps-de-setmana ociosos tirats al sofà o de la meva vida laboral de 8 hores... en el meu cap només hi ha espai per a percentils, visites al pediatra (bo i que l'última me'n vaig oblidar!!!!), casals i casalets, excursions al zoo... Canvis de prioritats, suposo fan que la memòria limitada de què disposem es reorganitzi...

Què recordeu vosaltres de la vostra vida anterior a tenir fills??

agenda de setembre

l'agenda de setembre ja comença a tenir forma:

• 1 de setembre - inaugurem la temporada de córrer. Hem quedat com sempre a les 9 a l'escola. Després de l'entreno, farem un aquarius i parlarem de la lloco-samarreta que tenim en construcció...
  
• 11 de setembre - les més agosarades correran la cursa intersport, jo ja us dic que d'aquesta em rajo...
  
• 14 de setembre - inici dels tallers de gospel, jo ja estic aclarint la veu; doremifasol, cara de musssol
  
• 19 de setembre - cursa de la mercè, no pares, sigue sigue , aquesta si, que ja tenim xip!!!
  
• 26 de setembre - mataró camina per l'alzeihmer, us/ens animem?? a casa ens faria il·lusió fer-la tots, amb polluelos!!!, sé d'alguna lloca que l'ha feta/la vol fer... fem un grup gros???

em deixo algo??? ai si, que el 7 de setembre els nens tornen a cole... Recordeu a quina escola van, després de tants de dies?? jijiji encara he de fer l'ingrés a lagitana... a veure si no ens deixaran tornar...

• i finalment el 30 de setembre, primer dijous lloco de la temporada, com sempre al milk cafè!!!

Deu n'hi do el meset que se'ns presenta, eh!!! I lo millor de tot, que ens tornarem a veure habitualment!!! Apa, a passar-ho bé!!!

lloques teixint!!

una bona companyia, la llar de foc encesa, trufes de taronja (heu vist el plat de sobre la taula?, ja només en quedaven 3...), un ganxet i una mica de llana... què més es pot demanar?

quins dies tan bons que vam passar!

Benvolgut setembre ....

Benvolgut Setembre

No saps pas com t’he trobat a faltar..... siiiiiiiiii ja ho seeeeeeeeeeee, perdoooooooooona, fa quatre dies et vaig fer el salt amb el Sr Agost... però no és el mateix home... Ja saps que a tu t’estimo de debò i a ell només el faig servir per passar unes estonetes...... em perdones???
Jo et vull a tu, et necessito a tu.... tu em dones ordre, disciplina, hàbits, horaris, tranquil·litat, any rere any ... i fas aquella oloreta a goma milan, llapis de fusta i a bata emmidonada.........ummmmmmm
Ho confesso, no puc viure sense tu.... torna si us plau , torna.............

¡hola don pepito!

un vespre sopant, els nens s'arranquen a cantar...

- ¡Hola Don Pepito!

- ¡Hola Don José!

- ¿Pasó usted por mi casa?

- ¡Por su casa yo pasé!

- ¿Vio usted a mi abuela?

- ¡A su abuela yo la vi!

- ¡Adiós, Don Pepito!
- ¡Adiós, Don José!

com que no recorden ben bé la lletra, em demanen que els ajudi... total que acabem tots 3 cantant HOLA DON PEPITO a la terrassa mentre sopem...

D'on l'han treta, la cançó, ara que no hi ha escola? Jo vaig flipar!!!