tu tu tu pa

Diuen que quan aconseguim les coses deixen de ser desitjades... i l'any passat les japideis estàvem acostumades a les lliçons gospelianes del nostre admirat reberendu Ramon i varem deixar d'adorar-lo. Però aquest any només ens regala la seva presència un cop cada dos mesos... i aih! la cosa ha canviat. Dimarts en espera de la no cantada japiberdeituyu de les meves lloques japideis vaig tenir en canvi la lliçó de ritme i cant del nostre Ramon... i quin regal!! Si no pregunteu a la reina lloca Sònia que encara li fan mal els ulls de tant fixar-s'hi..... i és que quan aquell maestru s'aixeca del tamboret i es posa tocar el teclat enèrgicament i deixa anar els seus pu ru pa pu ru pa tu pa paaaaaaa aiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii s'esfumen els polluelus, els polls, i els kikirikis. Sagrada teràpia la dels dimarts cantar gospel i si no us ho creieu, veniu un dia i comproveu-ho !!

Japidei!