Jan - mama, quina és la coca de la Marjolein??
(nota: les coques de la Marjolein són famoses mundialment!!! són boniiiissssisiiiiimes!!!)
mama - aquesta [assenyalant-la]
Jan - vale, vaig a agafar-ne un tros perque a mi només m'agraden les de la marjolein
mama - ?¿?¿?¿ [snif snif]
després d'una estona apareix el pitufo
Guillem - mama, quina és la teva coca?
mama - [tota ufanosa, ara si que col·locarà la seva coca!!!] aquesta
Guillem - vale, era per no agafar-ne!!! [i agafa un tros de la del costat]
mama - ?¿?¿?¿ [snif snif]
nota1. la meva coca ERA comestible. com sempre. sujuru que era bona!!!
nota2. a mi també m'agraden molt les coques de la Marjolein. La molt pájara no ens en vol donar mai la recepta perquè no ens surtin igual :-)
1 comentari:
Són tan encantadors els fills, quan volen!!! Te'ls menjaries a petons... Deixem-ho amb te'ls menjaries. Per cert, que macos a la vostra escola fent pastissos.
Publica un comentari a l'entrada