dimarts al matí 8.00 am
amb un ull obert i l'altre tancat, vaig despertant els polluelos i els ajudo a vestir (bueno, reconec que en jan ja ho fa gairebé sol, però en guillem es deixa portar... era bo que la mama et vestís mmmm)
mentre en guillem té el seu minuti (minut que es queda vestit dins del llit, abans de llevar-se del tot i obrir els ulls) ajudo en jan amb la roba i les sabates...
Parlem:
- mama, ahir no vaig poder veure el crackòvia...
- com és?
- la iaia no em va deixar...
[ahir dilluns em van canviar l'assaig de gospel de dimarts pel dilluns, li agrada el crackòvia a en jan i si tot ha anat bé li acostumo a deixar veure, no vaig pensar a dir-li a la meva mare, enfin]
- doncs, podem mirar si ho trobem per Internet... de fet jo tampoc vaig poder veure els polseres vermelles
- la sèrie aquella dels nens calbs?
- si
[definició una mica extranya, però si]
- i perquè són calbs, mama?
- perquè tenen càncer
- i què és el càncer, mama?
[no recordo exactament què li he dit, alguna cosa així com que era una malaltia, que s'escampava com una taca pel cos i que el medicament que et donaven quan estaves malalt no era com el dalsy, era un medicament que feia que et caiguessin els cabells...]
- i perque li han de tallar la cama, al nen?
- perquè el càncer se li ha escampat i el medicament no ha fet prou efecte...
[fa una cara de patiment, en jan és una mica hipocondríac, no sé pas a qui es deu assemblar]
[pensa... ]
- i... els tornen a créixer els cabells?
- si, fill meu, quan estan curats, els tornen a créixer els cabells!
- ah, vale!
no sé si ho he fet prou bé, tot just eren les 8.00 del matí , jo ahir me'n vaig anar a dormir bastant tard i m'ha agafat desprevinguda, encara que dubto que mai estiguis prou previnguda per explicar-li a un nen de 8 anys què és el càncer i gràcies a Déu que només és una pregunta d'informació general... Amàlia, ho he fet prou bé?
me n'he anat a llevar en guillem del minuti...
bon dia pel dematí amors meus!!!
amb un ull obert i l'altre tancat, vaig despertant els polluelos i els ajudo a vestir (bueno, reconec que en jan ja ho fa gairebé sol, però en guillem es deixa portar... era bo que la mama et vestís mmmm)
mentre en guillem té el seu minuti (minut que es queda vestit dins del llit, abans de llevar-se del tot i obrir els ulls) ajudo en jan amb la roba i les sabates...
Parlem:
- mama, ahir no vaig poder veure el crackòvia...
- com és?
- la iaia no em va deixar...
[ahir dilluns em van canviar l'assaig de gospel de dimarts pel dilluns, li agrada el crackòvia a en jan i si tot ha anat bé li acostumo a deixar veure, no vaig pensar a dir-li a la meva mare, enfin]
- doncs, podem mirar si ho trobem per Internet... de fet jo tampoc vaig poder veure els polseres vermelles
- la sèrie aquella dels nens calbs?
- si
[definició una mica extranya, però si]
- i perquè són calbs, mama?
- perquè tenen càncer
- i què és el càncer, mama?
[no recordo exactament què li he dit, alguna cosa així com que era una malaltia, que s'escampava com una taca pel cos i que el medicament que et donaven quan estaves malalt no era com el dalsy, era un medicament que feia que et caiguessin els cabells...]
- i perque li han de tallar la cama, al nen?
- perquè el càncer se li ha escampat i el medicament no ha fet prou efecte...
[fa una cara de patiment, en jan és una mica hipocondríac, no sé pas a qui es deu assemblar]
[pensa... ]
- i... els tornen a créixer els cabells?
- si, fill meu, quan estan curats, els tornen a créixer els cabells!
- ah, vale!
no sé si ho he fet prou bé, tot just eren les 8.00 del matí , jo ahir me'n vaig anar a dormir bastant tard i m'ha agafat desprevinguda, encara que dubto que mai estiguis prou previnguda per explicar-li a un nen de 8 anys què és el càncer i gràcies a Déu que només és una pregunta d'informació general... Amàlia, ho he fet prou bé?
me n'he anat a llevar en guillem del minuti...
bon dia pel dematí amors meus!!!
1 comentari:
El meu de 8 no és el gran, sinó el mitjà, de manera que hi ha coses que fa potser una mica abans del que li tocaria. De seguida que vaig veure la sèrie, vaig saber que els nens l'havien de veure. La veiem a TV3 a la carta i junts, de manera que pugui ser al seu costat si tenen dubtes o preguntes. Ell també és una mica hipocondríac, però t'he de dir que tots dos estan enamorats dels polseres i penso que n'aprenem molt.
En resum, que el que li hagis explicat al Jan és perfecte, perquè segur que ho has fet amb cura i amb tot l'amor de mare i amb la teva característica simpatia. La informació és tan important i la desinformació tan perillosa!!!
Publica un comentari a l'entrada