21 d’octubre del 2010
traumes infantils: qui és bo per a trasnochar...
... és bo per a madrugar.
Aquesta cita no és de casa meva. Me l'ha deixada a la meva companya de feina, la Marta. A casa no teniem cita. Ens venia fet. Encara que arribessis a la matinada, l'hora tope per llevar-se un diumenge eren les 10. A les 10 es tocava diana.
De què lloquegem:
traumes infantils
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada