divendres tarda, preparant el sopar, arriba la tan temuda pregunta...
jan - mama, eh que els reis sou els pares?
mama (escurriendo el bulto i aprofitant que el polluelo petit està a la inopia) - ???? ja en parlarem després jan
[corto y cierro]
el poso a dormir i no treu el tema, jo tampoc. Bona nit.
Dissabte matí, torna a l'ataquerrr, no puedorr no puedorr,
jan - mama, ahir ens vam oblidar de parlar de lo dels reis
mama - ai si! i què volies saber??
jan - eh que els reis sou els pares??
mama - si, cuca, (buff quin pes m'he tret de sobre) els reis d'Orient eren molt vellets i quan va néixer el nen Jesús li van portar regals, però van veure que no podien arribar a tots els nens del món i per això els pares els ajudem i us fem regals en nom dels reis...
jan -[cara de si es que...]
mama - i qui t'ho ha dit això?
jan - no, si jo ja ho sabia...
mama - jan, qui t'ho ha dit això?
jan - en victor
mama - [grgrgrgrggrgrrrrrrrr a mi m'ho va dir la mariluz, encara me'n recordo!!!]
però escolta una cosa: Ara ja ets gran i has de guardar el secret, eh!! tu no li diguis a ningú i menys al tete, vale??
jan [sóc super-important] - vale!!!
Veurem el que dura....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada