14 d’octubre del 2010
traumes infantils: el pa de motlle
A casa, el pa de motlle havia de ser del Forn Maresme. I punto.
Ni bimbo ni bimba, ni panrico ni panrica, que diria la benvolguda mamadrama. Si vols pa de motlle, del Forn Maresme. Sense més explicacions ni aclariments.
Entenc que el pa fet a qualsevol forneria serà més bo (actualment Can Bastons, forever!!!), però un bimbo sempre et treu d'un apuro i joquesé...
No us podeu imaginar el carinyo amb que agafo un pa Bimbo del super... me'ls miro: amb corteza, sin corteza, amb corteza blanca... valoro les mides: el mitjà, el gran, el familiar... les dates de caducitat... que no se'm caduqui!!! es tot un ritual agafar-ne un i veure si és tou, ensumar-lo... realment estic pallá, perque el pa de motlle de can Bastons es mil vegades més bo i me'l menjo sense tanta parafernàlia...
Resultat: Els meus nens, mengen pa de motlle de totes marques i models. No he tornar a anar a compar al Forn Maresme.
De què lloquegem:
traumes infantils
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada