Al meu costat, una parella viatja amb la seva néta, penso que deuen anar al zoo...
En una estació hi ha 20 o 30 nens entre 3 i 5 anys, esperant-se per pujar al tramvia, de la mateixa edat que la nena que va amb els avis.
La nena se'ls mira.
Abans que pari el tren, la iaia li diu a la nena : "Mira de lo que te has salvado"
Salvado??? encara em trontolla la frase dins del cap Salvado??
Els nens, tots amb samarreta de color groc, pugen al tramvia i seuen a terra. Les monitores els vigilen, tots estan contents.
La nena se'ls mira seriosa... La iaia no deixa d'axuxar-la i fer-li petons, però ella no deixa de mirar-los...
No els puc dir res... Em fa més pena ella que els 30 nens que no s'han pogut salvar del casal, igual que els meus, aquest any jugaran, faran esport i aniran d'excursió... no crec que sigui tan dolent, no?
No puc deixar de pensar en què deuria estar pensant aquella nena...
I si l'any que ve els seus pares no tenen més remei que portar-la al casal, perque els avis no hi són, sigui pel que sigui?? Què li diran? Què dirà ella??
1 comentari:
El tramvia et dóna per molt... Un fort aplaudiment per totes les monitores i els monitors que acompanyen els nostres marrecs arreu i fan que els seus estius es facin curts i profitosos!!! I també pels avis i les àvies que no utilitzen el xantatge emocional...
Publica un comentari a l'entrada