passem per davant d'un noi que toca una espècie de flabiol, té un gos que l'acompanya [coneixeu la imatge, és el famós perroflauta...]
en jan se'l mira i em pregunta:
jan - mama, perquè tots aquests senyors (senyors!!) que toquen la flauta al carrer i demanen per menjar porten sempre un gos?
mama - doncs ho sé jan (de fet jo m'ho pregunto també) serà perque els faci companyia?
jan - però, si no tenen diners per menjar ells i n'han de demanar, no seria més fàcil que no tinguessin gos i així no haurien de comprar-los menjar, portar-lo al veterinari, les vacunes, etc.etc.
mama - doncs si, jan, tens tota la raó, seria el més coherent, si no tens diners ni per menjar tu, un gos és una responsabilitat que no hauries d'assumir...
jan - que raro...
mama - (orgullosament lloca) doncs si jan, és raro, però saps com se'n diu d'haver arribat a aquesta conclusió? Ser responsable!!! (un petó)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada