La vida dels que som pares es divideix en abans dels nens-a.N. (ell en diu abans de la criatura) i després dels nens-d.N. (o després de la criatura).
A part del canvi d'amics, ben pocs me'n queden dels que ja no en tinguin de nens, bàsicament perque gairebé tots han anat caient i tinc la sort d'haver-ne fet de nous, també amb nens, però quina sort d'haver-los trobat!!!
Doncs això, que a part del canvi d'amics que comenta en Capdevila, jo em trobo que la meva vida a.N. és borrosa, gairebé no me'n recordo d'aquell viatge a Andalusia o a Tunísia, dels caps-de-setmana ociosos tirats al sofà o de la meva vida laboral de 8 hores... en el meu cap només hi ha espai per a percentils, visites al pediatra (bo i que l'última me'n vaig oblidar!!!!), casals i casalets, excursions al zoo... Canvis de prioritats, suposo fan que la memòria limitada de què disposem es reorganitzi...
2 comentaris:
jo en tinc alguns de records.... tinc la capacitat d'esborrar el mals moments i deixar guardadets els bons... però no us els explicaré pq son massa... com us ho diria massa apc a poooooc a poca pooooooccccccccccc
jo en tinc alguns de records.... tinc la capacitat d'esborrar el mals moments i deixar guardadets els bons... però no us els explicaré pq son massa... com us ho diria massa apc a poooooc a poca pooooooccccccccccc
Publica un comentari a l'entrada