guillem - mama, talla'm el cervell, que em molesta!!!
mamaSònia - ?¿?¿?¿ ah! vale guillem, ara et tallo una mica el SERRELL per a que hi vegis millor
22 de març del 2010
18 de març del 2010
insomni
són les 2:34 a.m.
Em fico al llit després d'un sopar lloco. Hem celebrat els 40 anys de l'Eva amb una festa sorpresa al cava.
Quin tip de riure!!!
Tanco els ulls.
Els torno a obrir, com dues taronges.
Sònia! el cafè! per favor! com se t'acut demanar-te un cafè després de sopar!!!!
Clinc! els ulls oberts enmig de la foscor de la nit,
No tinc son, no tinc GENS de son...
el despertador no fa tic - tac perquè és digital, però els segons van passant un després de l'altre...
obro el llum, les 3:03
tanco el llum,
dono una volta, dono una altra volta...
com hem rigut!!!
obro el llum, les 3:32...
el despertador sonarà en 3 hores i segueixo despertaaaaaaaaaaaaaaa
no sé a quina hora m'he adormit, ni si m'he acabat d'adormir... la sensació és de no haver parat de donar voltes...
quina espessor aquest matí...
i a sobre dins del meu cap donaven volta mil idees, escriure aquest post, una cançó de mecano (ja sabeu com m'afecta a mi l'alcohol...), una idea per al proper sopar de 40...
pensava dormir en el bus, de camí a bcn, però el primer cafè del matí no m'ha deixat... he teixit una estoneta una nova idea.. es que no puc parar de barrinar!!!
Em fico al llit després d'un sopar lloco. Hem celebrat els 40 anys de l'Eva amb una festa sorpresa al cava.
Quin tip de riure!!!
Tanco els ulls.
Els torno a obrir, com dues taronges.
Sònia! el cafè! per favor! com se t'acut demanar-te un cafè després de sopar!!!!
Clinc! els ulls oberts enmig de la foscor de la nit,
No tinc son, no tinc GENS de son...
el despertador no fa tic - tac perquè és digital, però els segons van passant un després de l'altre...
obro el llum, les 3:03
tanco el llum,
dono una volta, dono una altra volta...
com hem rigut!!!
obro el llum, les 3:32...
el despertador sonarà en 3 hores i segueixo despertaaaaaaaaaaaaaaa
no sé a quina hora m'he adormit, ni si m'he acabat d'adormir... la sensació és de no haver parat de donar voltes...
quina espessor aquest matí...
i a sobre dins del meu cap donaven volta mil idees, escriure aquest post, una cançó de mecano (ja sabeu com m'afecta a mi l'alcohol...), una idea per al proper sopar de 40...
pensava dormir en el bus, de camí a bcn, però el primer cafè del matí no m'ha deixat... he teixit una estoneta una nova idea.. es que no puc parar de barrinar!!!
moraleja: no ens podem fer grans!
moraleja2: el proper carajillo de baileys, amb cafè descafeïnat please!!!
15 de març del 2010
una altra quarentona!!!
una altra gallina s'afegeix al club dels quaranta.
L'Eva H. de la comissió de festes, flabiolaire, galenetera, i que allà està sempre paloquenecessitis fa avui quaranta tacos!!!
Oh my god, quin mal d'esquena suportar tan pesada càrrega!!!
Que passis molt bon dia, quarentona!!! i nosaltres que poguem ser amigues
molts de petons de totes les lloques
L'Eva H. de la comissió de festes, flabiolaire, galenetera, i que allà està sempre paloquenecessitis fa avui quaranta tacos!!!
Oh my god, quin mal d'esquena suportar tan pesada càrrega!!!
Que passis molt bon dia, quarentona!!! i nosaltres que poguem ser amigues
molts de petons de totes les lloques
12 de març del 2010
el maraton man
Llegiu tota la entrevista aquí. A la contraportada de El Periódico de dijous 4 de març.Diu que va començar corrent 1 quilòmetre i mireu-lo...
Nosaltres no disposem de 4 hores diàries per anar a córrer, però farem el que podrem :-)
Fem salut!!
10 de març del 2010
¡Qué bonito ser mujer!
Que passeu un millor dia, estimades lloques :-)
¿Qué me decís del trauma que supone mirarte al espejo por la mañana y encontrarte con que ese Gremlin que te mira fijamente eres tú?
Te duchas, te vuelves a mirar, y decides que lo mejor va a ser darte una capa de Titanlux, a ver si aquello mejora. Y no, no mejora. Sigues siendo un Gremlin, pero así como churruscao.
Una vez churrascada, te diriges a despertar a tus niños. Aquí siempre ocurre algo.
Supongamos que el niño tiene fiebre. ¡¡¡Tú eres una mujer con recursos!!!
recurres a la súplica y suplicas a la suegra, que se quede con el niño hasta que llegue la canguro, a la canguro, que venga un poco antes para que se vaya la suegra, al cielo, que la seguridad social deje de comunicar, a la 'encantadora enfermera' que te dé cita tarde para no pedir permiso a tu jefe que te dé permiso porque la encantadora enfermera ha pasado de ti y entre súplica y súplica tú sigues trabajando, así como haciéndote la relajada.
Y al final del día, nunca antes, te llama tu ocupadísimo marido, y te pregunta ¿qué tal cariño?.
Cuando te oye rugir como un rinoceronte en celo, recuerda que el niño estaba enfermo y hace ver que no se le había olvidado y te cagas en 'to' lo que se menea.
Y sales corriendo al pediatra, y llegas por los pelos, y te dice lo del virus, y te manda no se qué medicina, y cuando llegas a la farmacia han cerrado, y llamas a tu marido y le suplicas que cuando salga de trabajar, si no le supone mucha molestia, se pase por una farmacia de guardia, y entonces él te dice 'no voy a poder, es que tengo una reunión', que yo creo que mi marido no vive, ¡¡se reúne!!
Y le matarías, pero por teléfono no puedes así que decides arrastrarte hasta la farmacia de guardia, y allí que llegas tú con todo colgando:
- al pequeño que le cuelgan los mocos, el mayor que se cuelga literalmente de tu manga
- de la sillita cuelga tu bolso, la bolsa del bebé, la bolsa de gimnasia, la bolsa del trabajo, y la mochila del mayor, que ya quisiera Pérez de Tudela, que yo creo que este niño no crece porque la mochila se lo impide.
Parecemos unos 'sin-techo'.
Entras en la farmacia y el espejo del fondo te enseña al Gremlin churruscao pero como a trozos porque el maquillaje también se ha 'descolgao' y te suda el bigote como una foca, y te la encuentras a ella, la SUPER-ORGANIZADA.
La super-organizada es esa mamá del colegio de tus hijos que siempre quisiste ser. Lleva a sus nenes a alemán, a judo, a pintura, al foníatra, a fútbol y a natación.
Y es de las que comen y no engordan, y es delgada.
Y en los cumpleaños del nene, lleva a toda su clase 'un güevo Kinder', que son tres deseos a la vez, y tu niño con su bolsa de sugus, que yo creo que le estoy creando un trauma, y además prepara la bechamel de las croquetas.
Yo hace tiempo que descongelo las famosas croquetas ¡que le den por culo a la bechamel!.
Y todo esto sin movérsele ni una de las siempre perfectas mechas; porque a este tipo de mujer no le crece el pelo. Yo creo que tampoco 'sudan', pero de esto no estoy segura.
Y tú que intentas recolocar todo lo que te cuelga, y ella y su perfecta hilera de dientes que te sonríe y te suelta:
'Chica, es que no te organizas, ¿por qué no pides reducción de jornada...?'
Aquí es donde le soltarías una leche por cada euro reducido por reducir tu jornada.
Superada la prueba, tus colgajos y tú regresáis a casa. La autoestima decidió quedarse en la farmacia.
Y bañas a los niños, haces los deberes del mayor, le das la medicina al pequeño, les preparas la cena, se la das y les acuestas y te tiras en el sofá.
Y para rematar el día, al cabo de un rato, llega tu marido a casa con cara de agotamiento y te dice que no ha parado en todo el día de reunión en reunión en la oficina (ha tenido tres reuniones) y que ha tenido que comer con los compañeros en un restaurante de aúpa y te pregunta 'que qué hay de cena' y que si no te importa preparar a ti la mesa porque él está muy cansado.
Y ni siquiera te pregunta por el niño, tu trabajo, la suegra, la canguro, el jefe, la enfermera, el médico, la farmacéutica y la super-organizada, y remata diciendo que 'vaya pinta de Gremlin churruscada que tienes con el maquillaje descolocado'; que 'a ver si te cuidas un poco, con la cantidad de tiempo libre que tienes'.
Y al encender la tele aparece otra super-organizada que te dice:
'Ausonia, hoy me gusta ser mujer'.
¿¿¿???
Te duchas, te vuelves a mirar, y decides que lo mejor va a ser darte una capa de Titanlux, a ver si aquello mejora. Y no, no mejora. Sigues siendo un Gremlin, pero así como churruscao.
Una vez churrascada, te diriges a despertar a tus niños. Aquí siempre ocurre algo.
Supongamos que el niño tiene fiebre. ¡¡¡Tú eres una mujer con recursos!!!
recurres a la súplica y suplicas a la suegra, que se quede con el niño hasta que llegue la canguro, a la canguro, que venga un poco antes para que se vaya la suegra, al cielo, que la seguridad social deje de comunicar, a la 'encantadora enfermera' que te dé cita tarde para no pedir permiso a tu jefe que te dé permiso porque la encantadora enfermera ha pasado de ti y entre súplica y súplica tú sigues trabajando, así como haciéndote la relajada.
Y al final del día, nunca antes, te llama tu ocupadísimo marido, y te pregunta ¿qué tal cariño?.
Cuando te oye rugir como un rinoceronte en celo, recuerda que el niño estaba enfermo y hace ver que no se le había olvidado y te cagas en 'to' lo que se menea.
Y sales corriendo al pediatra, y llegas por los pelos, y te dice lo del virus, y te manda no se qué medicina, y cuando llegas a la farmacia han cerrado, y llamas a tu marido y le suplicas que cuando salga de trabajar, si no le supone mucha molestia, se pase por una farmacia de guardia, y entonces él te dice 'no voy a poder, es que tengo una reunión', que yo creo que mi marido no vive, ¡¡se reúne!!
Y le matarías, pero por teléfono no puedes así que decides arrastrarte hasta la farmacia de guardia, y allí que llegas tú con todo colgando:
- al pequeño que le cuelgan los mocos, el mayor que se cuelga literalmente de tu manga
- de la sillita cuelga tu bolso, la bolsa del bebé, la bolsa de gimnasia, la bolsa del trabajo, y la mochila del mayor, que ya quisiera Pérez de Tudela, que yo creo que este niño no crece porque la mochila se lo impide.
Parecemos unos 'sin-techo'.
Entras en la farmacia y el espejo del fondo te enseña al Gremlin churruscao pero como a trozos porque el maquillaje también se ha 'descolgao' y te suda el bigote como una foca, y te la encuentras a ella, la SUPER-ORGANIZADA.
La super-organizada es esa mamá del colegio de tus hijos que siempre quisiste ser. Lleva a sus nenes a alemán, a judo, a pintura, al foníatra, a fútbol y a natación.
Y es de las que comen y no engordan, y es delgada.
Y en los cumpleaños del nene, lleva a toda su clase 'un güevo Kinder', que son tres deseos a la vez, y tu niño con su bolsa de sugus, que yo creo que le estoy creando un trauma, y además prepara la bechamel de las croquetas.
Yo hace tiempo que descongelo las famosas croquetas ¡que le den por culo a la bechamel!.
Y todo esto sin movérsele ni una de las siempre perfectas mechas; porque a este tipo de mujer no le crece el pelo. Yo creo que tampoco 'sudan', pero de esto no estoy segura.
Y tú que intentas recolocar todo lo que te cuelga, y ella y su perfecta hilera de dientes que te sonríe y te suelta:
'Chica, es que no te organizas, ¿por qué no pides reducción de jornada...?'
Aquí es donde le soltarías una leche por cada euro reducido por reducir tu jornada.
Superada la prueba, tus colgajos y tú regresáis a casa. La autoestima decidió quedarse en la farmacia.
Y bañas a los niños, haces los deberes del mayor, le das la medicina al pequeño, les preparas la cena, se la das y les acuestas y te tiras en el sofá.
Y para rematar el día, al cabo de un rato, llega tu marido a casa con cara de agotamiento y te dice que no ha parado en todo el día de reunión en reunión en la oficina (ha tenido tres reuniones) y que ha tenido que comer con los compañeros en un restaurante de aúpa y te pregunta 'que qué hay de cena' y que si no te importa preparar a ti la mesa porque él está muy cansado.
Y ni siquiera te pregunta por el niño, tu trabajo, la suegra, la canguro, el jefe, la enfermera, el médico, la farmacéutica y la super-organizada, y remata diciendo que 'vaya pinta de Gremlin churruscada que tienes con el maquillaje descolocado'; que 'a ver si te cuidas un poco, con la cantidad de tiempo libre que tienes'.
Y al encender la tele aparece otra super-organizada que te dice:
'Ausonia, hoy me gusta ser mujer'.
¿¿¿???
8 de març del 2010
5 de març del 2010
aprepareu-vos bombers!!! venen les lloques!!!
sonieta - soc una boja descerebrada. ja m'he apuntat i tindré cordons vermells :-)
marta - Nenes, jo també sóc una boja descerebrada com la Sònia, també m'he apuntat. QUI S'APUNTA A CÓRRER AQUEST DIUMENGE AL MATÍ??????
marta - Nenes, jo també sóc una boja descerebrada com la Sònia, també m'he apuntat. QUI S'APUNTA A CÓRRER AQUEST DIUMENGE AL MATÍ??????
irene - Nenes, Com a bona lloca boja, també m’he inscrit a la cursa. M’apunto a córrer aquest diumenge.
virgi - I ja va una altra lloca apuntada a la cursa dels bombers!! Jo el cap de setmana sóc fora però entrenaré. Suprumetu!! Seguim entrenant dimecres.
roser - Lloques, Jo també estic inscrita!!!! Quina bogeria! Podré començar a entrenar a l’abril, dues setmanes abans del gran XOU. Ni que sigui caminant, no em perdo l’espectacle, mmmmmmmmmmmmm!!! Per veure el cos de bombers d’apropet!! Allà anem bombers!!!!Qui més s’anima?? Au vinga, animeu-vos...
23 de febrer del 2010
canvi de dia sopar lloquero
nenes!!!
que se'ns ha tirat el temps a sobre!!! ja som a finals de febrer i dijous és l'últim dijous de mes..
com a organitzadora-lianta d'aquest tipu d'eventos m'han anat arribant mails preguntant sobre el tema i sembla que no va bé a tothom o sigui que traslladem el dijous 25 al 4 de març amb el següent ordre del dia:
- organitzar sopar lloquero + farra, un d'aquells que quedem a les 10 de la nit i després hauriem d'anar a BALLAR o KARAOKE o etc etc i al final anem a fer una birra al c. fray luis, menos es nada...
- organitzar picnic del corredor, sembla que l'11 d'abril es va perfilant guanyador a l'espera d'aportacions d'ultima hora
- tafaneries varies ( xx incloses) (lloca, lloca, llooooooocaaaaa)
- cursa de Bombers
- torn obert de paraula jajjaja
confirmeu assistència amb un comentari o un mail, ja sabeu, i si penseu fer bocata o només beguda
11 de febrer del 2010
El carro de les truites
Cada dijous llarder, des de fa 10 anys, la Hermandà de la Juliana Llardera i la Semproniana Llardosa surt als carrers de Mataró a fer el tradicional repartiment de truites que s'escau en tan greixosa diada.
Cada dijous gras, mengem botifarra d'ou, truita i bevem vi dels cellers de les nostres patrones, Santa Juliana i Santa Semproniana.
Mentre acompanyem el carro de les truites i mengem i bevem, ballem al ritme de les gralles i les caixes.
El carro es va parant i convida als vianants a menjar i beure.
Aquest anys feia molt fred, però ens ho hem passat molt bé, una altra vegada.
Que per molts anys, puguem acompanyar la hermandà de la Juliana Llardera i la Semproniana Llardosa en un acte tan insòlit i divertit.
ps. a Barcelona flipen!!! quan els explico aquestes coses que fem a Mataró :-)
dormiu amb els vostres fills?
Fa uns dies vaig tenir un moment d'insomni.
De tant en tant em passa, sóc especialista en el tema: em desperto -em desperten- a una hora intempestiva (avui era un quart de tres), consolo el nen que plora, em torno a ficar al llit i em queden els ulls esbatanats "clinc" dues taronges en la negra nit...
volta per aquí volta per allà...
em dona per pensar i llavors ja no hi ha qui dormi en una bona estona...
aquella nit em va donar per pensar en aquest post de la mama vaca sobre collitar (es deu dir així en català el famós "colecho"???, qualsevol ho pregunta, és una paraula i una acció maleïda!!!)
sembla que dormir amb el teu fill sigui alguna cosa pitjor que anar-te'n de copes amb el mateix satanàs JOLINESSSSSS
Bueno, us explico la meva experiència/opinió al respecte:
Quan en jan va néixer (ara té 7 anys) el vam tenir en un moises al nostre costat del llit (no ben bé en sidecar, però gairebé) fins els 6 mesos que ja no hi cabia i el vam posar en el seu bressolet a la seva habitació.
En jan no ha tingut mai problemes de dormir, quan era bebé i encara mamava, es despertava cada 3 hores, però entre hores dormia com un liró en el seu moisès o llitet.
Molt esporàdicament, si estava malalt o després de l'última presa de la nit, me'l quedava al llit gros, mmmm quin gustin tenir-lo tant a la voreta, enmig dels pares, però no ho feiem gaire,NOOOOOOOOOOO ja que algú ens havia dit que s'hi podia acostumar... (¿?!¿?!¿!?)
Abans de néixer en guillem, vam canviar de casa i en jan va tenir una fase de por: tenia por de dormir sol a la seva habitació nova, tenia por dels monstres de sota el llit, tenia por de TOT i volia dormir en el nostre llit i jo, que en aquells moments ja tenia una panxa grossa grossa i poques ganes de discutir a l'hora d'anar-nos-en al llit, em ficava amb ell un quartet d'hora fins que s'adormia. Era molt millor això més gratificant i molt més ràpid, que anar amunt i avall de les escales mamaaaaaaa mamaaaaaaaaaaa, vinga a dormir!!! mamaaaaaaaaa mamamaaaaaaaaaaaa, jan a dormiiiiiiiiiir
quan ja dormia i nosaltres anavem al llit, el traspassàvem al seu llit i seguia dormint tan panxo
En una visita al pediatra, de total confiança en tots els sentits, al meu home se li va ocórrer explicar-li el que fèiem... oh my god!!! no us podeu imaginar la cara que ens va fer!!! ni que li haguessim dit que el deixavem a dormir a la terrassa en ple hivern, ni que li haguessim dit que el maltractàvem... que no que no que no, que el nen havia de dormir sol!!!
Quan vam sortir per la porta del pediatra, no haviem sortit ni del centre mèdic, potser fins i tot ell ens va sentir, li vaig dir al meu home: "tu ni cas d'això que ens ha dit, que jo penso seguir fent el que faig, perque al vespre no ve el pediatra a dormir a casa, el poso a dormir jo en jan, o sigui, que ja te n'estàs oblidant a la de JA"
i va néixer en guillem, que es despertava molt més a la nit, i que va tenir terrors nocturns en el seu moment, i ens vam relaxar en aquest sentit... si deixàvem que els nens dormissin amb nosaltres NO PASSAVA RES DOLENT, al contrari!!
al final, la norma en principi és que cadascú dorm al seu llit, però mooooltes vegades tenim visitants en plena nit i ens despertem 3 o 4 junts...
es veritat que si somnien segons què, de vegades t'emportes alguna patada i que hi ha dies que s'atravessen per dormir i nosaltres dormim a la punteta del llit, a punt de caure... però m'agrada molt moltíssim i no penso dir-los mai que no vinguin a dormir amb nosaltres
Així que seguint la classificació de la mamavaca, podria dir-vos que anem a cavall entre el grup 3 (per comoditat) i el 4 (ocasionalment), encara que potser som més del 3 :-)
De tant en tant em passa, sóc especialista en el tema: em desperto -em desperten- a una hora intempestiva (avui era un quart de tres), consolo el nen que plora, em torno a ficar al llit i em queden els ulls esbatanats "clinc" dues taronges en la negra nit...
volta per aquí volta per allà...
em dona per pensar i llavors ja no hi ha qui dormi en una bona estona...
aquella nit em va donar per pensar en aquest post de la mama vaca sobre collitar (es deu dir així en català el famós "colecho"???, qualsevol ho pregunta, és una paraula i una acció maleïda!!!)
sembla que dormir amb el teu fill sigui alguna cosa pitjor que anar-te'n de copes amb el mateix satanàs JOLINESSSSSS
Bueno, us explico la meva experiència/opinió al respecte:
Quan en jan va néixer (ara té 7 anys) el vam tenir en un moises al nostre costat del llit (no ben bé en sidecar, però gairebé) fins els 6 mesos que ja no hi cabia i el vam posar en el seu bressolet a la seva habitació.
En jan no ha tingut mai problemes de dormir, quan era bebé i encara mamava, es despertava cada 3 hores, però entre hores dormia com un liró en el seu moisès o llitet.
Molt esporàdicament, si estava malalt o després de l'última presa de la nit, me'l quedava al llit gros, mmmm quin gustin tenir-lo tant a la voreta, enmig dels pares, però no ho feiem gaire,NOOOOOOOOOOO ja que algú ens havia dit que s'hi podia acostumar... (¿?!¿?!¿!?)
Abans de néixer en guillem, vam canviar de casa i en jan va tenir una fase de por: tenia por de dormir sol a la seva habitació nova, tenia por dels monstres de sota el llit, tenia por de TOT i volia dormir en el nostre llit i jo, que en aquells moments ja tenia una panxa grossa grossa i poques ganes de discutir a l'hora d'anar-nos-en al llit, em ficava amb ell un quartet d'hora fins que s'adormia. Era molt millor això més gratificant i molt més ràpid, que anar amunt i avall de les escales mamaaaaaaa mamaaaaaaaaaaa, vinga a dormir!!! mamaaaaaaaaa mamamaaaaaaaaaaaa, jan a dormiiiiiiiiiir
quan ja dormia i nosaltres anavem al llit, el traspassàvem al seu llit i seguia dormint tan panxo
En una visita al pediatra, de total confiança en tots els sentits, al meu home se li va ocórrer explicar-li el que fèiem... oh my god!!! no us podeu imaginar la cara que ens va fer!!! ni que li haguessim dit que el deixavem a dormir a la terrassa en ple hivern, ni que li haguessim dit que el maltractàvem... que no que no que no, que el nen havia de dormir sol!!!
Quan vam sortir per la porta del pediatra, no haviem sortit ni del centre mèdic, potser fins i tot ell ens va sentir, li vaig dir al meu home: "tu ni cas d'això que ens ha dit, que jo penso seguir fent el que faig, perque al vespre no ve el pediatra a dormir a casa, el poso a dormir jo en jan, o sigui, que ja te n'estàs oblidant a la de JA"
i va néixer en guillem, que es despertava molt més a la nit, i que va tenir terrors nocturns en el seu moment, i ens vam relaxar en aquest sentit... si deixàvem que els nens dormissin amb nosaltres NO PASSAVA RES DOLENT, al contrari!!
al final, la norma en principi és que cadascú dorm al seu llit, però mooooltes vegades tenim visitants en plena nit i ens despertem 3 o 4 junts...
es veritat que si somnien segons què, de vegades t'emportes alguna patada i que hi ha dies que s'atravessen per dormir i nosaltres dormim a la punteta del llit, a punt de caure... però m'agrada molt moltíssim i no penso dir-los mai que no vinguin a dormir amb nosaltres
Així que seguint la classificació de la mamavaca, podria dir-vos que anem a cavall entre el grup 3 (per comoditat) i el 4 (ocasionalment), encara que potser som més del 3 :-)
10 de febrer del 2010
Quedades lloco-carnestoltístiques 2010
Dijous llarder, primera quedada, des de les set de la tarda a la pl. Sta. Maria, acompanyem el carro de les truites, baixant per la riera, menjant truita i botifarra d'ou mmmmmmmmmm
Dissabte, segona quedada, a 2/4 de cinc de la tarda, a la pl. de l'Ajuntament, que venen els vatua l'olla, ballem una mica, riem amb les disfresses de cadascú i ens n'anem cap a la rua.
Final de festa, uns bocates al casal!!!
I qui no en tingui prou, tercera quedada, diumenge a les 12 del migdia, ball infantil a la pl. Sta. Anna....
Quan arriba en Carnestoltes tots sortim a passejar
ens posem una disfressa per saltar, cantar i ballar
tiroliro tiroliro tiroliro tirolaaaaaaaaaaaaa
Quan arriba en Carnestoltes tots sortim a passejar
Les lloques a la mitja de Granollers (2)
Aquí ens teniu a l'arribada.
Les lloques + la lianta pata xunga + unes amigachas que ens vam trobar...
bonic el lletrero eh!!!
ps. el que s'arriba a fer per una ampolla de kh7!!!
Les lloques + la lianta pata xunga + unes amigachas que ens vam trobar...
bonic el lletrero eh!!!
ps. el que s'arriba a fer per una ampolla de kh7!!!
Les lloques a la mitja de Granollers
Si, si, diumenge feia fred, però ens vam abrigar, i a córrer s'ha dit!!!
Aquí ens teniu a les agosarades, abans de sortir :-)
ps. No vam córrer la mitja, només el quart, però i lo bé que ens ho vam passar..
Aquí ens teniu a les agosarades, abans de sortir :-)
ps. No vam córrer la mitja, només el quart, però i lo bé que ens ho vam passar..
2 de febrer del 2010
GRÀCIES LLOQUES MEVES !!
HA ESTAT UN BON ANIVERSARI I M'HA FET MOLTA IL.LUSIÓ QUE TOTES EM FELICITESSIU !!
EL MEU DESSITG ES PODER SERGUIR CELEBRANT ANIVERSARIS O EL QUE FACI FALTA AMB TOTES VOSALTRES FINS QUE QUE LES PLOMES SE'NS CAIGUIN , LES CRESTES S'ENS ARRUGUIN I PER DESCOMPTAT JA NO PONEM OUS SI NÓ MOLTS JO JO JI JIS I JUA JUA JUA JUAS...
PETONASSOS LLOQUEROS !!
1 de febrer del 2010
40 i què???
avui més que mai aquesta etiqueta té tot el sentit.
La lloca Carme, instigadora d'aquest blog fa quaranta tacos!!!
Oh my god, quin mal d'esquena suportar tan pesada càrrega!!!
Que passis molt bon dia, quarentona!!! i nosaltres que poguem ser amigues
molts de petons de totes les lloques
La lloca Carme, instigadora d'aquest blog fa quaranta tacos!!!
Oh my god, quin mal d'esquena suportar tan pesada càrrega!!!
Que passis molt bon dia, quarentona!!! i nosaltres que poguem ser amigues
molts de petons de totes les lloques
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
