Em fico al llit després d'un sopar lloco. Hem celebrat els 40 anys de l'Eva amb una festa sorpresa al cava.
Quin tip de riure!!!
Tanco els ulls.
Els torno a obrir, com dues taronges.
Sònia! el cafè! per favor! com se t'acut demanar-te un cafè després de sopar!!!!
Clinc! els ulls oberts enmig de la foscor de la nit,
No tinc son, no tinc GENS de son...
el despertador no fa tic - tac perquè és digital, però els segons van passant un després de l'altre...
obro el llum, les 3:03
tanco el llum,
dono una volta, dono una altra volta...
com hem rigut!!!
obro el llum, les 3:32...
el despertador sonarà en 3 hores i segueixo despertaaaaaaaaaaaaaaa
no sé a quina hora m'he adormit, ni si m'he acabat d'adormir... la sensació és de no haver parat de donar voltes...
quina espessor aquest matí...
i a sobre dins del meu cap donaven volta mil idees, escriure aquest post, una cançó de mecano (ja sabeu com m'afecta a mi l'alcohol...), una idea per al proper sopar de 40...
pensava dormir en el bus, de camí a bcn, però el primer cafè del matí no m'ha deixat... he teixit una estoneta una nova idea.. es que no puc parar de barrinar!!!
moraleja: no ens podem fer grans!
moraleja2: el proper carajillo de baileys, amb cafè descafeïnat please!!!
1 comentari:
kikiriki del pollastre Bernat, com us ho munteu jajajaja
el carajillo de baileys mel prenc cada dijous nit despres de basket i dormo com un bebé.
Apa sònia quines farres, jaja el dissabte apreparet.
Publica un comentari a l'entrada