tenim a la lloca Roser amb la pota ranca!!!

L'operació va anar bé, ara està fent rehabilitació i de maruja total

Clar que si, disfruta la baixa tot el que puguis!!!

tornem a la rutina

ahir vam començar els dimecres marxosos (o sigui que anem a correr una altra vegada pel passeig marítim)

i per petició popular... l'últim dijous de mes haurien de tornar els dijous llocos... què??? quedem el proper 28?? a les 20:30?? al milk café??

Despentinem-nos!!!!

Hoy he aprendido que hay que dejar que la vida te despeine, por eso he decidido disfrutar la vida con mayor intensidad… El mundo está loco.. Definitivamente loco… Lo rico, engorda. Lo lindo sale caro. El sol que ilumina tu rostro arruga. Y lo realmente bueno de esta vida, despeina…

- Hacer el amor, despeina

- Reírte a carcajadas, despeina...

- Viajar, volar, correr, meterte en el mar, despeina

- Quitarte la ropa, despeina

- Besar a la persona que amas, despeina

- Jugar, despeina

- Cantar hasta que te quedes sin aire, despeina

- Bailar hasta que dudes si fue buena idea ponerte tacones altos esa noche, te deja el pelo irreconocible…

Así que como siempre cada vez que nos veamos yo voy a estar con el cabello despeinado…

Sin embargo, no tengas duda de que estaré pasando por el momento más feliz de mi vida. Es ley de vida: siempre va a estar más despeinada la mujer que elija ir en el primer carrito de la montaña rusa, que la que elija no subirse.

Puede ser que me sienta tentado a ser una mujer impecable, peinada y planchadita por dentro y por fuera. El aviso clasificado de este mundo exige buena presencia: Péinate, ponte, sácate, cómprate, corre, adelgaza, come sano, camina derechita, ponte seria…

Y quizá debería seguir las instrucciones pero ¿cuando me van a dar la orden de ser feliz? Acaso no se dan cuenta que para lucir linda, me debo de sentir linda… ¡La persona más linda que puedo ser!

Lo único que realmente importa es que al mirarme al espejo, vea a la mujer que debo ser. Por eso mi recomendación a todas las mujeres: Entrégate, Come rico, Besa, Abraza, Haz el amor, Baila, Enamórate, Relájate, Viaja, Salta, Acuéstate tarde, Levántate temprano, Corre, Vuela, Canta, Ponte linda, Ponte cómoda, Admira el paisaje, Disfruta, y sobre todo, deja que la vida te despeine!!!!

Lo peor que puede pasarte es que, sonriendo frente al espejo, te tengas que volver a peinar.
SUERTE Y QUE DISFRUTES...

Copiat del blog de la tina, amb el seu permís.

Classe de geografia

mamaSonia - a la Península Ibèrica hi ha Portugal, hi ha Espanya, hi ha Andorra, que és petit com un formatge de bola... a més en aquest cantó d'aquí (dibuixant) hi ha Catalunya...

jan - la península ibèrica és allà on viuen els porcs?

mamaSonia - ¿?¿?¿?¿ (reacció ràpida) Ah! els porcs ibèrics? dels que se'n fa el pernil de "bellota"?

jan - si (amb cara, de clar, pos que t'estaves imaginant?)

mamaSònia - si, clar, en una part de la península ibèrica hi viuen els porcs ibèrics

els reis són els pares?¿?¿?

pregunta fatídica a la que ens anem acostat irremeiablement...

diria que aquest any encara colarà, però el dia D arribarà el dia menys pensat...

us deixo aquests 3 links:

• Papá, ¿por qué solo tengo dos regalos?


• Los tres deseos de los Reyes Magos - a mi m'ha agradat especialment aquesta...


• ¡Shsssss! Te voy a contar un secreto sobre los Reyes Magos...

Són les 3 propostes de "com dir-ho" que han guanyat un concurs que organitzava el web solohijos.com sobre el tema: ¿Quiénes son en realidad los Reyes Magos?

És una pàgina molt interessant, us recomano que us subscrigueu a la newsletter.

escrivim la carta als Reis??

Queridos Reyes Magos:

Les escribo esta carta con un lápiz rojo de mi hijo, en el dorso de un recibo, sentada al lado de la lavadora entre un lavado y otro, y quien sabe cuando volveré a tener un poco de tiempo libre en los próximos 18 años.

He sido una buena madre durante todo el año.

He alimentado, aseado y cuidado a mis hijos todos los días.

He visitado al pediatra muchas más veces de lo que he visitado a mi propio médico aún encontrándome mal.

He vendido sesenta y dos papeletas de lotería de navidad del futbol de mi hijo, he cambiado cromos, comprado chuches.....

Llevo a mis hijos al cole, a las actividades extraescolares, les ayudo con los deberes, a preparar los exámenes, juego con ellos, les llevo al parque con sus amigos, a montar en bicicleta y patinar...

Recojo y ordeno su habitación, que queda como una leonera tras pasar por ellos allí un ratito, es increíble cómo se trasladan los juguetes de las estanterías al suelo porque ¡ninguno los ha cogido!!.

Les preparo la ropa, sus mochilas, el almuerzo para el recreo... para que todo esté listo y no les falte nada...

En fin, me esfuerzo en hacer que su vida sea lo más feliz posible, sin problemas ni preocupaciones.

Pensaba que quizás, visto que no les he pedido nunca nada, este año podrían traerme algunas cositas...

Aquí tienen mis deseos:

Me gustaría una barriga plana, de esas de las artistas de Hollywood, unos brazos que no dolieran y fueran lo suficientemente fuertes como para apartar a mi hijo del estante de las golosinas, mientras hace una rabieta en medio del supermercado.

También quisiera una cintura, ya que en algún sitio perdí la que tenía, hacia el séptimo mes de mi último embarazo.

También me gustarían unos cristales y paredes resistentes a las huellas y a las pintadas, un rinconcito secreto donde poderme esconder para hablar por teléfono.

En el aspecto práctico, quisiera una muñeca que hable y diga, "Sí, Mamá" para ayudarme en mi autoestima como madre, así como dos niños que no peleen, y tres pares de vaqueros que se abrochen sin necesidad de tanta fuerza.

También me gustaría una voz nueva, ya que mi voz parece estar fuera del alcance auditivo de mis hijos ya que por mucho que me esfuerce no parece que me escuchen.

Sería maravilloso si consiguiera que mis hijos ayudaran en casa sin necesidad de pedir un premio a cambio.

Si fuera tarde para encontrar todo esto, quisiera al menos el tiempo suficiente para mí, para cepillarme los dientes, peinarme decentemente, para maquillarme, ir de tiendas a la sección femenina y no sólo a la infantil.

Tiempo para tener el lujo de sentarme y comer la comida caliente, y no fría o sin que tenga que comerla antes o después de que mi familia cene. Me gustaría experimentar, qué se siente durmiendo una noche entera del tirón, sin interrupciones de ninguna clase...

Bueno, Queridos Reyes, la alarma de la secadora me indica que ha terminado su ciclo y mi hijo se ha dado cuenta que estoy aquí encerrada. Creo que quiere que le devuelva su lápiz. Que tengan un buen viaje y recuerden sacarse el polvo de sus sandalias antes de entrar. Pueden comerse las galletas que les dejamos en la mesa, pero cuidado con echar migas a la alfombra. Con cariño......

MAMA!!

P.D. Ah!... otra cosa, pueden anular todos mis deseos con tal de que hagan que mis hijos crezcan felices, sanos y se conviertan en personas de bien.

aquest any, els reis ja m'han avançat una part del regal... les meves amigues lloques em donen una estoneta d'aquesta pau tan necessària!!! gràcies wapes!!!
p.d. m'encanta la p.d. de la carta!!! i es que sóc una lloca total!!!

Quan somrius...

nenes, anem practicant que la cançoneta és difícil i hem de quedar bé davant dels nostres polls i demés família lloquera...

Quan somrius

Ara que la nit s'ha fet més llarga
Ara que les fulles ballen danses al racó
Ara que els carrers estan de festa
Avui que la fred du tants records.

Ara que sobren les paraules
Ara que el vent bufa tant fort
Avui que no em fa falta veure't, ni tan sols parlar
Per saber que estàs al meu costat

És Nadal al meu cor
Quan somrius content de veure'm
Quan la nit es fa més freda
Quan t'abraces al meu cos
I les llums de colors
M'il·luminen nit i dia
Les encens amb el somriure
Quan em parles amb el cor.

És el buit que deixes quan t'aixeques
És el buit que es fa a casa quan no hi ha ningú
Són petits detalls tot el que em queda
Com queda al jersei un cabell llarg.
Vas dir que mai més tornaries
El temps pacient ha anat passant
Qui havia de dir que avui estaries esperant
Que ens trobéssim junts al teu costat.

És Nadal al teu cor
Quan somric content de veure't
Quan la nit es fa més neta
Quan m'abraço al teu cos.
I les llums de colors
M'il·luminen nit i dia
Les encén el teu somriure
Quan et parlo amb el cor.

Glaucs

no us podeu perdre...

un nou blog per a la vostra lectura lloquera...

El post d'avui amb la carta de la Barbie és per llegir-lo...

la informàtica i jo

INSTALANDO UN MARIDO(Correo electrónico para soporte técnico):

Querido Soporte Técnico;
El año pasado actualicé mi versión NOVIO 5.0 por MARIDO 1.0 y me di cuenta que se había ralentizado considerablemente el desempeño completo del sistema, particularmente las aplicaciones FLORES y JOYAS, que operaban de maravilla en el versión NOVIO 5.0.

Además, MARIDO 1.0 me desinstaló otros programas valiosos del sistema como, ROMANCE 9.5 y ATENCIÓN PERSONAL 6.5, e instaló programas indeseables como CHAMPIONS LEAGUE 5.0, La COPA del REY 3.0, FORMULA UNO 3.4, y la LIGA 4.1

CONVERSACIONES 8.0 jamás volvió a arrancar y LIMPIEZA DEL HOGAR 2.6 simplemente hace que el sistema se colapse. He tratado de solucionar la situación con los programas DISCUSION 2.6 y RECLAMOS 1.8, pero no están disponibles.
¿Que puedo hacer?
Atentamente…

Desesperada
----

(Respuesta del soporte técnico)
Querida desesperada,

Lo primero que tienes que tener en mente es que NOVIO 5.0 es un paquete de Entretenimiento, mientras que MARIDO 1.0 es un sistema operativo. Por favor, introduce el comando: ' YO CREÍ QUE ME AMABAS.EXE' e intenta descargar LAGRIMAS 6.2 y no olvides instalar la actualización de 'NO SOY TU MADRE' 3.0

Si la aplicación funciona tal y como esta diseñada, MARIDO 1.0 debería de ejecutar automáticamente las aplicaciones de JOYAS 2.0 y FLORES 3.5. Pero recuerda que un uso excesivo de las aplicaciones arriba mencionadas puede causar que MARIDO 1.0 ejecute por defecto GRUÑÓN 2.5, HAPPY HOUR 7.0, CERVEZA 6.1, CUBATAS 9.8…

CERVEZA 6.1 es un programa muy malo que va a derivar en la descarga de RONQUIDOS BETA. Cualquier cosa que hagas, por ningún motivo….. Pero por ningún, ningún motivo, instales SUEGRA 1.0 ya que ejecuta un troyano que eventualmente tomará control de todos los recursos del sistema.

También, no intentes reinstalar el programa NOVIO 5.0, ni utilices CUERNOS 3.4 ya que son aplicaciones que no soporta el sistema y colapsará la versión MARIDO 1.0. En resumen, MARIDO 1.0 es un programa genial, pero tiene una memoria muy limitada y no puede aprender nuevas aplicaciones rápidamente. Deberías deconsiderar comprar software adicional para mejorar el desempeño y la memoria. Te recomendamos COMIDA 3.0 y PICARDIAS 7.7

Buena Suerte
Servicio Técnico

aquí informació, digui'm

Ara creureu que estic una mica pallá (que també és veritat) però us he de confessar una cosa: de vegades he pensat que porto una "i" d'informació dalt del cap.

Doncs resulta que tant si vaig sola (cosa poc usual últimament) com si vaig acompanyada (de gall o polluelos), tant si vaig per mataró city, com si estic a bcn o per casualitat he anat de viatge a qualsevol lloc del món, des de barbastro a nova york... matí, tarda o nit... des d'un cotxe, en moto o a peu... sempre hi ha algú que se m'apropa... i em pregunta una adreça

i clar, com que jo no sé dir que no... ja em veus donant instruccions, en català, castellà, francès o anglès (fins aquí arribo) de com arribar a aquell carrer, oficina de treball, botiga o hotel...

i jo sóc incapaç de fer-ho!!! prefereixo donar mil voltes, consultar trenta mapes o imprimir-me vuit-centes consultes al google maps o a la guia michelin, però preguntar a algú mai de la vida... clar, com que no em trobo a mi mateixa per donar-me informació...

Vale, ho reconec, potser no té cap interès bloggero, però ahir quan tornàvem amb la meva mare de bcn, un cotxe ens va preguntar pel c. lepanto i aquest matí, quan acompanyava en guillem a ca la iaia, un altre cotxe ens ha preguntat pel c. st.josep... els ho he indicat i he pensat... potser això els fa gràcia a les lloques...

us passa això a vosaltres???

no us podeu perdre...

un nou blog per a la vostra lectura lloquera:

no us perdeu aquest post... per favor... aquest vespre "parlo" amb el meu home... jajajaja

comença dient:

El poder adictivo de los bebés
Por mucho que lloren o poco que duerman hay que reconocer que los bebés tienen algo que los hace completamente adictivos, algo que te hace perder la cabeza de tal manera que en cuanto tu bebé deja de serlo (algo que va ocurriendo gradualmente) te hace desear otro y otro…

Canvi en el sopar de final de mes

Si noies, divendres passat, que per cert va ser molt divertit, vam decidir entre humus i falafel que canviariem el sopar-bocata de final de mes per un soparet amb una mica més de cara i ulls, ja de cara a Nadal i celebrant l'aniversari de la llocaPuig.

O sigui que vam quedar el proper dijous 17 de desembre, ja podeu anar apuntant-ho a l'agenda. Ens falta pulir hora i lloc i com organitzem l'amic invisible (pressupost, temàtica i si ho personalitzem o no)... seguiu llegint que he editat el post amb nova informació!!!

OJO OJO OJO!!!

Hem canviat el dia!!
Complicacions d'agenda vàries fan que ho post-posem per al
23 de desembre

Respecte de l'amiga invisible...

Heu rebut totes la vostra amiga invisible?¿?

En el sorteig cutre-salsitxero que he fet... he inclòs:

l'anna, la carmeBarrio, l'elisabet, l'evahernandez, l'eva puig, l'helena, l'íngrid, la irene, la marjolein, la marta, la mei, la noema, la roser, la sandra, la sonia, la virgi i la yolanda .

total--> 17

punto1 - ja es podria anar fent la reserva al chino fumeiro aquell de la plaça dels jutjats, valen Barrio?? avui que estàs tan contenta... no reservis la terrassa si de cas... el 23 a les 21:30, més d'horeta perque l'anna pugi marxar aviat :-)

punto2 - pressupost 10 euros, temàtica "algo mono" o sigui a veure si m'explico: regalem alguna cosa que ens agradaria que ens regalessin a nosaltres, posem-hi una mica de nosaltres mateixes, però també pensant en qui ho ha de rebre, no ens limitem a anar a un xino a veure que hi ha d'oferta... una cosa termomix ens la pot regalar la parella o un amic invisible de la feina... NO!!! que sigui un regal de lloca a lloca (i tiro porque me toca)

qui s'animi a fer-ho "con sus manitas" ja sap, jejejejej

però si us plau, que no sigui un "trunyo" :-)

.

Per a la nostra estimada lloca Mei.

Està bé, fins i tot ja fa anar el correu!!! i ens ha fet arribar un missatge que diu:

Avui no vindré al sopar, encara estic una mica magullada, em fa mal tot el cos !!!!
De totes formes feu extensiu a totes el meu agraïment per tot el suport rebut
Gràcies, gràcies, gràcies

Descansa molt, reposa molt i recupera't ben aviat!!!!

el gall-el gallo-the cock-le coq-der Hahn

aquí el teniu!! el gall!!!

ens el vam trobar aquest cap de setmana al corredor!!!

és guapo eh???

amb raó ens fa anar a totes de bòlit

el all-i-oli, el all-i-oli

(s'ha de cantar amb la música de "la barbacoa" de georgie dan - jajajaja ja us l'he enganxat)

si noies, totes ho estaveu esperant!!!
aquí teniu la meravellosa recepta, secreto secretísssssimo, jajaja però com que és a ojímetro no us sortirà igual si no teniu les meves "manitas de oro"

INGREDIENTS

• una cabeça d'alls
• sal
• oli del bo
• paciència
• tranquil·litat

UTENSILIS CULINARIS

• un morter
• una ma de morter
• un ganivet
• un eixuga-mà

PREPARACIÓ

En funció dels que siguem agafem uns quants grans d'all i els pelem (si en faig per a ús domèstic a casa meva, hi poso un parell de grans dels guapos), l'últim all-i-oli que erem al voltant d'uns 20 adults hi vaig posar tota la cabeça i es va acabar ràpidament (més n'hagués fet... tots "rebañant" el morter... esque...)

Tallem els alls a trossets petits i els aboquem al morter.

Un bon polsim de sal.

Agafem la mà de morter i anem aixafant els alls fins que obtinguem una pasta d'all i sal.

Comencem a afegir l'oli molt a poc a poc i en petites dosis i anem donant voltes amb la ma de morter, de manera que la pasta vagi absorbint l'oli i vagi creixent.

Va molt bé anar deixant caure l'oli en un filet (pràcticament gota a gota) pel costat del morter que fa una mica de sotet. L'oli va regalimant fins al fondo del morter i es va afegint lentament al projecte d'all-i-oli.

Alerta! millor no deixar de remenar en cap moment o sigui que abans de començar més val agafar una posició còmoda, posar el morter a sobre d'un eixuga-mà per a que no se'ns bellugui i asseure'ns col·locant el morter de manera que el braç no se'ns adormi, perque estarem una estoneta llarga donant voltes a la manivela :-)

Anem afegint l'oli d'aquesta manera, ben lentament, fins que la pasta ha crescut i veiem que ja n'hi ha prou (és un sentiment, no us puc dir si omplirà el morter o si seran dos dits...) normalment no creix gaire... l'all-i-oli fet així és contundent i amb una micona n'hi ha prou, tampoc compteu 3 cullerades de sopa per persona o sigui que el resultat final ha de ser de dimensions reduïdes.

Hi ha llegendes urbanes (o rurals) sobre si es canvia el gir de la remenada o de si algú mira mentre s'està confeccionant l'all-i-oli o de si la dona que el fa (perque sempre l'acabem fent nosaltres?¿?¿) te la mala setmana o no... no sabria dir el què... més aviat diria que son tonteries supines, però....

...el que si és veritat, és que de vegades, i no saps perquè, es gira... és un moment, potser t'has passat d'oli, potser ha passat una mosca, potser algú parlava de tu... i llavors més val deixar-ho, ja no hi ha res mes a fer... ni ou ni molla de pa ni la dansa de la pluja... l'all-i-oli s'ha tallat. En aquest cas, més val prendre-s'ho amb filosofia, deixar-lo tal qual: all, oli i sal, i fer-lo servir com un all-i-oli negat, és igual de bo.. l'únic que no té consistència...

Serviu-lo acompanyant a una costellada o botifarrada o qualsevol tros de carn a la brasa
o també es pot fer per acompanyar una fideuà...
o només amb unes torrades de pa de can bastons... però sempre en bona companyia i més val que a la tarda-vespre-nit no tingueu cap compromís... perque recordareu l'all-i-oli fins l'endemà com a mínim... jajajajaja

Ja em direu com ha sortit...