el all-i-oli, el all-i-oli

(s'ha de cantar amb la música de "la barbacoa" de georgie dan - jajajaja ja us l'he enganxat)

si noies, totes ho estaveu esperant!!!
aquí teniu la meravellosa recepta, secreto secretísssssimo, jajaja però com que és a ojímetro no us sortirà igual si no teniu les meves "manitas de oro"

INGREDIENTS

• una cabeça d'alls
• sal
• oli del bo
• paciència
• tranquil·litat

UTENSILIS CULINARIS

• un morter
• una ma de morter
• un ganivet
• un eixuga-mà

PREPARACIÓ

En funció dels que siguem agafem uns quants grans d'all i els pelem (si en faig per a ús domèstic a casa meva, hi poso un parell de grans dels guapos), l'últim all-i-oli que erem al voltant d'uns 20 adults hi vaig posar tota la cabeça i es va acabar ràpidament (més n'hagués fet... tots "rebañant" el morter... esque...)

Tallem els alls a trossets petits i els aboquem al morter.

Un bon polsim de sal.

Agafem la mà de morter i anem aixafant els alls fins que obtinguem una pasta d'all i sal.

Comencem a afegir l'oli molt a poc a poc i en petites dosis i anem donant voltes amb la ma de morter, de manera que la pasta vagi absorbint l'oli i vagi creixent.

Va molt bé anar deixant caure l'oli en un filet (pràcticament gota a gota) pel costat del morter que fa una mica de sotet. L'oli va regalimant fins al fondo del morter i es va afegint lentament al projecte d'all-i-oli.

Alerta! millor no deixar de remenar en cap moment o sigui que abans de començar més val agafar una posició còmoda, posar el morter a sobre d'un eixuga-mà per a que no se'ns bellugui i asseure'ns col·locant el morter de manera que el braç no se'ns adormi, perque estarem una estoneta llarga donant voltes a la manivela :-)

Anem afegint l'oli d'aquesta manera, ben lentament, fins que la pasta ha crescut i veiem que ja n'hi ha prou (és un sentiment, no us puc dir si omplirà el morter o si seran dos dits...) normalment no creix gaire... l'all-i-oli fet així és contundent i amb una micona n'hi ha prou, tampoc compteu 3 cullerades de sopa per persona o sigui que el resultat final ha de ser de dimensions reduïdes.

Hi ha llegendes urbanes (o rurals) sobre si es canvia el gir de la remenada o de si algú mira mentre s'està confeccionant l'all-i-oli o de si la dona que el fa (perque sempre l'acabem fent nosaltres?¿?¿) te la mala setmana o no... no sabria dir el què... més aviat diria que son tonteries supines, però....

...el que si és veritat, és que de vegades, i no saps perquè, es gira... és un moment, potser t'has passat d'oli, potser ha passat una mosca, potser algú parlava de tu... i llavors més val deixar-ho, ja no hi ha res mes a fer... ni ou ni molla de pa ni la dansa de la pluja... l'all-i-oli s'ha tallat. En aquest cas, més val prendre-s'ho amb filosofia, deixar-lo tal qual: all, oli i sal, i fer-lo servir com un all-i-oli negat, és igual de bo.. l'únic que no té consistència...

Serviu-lo acompanyant a una costellada o botifarrada o qualsevol tros de carn a la brasa
o també es pot fer per acompanyar una fideuà...
o només amb unes torrades de pa de can bastons... però sempre en bona companyia i més val que a la tarda-vespre-nit no tingueu cap compromís... perque recordareu l'all-i-oli fins l'endemà com a mínim... jajajajaja

Ja em direu com ha sortit...