sobre els xiquiparks

No m'agraden els xiquiparks, en general.

M'explico. Si que m'agraden les piscines de boles, els tobogans gegants, els laberints de colors i els inflables saltadors, m'hi ficaria com una tonta a saltar... però hi ha alguna cosa en aquests centres que no m'acaba d'agradar i no sé explicar-vos ben bé què és...

Suposo que té a veure amb la música a tota gardela que posen (cal que els nens i nenes escoltin a tota màquina els èxits del moment??), amb els suposats concursos que els fan per entretenir-los, amb la muntanya de regals que s'emporta a casa el nen que organitza allà un aniversari... i que tothom veu què ha regalat qui i sembla una competició a veure qui porta el regal més gros...

Sempre hi ha algun nen de la classe que t'hi convida i si és amiguet tampoc els pots dir que no...
I de tant en tant, ho reconec, els porto a que saltin, per lliure, sense regals ni balls... passen una tarda divertida.
Però arriba el dia que els teus et demanen de celebrar l'aniversari allà!!

Amb el gran me n'he sortit. El seu aniversari el celebrem a la platja, amb una companya de classe que es porten pocs dies, amb orxata i entrepans casolans. Així pot venir tothom, no restrigim només a 10-12 nens la festa. I no hi ha regals. El regal és la festa!! Ho enten i ho accepta, que així és molt més divertit i que total, el menjar de plàstic del xiquipark tampoc li agrada.

Ara comença el petit... Ja m'ho ha demanat unes quantes vegades, veurem com arribem a l'octubre... Jo tinc la idea de fer el mateix que amb el gran, amb una altra companya de l'escola que es porten pocs dies, a la placeta. Sucs i coca... i pinyata!!! Al xiquipark no hi ha pinyata!!! jajaja, per aquí el pillaré :-)

de gormitis i altres vocabularis

em sorprenc a mi mateixa explicant-li a una mare que només té una nenA lo lletjos que són els gormitis i lo que hi arriben a jugar els meus nens:

- és que els gormitis són molt lletjos, són asquerosos... però asquerosos d'asquerosilandia!!!

- t'has sentit com parles, sonieta...?? on coi és asquerosilandia??

el curiós és que el comentari no me'l fa la mare amb la que parlo, me'l fa una noia que tenim al costat que casualitats de la vida havia compartit aula tant amb la mare com amb mi mateixa (o sigui que com diria la meva iaia, és una noia de la meva edat) i que no té fills...

com ens hem de veure :-) pel nostre mal cap

nova disciplina olímpica d'atletisme

Si noies,

Us he d'anunciar el naixement d'una nova disciplina olímpica en el món de l'atletisme. I l'he inventat jo!!!

Es tracta de córrer en pujada, amb un nen a cada mà, el bolso i la bossa del ganxet fins a l'escola. anar dient "vinga va, vinga vaaaaaaaaaaa" (un dia comptaré les vegades que ho dic en aquesta mitja hora de vertigen matinal). Deixar els nens amb tir parabòlic de la porta de l'escola a la porta del pati, recollir la bosseta del dinar que m'ha preparat la iaia i seguir corrent (ara en pla, oh gràcies) amb el bolso, la bossa del ganxet i la bosseta del dinar, saludant mares que porten els retoños un de cada ma en direcció contrària (hola bon dia, hola bon diaaaaa) i arribar a pujar a l'autobus amb la targeta multiviatge a la boca perque no queden més mans.

Recuperem l'alè.... comença el dia!

Plusmarquista total, recordwoman mundial, esa soy yo!!

Posa't la Gorra 2011

Campanya de sensibilització en solidaritat amb els infants amb càncer, Posa't la Gorra! 2011 a PortAventura

El proper diumenge 5 de juny a PortAventura, l’Associació de Nens amb Càncer (AFANOC) a Tarragona celebrarà la novena edició de la campanya de sensibilització "Posa’t la gorra!".

Aquesta és una festa que té com a propòsit sensibilitzar i donar a conèixer a la societat l’existència del càncer infantil, per tal de normalitzar la malaltia, i a assolir els projectes que du a terme l’entitat:

Ampliar els programes als hospitals de Sant Joan de Déu, Vall d’Hebron i Joan XXIII de Tarragona, així com vetllar pel manteniment de “la Casa dels Xuklis”, que gràcies al vostre suport ja està construida i pròximament s’inaugurarà, i continuar oferint i ampliant els nostres serveis a la Demarcació de Tarragona per a les famílies que ho necessitin.

Des de la constitució de l’Associació l’any 1988, estem treballant amb el propòsit de millorar la qualitat de vida d’aquests nens i nenes i les seves famílies cercant solucions a les necessitats que es produeixen al voltant d’aquesta malaltia.

La campanya consisteix en un gest solidari: "posar-se la gorra". La gorra s’ha de comprar de forma anticipada i té un cost de 15€. Aquesta, no només permet l’accés gratuït al Parc Temàtic de PortAventura, sinó que de 10h a 14h podreu participar en tots els tallers, activitats i actuacions que organitza l'AFANOC. No us ho podeu perdre!!!

L’ajut d’empreses, institucions, mitjans de comunicació i la societat civil ens resulta imprescindible per a assolir les nostres fites. Ens agradaria poder comptar amb el vostre suport per aconseguir aquest objectiu.

Volem que el 5 de juny, PortAventura torni a estar ple de gorres solidàries amb tots aquests infants i adolescents i les seves famílies.

Esperem que sigui del vostre interès.

Gràcies per fer-ho possible!

apunteu-vos aquesta data a l'agenda ...

i no us comprometeu a RES amb NINGú

15 de juliol

divendres

vespre-nit

sopar lloquero

i alguna cosa més...

hasta aquí puedo leer...

ben aviat més notícies

PLOU...

i jo amb sandàlies i talonets...
queden 2 hores per a que deixi de ploure
o el dia acabarà guai...

perquè no m'he quedat al llit dormint aquest matí?? ein ein ein???

trufes de taronja

lloca MònicaC - o em passes la recepta de les trufes o em presentes el teu marit...
lloca sonieta - deixa'm pensar... et presento el meu marit... jajajja
però també et passo la recepta, perquè és molt fàcil de fer i perquè som lloques!!!

• 50 gr de mantega


• 75 ml de nata líquida


• 200 gr de xocolata negra


• 1 rovell d'ou


• 2 cullerades de pell de taronja ratllada


• 2 cullerades de Grand Marnier o Cointreau


• cacau en pols

Barregem la mantega amb la nata en un cassó petit.
Escalfem a foc lent fins que la mantega es fongui i tot comenci a bullir.
Apartem del foc i afegim la xocolata a trossets. Ho tapem i ho deixem reposar fins que la xocolata hagi quedat fosa. Remenem fins que quedi una pasta fina.
Afegim el rovell d'ou, la pell de taronja i el licor. Remenem.
Aboquem en un motlle allargat previament folrat amb paper film i fem un "xurro" embolicant tota la massa de xocolata.
Deixem reposar a la nevera fins que agafi la consistència que ens permetrà fer les boletes (millor d'un dia per un altre). Cobrim les boletes amb el cacau en pols i les guardem a la nevera fins que s'hagin de menjar.
Molt fàcils i boníssimes. Secret de lloca.

mama...

¿Quién es mamá?

- Mamá es esa señora que lleva en la cartera un pañuelo con mis mocos, un paquete de toallitas, un chupete y un pañal de emergencia.

- Mamá es ese cohete tan rápido que va por casa disparado y que está en todas partes al mismo tiempo

- Mamá es esa malabarista que pone lavarropas con la campera puesta mientras le abre la puerta al gato con la otra, sosteniendo el correo con el mentón y apartándome del tacho de basura con el pie.

- Mamá es esa maga que puede hacer desaparecer lágrimas con un beso

- Mamá es esa campeona de atletismo capaz de llegar en décimas de segundo de 0 a 100 para evitar que me descuerne por las escaleras

- Mamá es esa heroína que vence siempre a mis pesadillas con una caricia

- Mamá es esa señora con el pelo de dos colores, que dice que en cuanto tenga otro huequito, sólo otro, va a la peluquería.

- Mamá es ese cuentacuentos que lee e inventa las historias más divertidas sólo para mí

- Mamá es esa cheff que es capaz de hacerme una cena riquísima con dos tonteras que quedaban en la heladera porque se le olvidó comprar, aunque se quede ella sin cena

- Mamá es ese médico que sabe con sólo mirarme si tengo fiebre, cuánta y lo que tiene que hacer

- Mamá es esa economista capaz de ponerse la ropa de hace cientos de años para que yo vaya bien guapo.

- Mamá es esa cantante que todas las noches canta la canción más dulce mientras me acuna un ratito

-Mamá es esa payasa que hace que me muera de risa con solo mover la cara

-Mamá es esa sonámbula que puede levantarse dormida a las 4 de la mañana, mirar si me hice pis, darme jarabe para la tos, un poco de agua, taparme, todo a oscuras y sin despertarse

¿La ves? Es aquélla, la más linda, la que sonríe

Feliç dia de la mare, lloques de mi corason

[aquest text me'l va enviar fa temps la llocaVirgi i no l'havia pogut postejar, so sorry...]

happy birthday lloca Sandra!!

avui és dissabte i probablement no hi hagi acumulació de mails felicitant-la

però la lloca Sandra avui fa 38 anys i des d'aquí també té el seu momentet happy:

PER MOLTS ANYS
I QUE PASSIS MOLT BON DIA!!!

ps. ah i per cert, avui també es el meu sant, què em regalareu???

me gusta el fúrgo...

Doncs si, noies, ara resulta que no em perdo partit que facin a la tele!!! tampoc ens passem... ens limitem als que fan a tv3, que són pro-barça i en català :-)

i ens asseiem el meu gran i jo al sofà, mentre el meu home dorm al nostre costat amb un ull obert i l'altre tancat fent veure que li interessa mooooolt moltissim el partit...

i jo faig ganxet

i de vegades comento i tot!! uuuuuuuui!!! fora de joc!!! córner!! penalti!!!

ja és ben veritat que sempre se n'aprèn dels fills: a la meva edat, acostant-me inexorablement als 40 i ara he après què és un fora de joc!!!

i tenim uns veïns del madriT argggghhhh, que criden i tiren petards... mala senyal si sentim petards :-)

qui ho havia de dir oi?? doncs si, el que s'arriba a fer per un fill, si no fos perque es una calcamonia de mi mateixa, diria que ens el van canviar a la clínica, com li pot agradar TANT el fumbol??

enfin, què hi farem... superMare paloquesea, of course!!!

i el millor que hi ha... és veure el polluelo saltar i cridant un gol... quina emoció!!!

les lloques a la cursa de Bombers

la petjada de l'esquena s'assembla molt al nostre logo!!!
al tanto!! que els haurem de demanar copirai a aquests bombers :-)
aquí l'equip que mai falla, jo vaig punxar en aquesta a veure l'any que ve...

dir-vos que aquest any, les lloques si que els van veure els bombers jajajjaja

les lloques a la mitja de Granollers

amb susto incorporat, però també bons temps i la tornada de la lloca plaquetera :-)
el equipo runner-ensaimada-lloquero-me puede dar otra botella de gatorade???
visca el KH7!!!

mama, què és un fax??

8.30 a.m.

De camí cap a l'escola passem per una llibreria que també fan fotocòpies i fax.
Tenen un lletrero: SERVICIO DE FOTOCOPIAS Y FAX

- mama, diu en jan, què és un fax?

la neurona encara dorm, m'he vestit, he vestit els nens, he fet els entrepans i he endreçat una mica el campo de batalla per a que la dona de fer feines no s'entrebanqui amb millons de gormiti escampats que ara recullo, mama, ara recullo.... però la neurona encara dorm...

- què és quèeeee?

- un fax! mama!!!

la supermare entra en acsion: un fax és una espècie de fotocopiadora que tu hi poses un paper i la còpia surt en una altra màquina que està molt lluny...

fa unes quantes preguntes més...
no insisteix gaire... sembla que l'he convençut, neurona, segueix dormint, encara queda una estoneta per arribar a la feina :-)

Super Raquel !

L’altre dia, en Linus em pregunta:
- Mama, perquè en Matheus li diu “mama” a la Raquel ??
I jo li contesto,: doncs perquè és la seva mare.....
- I ell em diu molt seriosament: no mama, la Raquel ÉS DE TOTS!!!!

ANIVERSARI LLOQUERO

Bon dia lloquetes

Avui hi ha una lloca que fa anys…
Qui serà? PISTES:
canta com els àngels i té tres angelets
No en fa 40 però va de camí
Ji ji ji

PER MOLTS ANYS!!