23 de novembre del 2011
de crits i veïns
Aquest matí hem baixat en l'ascensor amb la veïna. Fa poc temps que viu en el pis del costat.
Li pregunta al petit: Ets tu el que fa enfadar la mama?
Morta de vergonya li dic: Ens sents cridar molt?
Em contesta: Ara ja no tant.
El que jo no sé, és si ja s'ha acostumat als meus crits o és que realment ja no cridem tant... m'agradaria pensar això últim...
Li pregunta al petit: Ets tu el que fa enfadar la mama?
Morta de vergonya li dic: Ens sents cridar molt?
Em contesta: Ara ja no tant.
El que jo no sé, és si ja s'ha acostumat als meus crits o és que realment ja no cridem tant... m'agradaria pensar això últim...
De què lloquegem:
com ens hem de veure...,
sóc una lloca total,
sóc una mala mare?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada