Els meus fills són el meu amor, la meva vida, ja ho sabeu.
Però aquesta festa major me l'han jugada i ben jugada.
Sóc santera, frustrada i d'incorporació tardana, però santera total. I m'han aigualit la festa!!!
Com també sabeu, a la nostra agenda particular, les Santes comencaven aquest any amb el concert de Gospel, on van venir a veure'm amb un bon parell de morros per endavant, "quin rotllo mama, quin rotllo!"
El 25 a la tarda els vaig arrastrar Cap a la Crida a veure en Robafaves i a la nit vaig aconseguir que en Jan m'acompanyés al desvetllament i fins i tot s'ho va passar bé!!! Ja està. Aquí es va acabar la festa.
El 26 la ruixada era un rotllo una altra vegada i a la tarda va ploure i a la merda la postal.
El 27, en vista de l'alegria gegantera que portaven a sobre i de la programació del dia de festa grossa, me'ls vaig endur a Barcelona i vam fer de turistes pel centre, vam fer shopping, vam dinar amb el papa... Els focs els vam veure a casa. A més, en Jan va vomitar i a quarts de nou ja era al llit.
El 28 no el vaig veure en condicions de córrer la cursa però els vaig arrossegar a la residència perquè li haviem de donar una part del regal a la lloca CarmeE i a la tarda vam estar rondinant pel parc Central on feien 3 activitats que no els van agradar (una mica els jocs, però ...)
O sigui que arribats al 29, últim dia de festa major i de gegants i figures i tota la pesca i vistes les santes tan patètiques que havíem passat, els vaig dir que ens quedariem a casa a la tarda fent la maleta per anar a Lloret.
Aleshores vaig quedar de pasta de moniato quan em van dir els dos alhora:
- "I perque no hi anirem a tancar?"
- perquè no hem anat a enlloc, potser?
- "no mama, anem-hi, anem-hi, a tancar"
Jo pensava que volien anar a tancar per comprovar que en Robafaves i tota la family quedessin tancats amb pany i clau una bona temporada però mentre veiem passar la comitiva per primera vegada en Guillem em va deixar anar:
Però aquesta festa major me l'han jugada i ben jugada.
Sóc santera, frustrada i d'incorporació tardana, però santera total. I m'han aigualit la festa!!!
Com també sabeu, a la nostra agenda particular, les Santes comencaven aquest any amb el concert de Gospel, on van venir a veure'm amb un bon parell de morros per endavant, "quin rotllo mama, quin rotllo!"
El 25 a la tarda els vaig arrastrar Cap a la Crida a veure en Robafaves i a la nit vaig aconseguir que en Jan m'acompanyés al desvetllament i fins i tot s'ho va passar bé!!! Ja està. Aquí es va acabar la festa.
El 26 la ruixada era un rotllo una altra vegada i a la tarda va ploure i a la merda la postal.
El 27, en vista de l'alegria gegantera que portaven a sobre i de la programació del dia de festa grossa, me'ls vaig endur a Barcelona i vam fer de turistes pel centre, vam fer shopping, vam dinar amb el papa... Els focs els vam veure a casa. A més, en Jan va vomitar i a quarts de nou ja era al llit.
El 28 no el vaig veure en condicions de córrer la cursa però els vaig arrossegar a la residència perquè li haviem de donar una part del regal a la lloca CarmeE i a la tarda vam estar rondinant pel parc Central on feien 3 activitats que no els van agradar (una mica els jocs, però ...)
O sigui que arribats al 29, últim dia de festa major i de gegants i figures i tota la pesca i vistes les santes tan patètiques que havíem passat, els vaig dir que ens quedariem a casa a la tarda fent la maleta per anar a Lloret.
Aleshores vaig quedar de pasta de moniato quan em van dir els dos alhora:
- "I perque no hi anirem a tancar?"
- perquè no hem anat a enlloc, potser?
- "no mama, anem-hi, anem-hi, a tancar"
Jo pensava que volien anar a tancar per comprovar que en Robafaves i tota la family quedessin tancats amb pany i clau una bona temporada però mentre veiem passar la comitiva per primera vegada en Guillem em va deixar anar:
- "i la setmana que ve tornen a sortir?"
- [LOCUALOOOO??] No Guillem la setmana que ve no surten els gegants.
- "i l'any que ve sortiran"
- si, carinyo l'any que ve tornaran a sortir
- "i els podrem anar a veure"
- [jo el mato, jo el mato] I tant que hi podrem anar!!! [Sonrisa, per no plorar]
Des de l'arbre del costat en Jan escoltava la conversa i deia que si amb el cap [jo els mato, jo els mato]
Des del carrer Pujol vam anar a tornar veure passar la comitiva al Camí Ral i vam enfilar carrer St. Joan dins de la cercavila amb lloques i polluelos que ens vam trobar, van anar amb els nans, van tornar, i finalment vam tancar els gegants a Can Marfà.
pum, pum i pum
Fins l'any que ve.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada