estic en pausa,
veig passar la vida poc a poc,
el camí es fa llarg,
és astènia primaveral? no ho sé...
estic rara
dormo malament, a més a més...
l'únic que puc fer és teixir, de moment...
fins aviat,
espero
[...]
Lloca: (1) Femella d’aviram, especialment gallina, que cova i cria els polls. (2) Dona Grossa i estarrufada o voltada de criatures. (3) Persona que adopta una actitud protectora envers els altres.
Sigueu totes benvingudes al meu blog. M’ha costat molt d’arrancar però finalment he aconseguit inaugurar-lo, ara només espero que continuï amb més o menys intensitat tanmateix com les nostres vides!
I perquè "lloques"? Doncs perquè em sento plenament identificada amb la primera definició del terme, amb menys intensitat amb la segona i bastant amb la darrera. Tant el meu cercle d’amistats íntimes com amb el cercle de les mares de l’escola amb les que comparteixo molts moments de la rutina diària és sovint que adoptem aquesta postura de “lloques” i a partir d’aquí sorgeixen infinitat de converses que són les que m’agradaria anar deixant il.lustrades al meu humil blog.
Esteu per tant convidades (i convidats) a deixar els vostres comentaris!
El club de las malas madres
Lucía Etxebarria
Bésame mucho
Carlos González
El cerebro de mamá
Katherine Ellison
Mi niño no me come
Carlos González
Supermares!
Care Santos
3 comentaris:
A casa meva d'això en dic "crisi dels 39". La vida et passa a poc a poc? Però si el temps vola!!! Regala't una estona sola, posa un cd d'espirituals negres a tot drap i que la teva veu se senti per damunt de tot!!! Supersonieta ataca de nou!!! Yeah, yeah!!!
si si, a camera lenta..
els dies passen rapid però jo els veig a camera lenta... i ploro...
sort dels anims que arriben de les que ja no en tenen 39 jijijiiiiiii
un petó, wapi
per cert haveu vist l'hora que és? pos eso, a sobre no puc dormir...
vaig a intentar-ho
bona nit
Publica un comentari a l'entrada