Ara tots dormen i jo m'he quedat amb els ulls com taronges, en el nas una barreja de vòmit i colònia de lavanda... sento el ronc suau d'en jan al meu costat i la respiració profunda d'en guillem, en el seu llit. Estic marejada i no puc dormir. Escric aquest post mentalment, però encara em desvetllo més... Som de cap de setmana en una casa rural, a la Garrotxa, i em fa cosa sortir de l'habitació, engegar la tele... Agafo el telèfon i escric notes, així avanço el post, miraré les fotos, si tingués connexió a Internet...
Quina hora deu ser?? La 1.58!!! Quina nit tan llarga. Ara les 2.08... Que llarg, que incòmoda estic, no sé com posar-me. Em canvio de llit amb en Guillem, però no para de moure's i he tornat al llit gran, sento els esquellots de les vaques. En Jan m'acaba d'etzibar una patada, no hi ha qui dormi així... Em torno a canviar de llit, acabo de treure la funda que quedava en el llit d'en Jan i m'embolico amb l'edredon... quin fred que m'esta agafant ara... 2.18 vaig a provar de dormir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada