Desde el sector lloco de l'Angeleta Ferrer volem fer-vos arribar aquest relat èpic:
Dissabte tarda 20/11/2010 es reuneixen a les 15h uns quants pares de l'escola per anar plegats a participar al torneig Cistella Solidària per recaptar diners per la investigació en el càncer de nens de St Joan de Déu. El sr. Mora galeneteru major ens porta en un llampant carruatge tots junts per afavorir la cohesió del grup que mai ha participat a cap partit de bàsket junts.
En arribar al pabelló de Bac de Roda a Barcelona al costat de la federació catalana de bàsket ens topem amb la realitat, es un torneig d'allò més ben organitzat on uns quants equips venen a participar i altres a guanyar. Ens proposem fer un paper digne però a les primeres de canvi ja hem perdut el primer partit i no sabem què fer.
Llavors el sargento Aubà pren la iniciativa i ens incita a concentrar-nos a perseverar a tenir confiança i ens fa un discurs tipus senyor dels anells."Podriem passar per aquí i que no es notés, però avui no és el dia", jejeje.
Després d'aquesta arenga tot va anar rodant, la pilota, els nostres caps i vam començar a rutllar... triples, passes que no es perdien, en Gasull que feia jugades de molt mèrit i passem a la segona fase com a segons de grup.
A la segona fase el primer partit el tornem a perdre i ja hi tornem a ser. En Xavi Gasull a sobre de ser màxim encistellador de l'equip es fa mal en una mà. Que si em fa mal tot, que si em de reaccionar i llavors comença el partit més bèstia de tots. En Quim Aymerich, en Mora i en Xavi Isern es marquen un començament de partit d'all stars 10 a 2 en 5 minuts. Però els partits eren a 12min i quedava molt. Una pajarraca monumental ens porta a que ens empatin i superin 18 a 15 i quedaven 10 segons per acabar.
Llavors el sargento Aubà agafa la pilota a passi del capità Solà del Chiquilicinco Team i llança un triple que glaça la sang dels rivals i empata el partit a 18. S'acaba de començar la èpica. Perque tal com fèren els almogàvers estàvem fora de les semifinals i aquest triple ens obria les portes si guanyàvem l'últim partit de la 2ª fase.
I es clar que el vam guanyar!!!! 17 a 9 i com vam jugar al ralentí deixant passar el temps perque anàvem justets de forces, el rival una mica ofuscat es va escalfar, res el partit ja s'havia acabati estàvem a semis.
Eren les 8 del vespre. El partit de semis era contra els que quedarien campions i vam perdre de 2 punts, 11 a 9. El desempat del 3er i 4art lloc va ser a base de tirs lliures com si fossin penalts. I contra un equip de mataró vam reixir.
Erem MEDALLA DE BRONZE amb regust de Campions!!!!!!!!!
Es van recaptar uns 14 mil euros pels nens i tots vam anar a sopar al Restaurant El Ramblero de la Sagrera on ens van tractar molt bé i vam menjar unes tapilles de llepar-se els dits.
Fins aquí la crònica, l'any que bé us esperem a totes perque vingueu a animar-nos.
Properament us penjarem les fotilles i videos varios.
Apalin ELS PARES DE L'ANGELETA FERRER TAMBÉ LA SABEN FICAR!!!!!!!!
Bernat Solà Chiquilicuatre.
I aquí el link a la notícia i a un video commemoratiu...
Nota: busqueu-los de blanc, alguns pel mig, un altre dispers a l'esquerra..., són els més wapos de la colla :-)
Tenim una lloca runner.
