Des que vaig descobrir el blog Cómo no ser una drama mamá que li donava voltes a aquesta etiqueta. Potser per engegar un blog sencer no hi ha prou xixa, però de tant en tant us aniré deixant alguna perla de la meva infantesa.
Comencem amb "el rico helado de piña": la meva mare no em deixava menjar polos de gel. snif snif, si vols un gelat sonieta, que sigui de llet.
Resultat: ni frigodedo, ni colajet, ni popeye, ni capitán cola, ni frigurón, ni calipo, ni twister, ni calippo, ni pirulo, ... demanar-li un polin era lo pitjor que li podia demanar... jo ho anava intentant, perque totes les nenes de la classe en menjaven i jo... NO!!!!
El dia que estava de molt bon humor i perque duia una mica de gelat de vainilla en el fons i la maduixa era com gelatinosa... ens deixava menjar un dracula... però potser en queia un en tot l'estiu!!!
Us podeu imaginar la cara de desig amb que avui dia amb trenta-vuit anys em miro un colajet... però no me'n compro gaires, perque els gelats millor de llet, sonieta, els gelats millor de llet...
Això si, els meus nens mengen polos de gel sempre que volen (i sempre me'n donen una miqueta...)
2 comentaris:
Bon dia lloca Reina,
A aquestes hores del matí no em facis llegir post de “polos de llet” perquè només en venen al cap comentaris metafòrics. Jo confesso haver-me afartat colajets i dràcules…. Tot i que de gran, no se perquè, m’ha agafat més passió pels MINI MILK ( què serà que ens agraden les coses que porten la paraula MILK???) jo d’una manera o altre penso que les mares sempre tenen la raó… tot i que els meus polluelus, els deixo triar el gelat
si que eren bons els mini milk i els frigo pie i els cucurutxus de la granja i de can verdú... si de gelats me'n comprava, eh!!!
pero jo volia un popeye de limón (que era el més barato a mes a mes) i ella NOOOOOOOO
Publica un comentari a l'entrada